Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Donald Trump activa una guerra comercial amb excepcions

Augmenta els aranzels de l'acer i l'alumini excepte per a Canadà i Mèxic, tot i que podria ampliar la llista

“Hem de protegir i construir les nostres indústries d’acer i alumini al mateix temps que mostrem gran flexibilitat i cooperació amb aquells que són amics de debò i ens tracten de manera justa tant en comerç com en defensa”, va piular ahir Donald Trump al seu compte de Twitter.

La piulada ja feia preveure el que s’acabaria confirmant a la nit, i és que el president dels EUA ha matisat la seva posició inicial sobre l’augment dels aranzels a l’acer (25%) i a l’alumini (10%): ha establert exempcions per a Canadà i Mèxic i ha obert la porta a ampliar-les a altres “països aliats”, segons va explicar durant l’acte de firma. La mesura, que tardarà 15 dies a entrar en vigor “per veure qui ens tracta amb justícia i qui no” segons Trump, preveu “vies alternatives” per als “països aliats” per evitar els aranzels. “El pla pot ser modificat o retirat amb negociacions individualitzades” amb determinats països, va detallar el president nord-americà, que va afegir que aquestes negociacions poden dependre de “les relacions militars” que hi hagi amb aquests països.

No es va referir explícitament a la Unió Europea, però va admetre que “en algun moment podem tenir un programa d’aranzels recíproc”. Dimecres Brussel·les havia advertit als EUA que respondria amb aranzels a determinats productes si Washington n’aplicava a l’alumini i l’acer. Sí que va tenir un punt cínic quan va fer un suggeriment xantatge: “No hi haurà aranzels per als productes fets als EUA. Les companyies estrangeres poden construir plantes als Estats Units” i així no es pagaran aranzels.

Hi ha hagut matisos als anuncis previs de la nova política aranzelària, però han sigut lleus tenint en compte la pressió a què va ser sotmès Trump, criticat per Wall Street o pel Fons Monetari Internacional, però també pel seu propi partit. I amb gestos ostensibles des del seu propi gabinet, amb dimissions de pesos pesants com Gary Cohn o pressions insistents com les del secretari d’Estat, Rex Tillerson, o el de Defensa, Jim Mattis. Fins i tot el president del Congrés, Paul Ryan, es va afegir al cor de protestes.

El president dels Estats Units ha decidit recuperar la bandera de l’ America first i el Make America great again que tant rèdit electoral li van donar el novembre del 2016, i ha decidit obrir una guerra comercial, de futur incert, que podria afectar les relacions diplomàtiques dels Estats Units amb altres països i que podria establir precedents que incidirien en el creixement econòmic.

“Males polítiques i lideratge”

Sempre fent servir la xarxa social Twitter com a canal oficial de comunicació, el president Trump havia anunciat dimarts que “les guerres comercials no són tan dolentes”, i dimecres al matí va reblar: “Des del primer Bush fins avui, el nostre país ha perdut fins a 55.000 fàbriques, 6.000.000 de llocs de treball manufacturers i ha acumulat un dèficit comercial de més de 12 bilions de dòlars. L’any passat vam tenir un dèficit de gaire bé 800.000 milions. Males polítiques i mal lideratge. Hem de tornar a guanyar”.

De qui ha fet cas Trump és del director del Consell Nacional de Comerç, Peter Navarro: l’anunci d’ahir el va avançar Navarro fil per randa dimecres a la Fox.

El proteccionisme, “un risc per al creixement”

Continua el degoteig de crítiques al pla de Donald Trump d’augmentar els aranzels a l’acer i a l’alumini. Ahir s’hi va referir el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, que va assegurar que “l’augment del proteccionsime és un risc a la baixa per al creixement de la zona euro”.

Draghi també va afirmar “que un conflicte comercial podria danyar la confiança” i va lamentar-se perquè aquests aranzels inclouen la UE: “Si s’imposen aranzels als aliats, qui són els enemics?” El president del BCE va afegir que les discussions sobre el comerç mundial haurien de fer-se en un marc “multilateral” i que “les decisions unilaterals són molt perilloses”.

En aquest mateix sentit també es va pronunciar el governador del Banc de la Reserva d’Austràlia, Philip Lowe, o la ministra d’Economia d’Alemanya, Brigitte Zypries.

Zypries es va mostrar preocupada per la dimissió del principal assessor econòmic de Trump, Gary Cohn, després que el president nord-americà anunciés la seva intenció d’apujar els aranzels als metalls. La ministra alemanya tenia esperances que Trump acabaria canviant d’opinió sobre les tarifes d’importació i, en una carta al secretari de Comerç, Wilbur Ross, va expressar la seva “greu preocupació” per la decisió de Trump. Zypries també assegurava en aquesta missiva que l’argument de la seguretat nacional podria “establir un precedent” perquè altres països tanquin els seus mercats.

Etiquetes