Nova YorkBrandi Lee, psiquiatra forense i professora de la reconeguda Universitat Yale, portava tot el matí contestant preguntes de periodistes. El dia abans el doctor de la Casa Blanca, Ronny Jackson, havia presentat l’informe mèdic de Donald Trump i havia assegurat que el president nord-americà tenia una salut “excel·lent” i que “no tenia problemes cognitius”.
“La prova no ens diu res, no és útil i dona al públic una falsa sensació de tranquil·litat”, va assegurar Lee, preocupada, sobre el test d’avaluació cognitiva de Mont-real que Trump va superar, segons Jackson, amb la màxima puntuació. I va insistir, després de deixar anar un sospir d’exasperació, que l’avaluació és molt bàsica -de fet, es fa en 10 minuts i serveix per determinar si el pacient té problemes d’atenció o de memòria-. Segons ella, cal una avaluació més exhaustiva, perquè Trump ja ha mostrat trets preocupants, com una “necessitat insaciable d’aprovació”, “confusió sobre els fets”, “poc control de l’impuls” o “agressivitat”. “Caldria que passés un examen psicològic i un de neurològic”, va opinar.
Lee va compilar a finals de l’any passat el llibre The dangerous case of Donald Trump [El perillós cas de Donald Trump] amb les aportacions de 27 psiquiatres que plantegen dubtes sobre l’aptitud mental del president nord-americà. I en les últimes setmanes s’ha reunit amb uns quaranta congressistes, tots demòcrates menys un senador republicà, per parlar de les conclusions controvertides del llibre.
“Em vaig adonar que els legisladors estan tant o més preocupats que jo”, va explicar sobre la vetllada que va compartir amb congressistes a la casa de Washington de la representant demòcrata de Connecticut Rosa DeLauro. Lee, però, va admetre que no hi poden fer res, ja que els republicans, el partit de Trump, controlen les dues cambres legislatives.
El desembre passat un legislador demòcrata, Al Green, va forçar un vot per incitar un procés de destitució del president - impeachment -, però només va obtenir el suport d’una cinquantena de congressistes del seu partit. Green va prometre futures votacions amb el mateix objectiu. “Sé que hi ha gent que no ho troba apropiat, però no puc acceptar el que està fent el president”, va subratllar el legislador texà.
L’únic que s’ha sotmès a la prova
Trump és el primer president dels Estats Units que s’ha sotmès a una avaluació cognitiva. Ho va demanar ell mateix al seu doctor per intentar acabar amb especulacions i rumors sobre la seva aptitud mental. Alguns dels seus polèmics tuits -com el que comparava un suposat botó nuclear nord-americà amb un del líder del règim nord-coreà, KimJong-un- ja fa temps que han fet saltar l’alarma tant d’experts en salut mental com de l’oposició demòcrata. Però les sospites sobre la capacitat de governar de Trump van arribar a un punt àlgid amb la publicació a principis d’aquest any del llibre Fire and fury: inside the Trump White House [Foc i fúria:dins de la Casa Blanca de Trump]. L’autor, el periodista Michael Wolf, descriu el president com un “nen gran”, “inestable” i que té greus pèrdues de memòria a través de testimonis del seu entorn.
“Soc un geni estable”, va respondre Trump en un tuit a la polèmica publicació que encara va donar més munició als seus crítics. Per això, dimarts passat esperava que la roda de premsa del seu doctor oficial posés fi a tots els dubtes sobre el seu estat mental. “Hi parlo cada dia i mai he vist res estrany”, va dir Jackson.
Per a Lee -una especialista reconeguda mundialment pel seu treball sobre estudi i prevenció de la violència-, l’estabilitat mental de Trump “ha empitjorat” des de l’anunci de les primeres acusacions de la investigació de la suposada ingerència russa a les eleccions presidencials del 2016 que han afectat alguns dels seus assessors -com el seu expresident de campanya electoral, Paul Manafort-. L’augment de la freqüència dels seus atacs contra adversaris i dels seus tuits -i els retuits de vídeos violents islamòfobs-és una prova del seu deteriorament. “No pot fer front a tensions ordinàries, com crítiques bàsiques o notícies poc afalagadores”, va afegir.
Violència i provocacions
L’analista també va argumentar que el president nord-americà és “un perill per a la seguretat del país i per a la del món” si es té en compte el seu comportament passat i la seva tendència a recórrer a la violència “quan està estressat i vol recuperar el poder”. I va posar alguns exemples, com les agressions verbals, la incitació a la violència en els seus mítings, l’atracció per armes potents o les provocacions a països adversaris com Corea del Nord.
Així, Lee creu que tant ella com una coalició de 800psiquiatres tenen prou informació per fer un crit d’advertència. “És el nostre deure amb la societat”, va respondre a la pregunta sobre què pensa dels qui l’acusen de trencar amb els principis ètics de la professió. Lee va aclarir que no han trencat l’anomenada regla Goldenwater perquè no han fet un diagnòstic de Trump, sinó que criden a fer una avaluació psicològica del president.
La regla Goldwater va ser establerta després de les eleccions presidencials del 1964. El llavors candidat republicà, el senador d’Arizona Barry Goldwater, va patir les especulacions d’un miler de psiquiatres sobre el seu estat de salut mental. Les seves aportacions, publicades en una revista, van crear una gran polèmica que va obligar l’Associació Americana de Psiquiatres a recomanar als seus membres que no oferissin un diagnòstic d’una persona sense examinar-la personalment.
Fa pocs dies una intervenció de Lee en una trobada amb ciutadans del districte del congressista de Maryland Jamie Raskin es va cancel·lar després que rebés amenaces de mort. Raskin ha presentat un projecte de llei per crear una comissió d’experts que examini no només Trump sinó també els futurs presidents dels Estats Units. La legislació buscaria definir millor l’esmena 25 de la Constitució nord-americana que permet al vicepresident i una majoria del govern, o una “comissió establerta per llei”, destituir el president en cas d’incapacitat. Tot i així, en un Congrés controlat pels republicans és gairebé impossible que vegi la llum i, per tant, haurien de canviar molt les coses.
Intransigent, ambiciós i amb afany de poder
“La signatura de Donald Trump no té ni una sola corba, només angles. Les corbes en una cal·ligrafia mostren suavitat, cura i naturalesa materna. Els angles, en canvi, revelen una persona enfadada, tossuda, temorosa, competitiva o desafiada”, va escriure Michelle Dresbold, experta en cal·ligrafia, a la web Politico.comel setembre del 2015, un any i dos mesos abans de l’inesperada victòria del magnat novaiorquès. I afegia que la persona que firma sense corbes, com l’actual president dels Estats Units, no té empatia i anhela poder, prestigi i admiració.
“En aquesta signatura no hi ha res d’amigable o obert”, va assegurar Sheila Lowe, una altra experta en grafologia, fent referència a la signatura de Trump a la televisió CNN el juny de l’any passat. Per a ella, el traçat allargat, contundent i regular de la signatura té la qualitat “d’una reixa de filferro de barres”. Altres grafòlegs, com la britànica Tracey Trussell, citada pel diari The Independent, consideren que la firma transmet “ambició salvatge”, “dinamisme”, “valentia” i “agressivitat”. I l’experta Sandra Cerro va dir a RT que revela una persona “intransigent” a qui costa respectar les altres opinions.
La validesa d’aquest tipus d’interpretacions, però, és qüestionada pels crítics de l’ús de la grafologia -l’estudi de la personalitat d’un individu a través de l’escriptura-, ja que creuen que no tenen cap fonament científic.
Fitxa mèdica
Edat: 71 anys
Estatura: 1,90 metres
Pes: 108 quilos (té sobrepès i frega la categoria d’obès)
Pressió sanguínia: 122/74
Colesterol: 223 (per sobre dels nivells recomanables)
Ritme cardíac: regular i sense sons anormals
Test cognitiu: Trump va superar el test cognitiu conegut com l’avaluació cognitiva de Mont-real. Va encertar 30 de 30 preguntes
Medicaments que pren: una aspirina diària per regular la salut cardíaca, una pastilla al dia per controlar els alts nivells de colesterol i una altra per combatre la calvície. A més, fa servir una crema per tractar la rosàcia, una malaltia que torna la pell vermella
Dorm entre quatre i cinc hores al dia
A cop de tuit
Donald J. Trump ha governat a cop de tuit. La xarxa social continua sent la seva arma mediàtica per arribar als seus votants, tal com ho va ser durant la seva campanya electoral. En el seu primer any de presidència, ha tuitejat més de 2.600 cops.
“Hem de mantenir el diable fora del país [va escriure després de firmar el polèmic veto migratori temporal]”
“Els mitjans deshonestos (el fracassat @nytimes, @NBC, @ABC, @CBS, @CNN) no són el meu enemic, són enemics del poble americà...”
“Terrible! M’he assabentat que Obama va punxar les comunicacions de la torre Trump abans de la victòria. No va trobar res. Això és maccarthisme!”
“[...] la boja de la Mika, amb el seu baix quocient intel·lectual, i el malalt mental del Joe [presentadors de televisió] volien veure’m, i jo vaig dir: «No!»”
“A l’est, podria ser el Cap d’Any més fred dels registrats. Potser aniria bé una mica d’aquest vell escalfament global que el nostre país, però no d’altres, va estar a punt de pagar bilions de dòlars per combatre”
“El líder nord-coreà Kim Jong-un acaba de dir que el botó nuclear està sobre la seva taula en tot moment. ¿Algú del seu règim famolenc pot dir-li que jo també tinc un botó nuclear i que és molt més gran i poderós que el seu?”
