Internacional 13/03/2015

Dones i joves de segona generació: els objectius del reclutament de l'Estat Islàmic

Lurdes Vidal, de l'Institut Europeu de la Mediterrània, i Carola Garcia-Calvo, del Real Instituto Elcano, expliquen què hi ha al darrere de les detencions d'aquesta matinada

Cristina Mas
3 min
Un milicià de l'Estat Islàmic

BarcelonaL'Estat Islàmic (EI) recluta a Europa joves fills d'immigrants perquè s'uneixin a la seva lluita a Síria i l'Iraq a través de xarxes com la que la Policia Nacional ha desarticulat aquest divendres de matinada a Figueres, Terrassa, Piera i altres ciutats, amb el resultat de vuit detinguts.

"Es tracta de petits grups que treballen en xarxa", explica Lurdes Vidal, cap de món àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània. "I no es tracta de xarxes noves: són les mateixes que abans simpatitzaven amb Al-Qaida, i abans enviaven combatents a l'Iraq i l'Afganistan, que ara s'han passat a l'EI per reclutar milicians que lluitin a Síria i l'Iraq". L'organització jihadista que rivalitza amb Al-Qaida pel control de la jihad mundial intenta captar fonamentalment joves i dones: entre els detinguts en l'operació policial hi ha una noia de Figueres de 18 anys i un terrassenc del 22.

Ho fa a través d'una sofisticada campanya de propaganda que inclou una intensa activitat a les xarxes socials i elaborats vídeos propagandístics on empra codis occidentals, com la música rap o els videojocs. El seu missatge promet una vida nova i d'acord amb els principis de l'Islam al seu autoproclamat califat, entre Síria i l'Iraq. "Ofereixen una identitat i un projecte de vida, però el component religiós és purament una marca, un embolcall per fer seductor el seu projecte. El seu nivell teològic és molt més feble que el d'Al-Qaida", afegeix Vidal.

Fins ara, un centenar de jihadistes han estat detectats per les forces de seguretat espanyoles per unir-se a les files de l'EI a Síria i l'Iraq. Són molts més que al Regne Unit (uns 650) o a França (1.200). Es tracta d'una mobilització sense precedents a Europa. Els estudis del Real Instituto Elcano sobre jihadistes detinguts il·lustren un canvi en els seus perfils que coincideix amb les noves tècniques de propaganda: "Fins al 2013 eren individus d'entre 20 i 40 casats i amb família: ara veiem que són més joves i que s'hi van incorporant dones", apunta Carola Garcia-Calvo, experta en jihadisme d'aquest centre d'investigació amb seu a Madrid. També ha canviat el perfil d'origen: si abans eren fonamentalment homes de nacionalitat estrangera, ara es tracta de sobretot de joves nascuts en territori espanyol, fills d'immigrants. Els principals centres de captació són Ceuta i Melilla, Madrid, Catalunya i Andalusia.

A diferència d'Al-Qaida, l'objectiu de l'Estat Islàmic no és perpetrar grans atemptats a Occident, sinó reclutar combatents arreu del món per mantenir el seu projecte de domini d'un territori al cor del Pròxim Orient, per la qual cosa necessita població per ocupar-lo. Aquí juguen un paper important les dones, a les quals atreu amb el fals missatge que podran viure d'acord amb els seus valors i estaran sota la protecció d'un mujahidí que se'n cuidarà. "Els ofereixen a través de les xarxes socials una vida idíl·lica i on no hauran de viure les contradiccions que pateixen a Europa, una mena de paradís en aquest món", afegeix García-Calvo. En els últims mesos, el missatge de l'EI ha quedat reforçat per la campanya de bombardejos de la coalició internacional liderada pels Estats Units a Síria i l'Iraq: "Els atacs tenen un efecte rebot, perquè alimenten la seva imatge de força que resisteix les agressions d'Occident", afegeix Vidal.

Les detencions arriben en un moment en què la milícia jihadista està patint importants revessos sobre el terreny, a Síria, però sobretot a l'Iraq, on des de fa setmanes les tropes iraquianes avancen sobre el terreny amb la cobertura de les milícies iranianes a Tikrit. "Necessiten accelerar el reclutament de combatents i alhora dispersar-se sobre el territori", apunta l'analista de l'IEMed. En aquest sentit, l'EI s'ha associat recentment amb franquícies com el nigerià Boko Haram o amb grups a Líbia.

Vidal recorda que mentre continuï la guerra a Síria i l'Iraq, la milícia jihadista podrà continuar creixent: "El monstre s'alimenta del conflicte polític, tant físicament com per fer més seductor el projecte. I mentre continuï la guerra podrà sobreviure". En aquest sentit destaca que el règim de Baixar al-Assad no pot ser un aliat fiable en la lluita antiterrorista "perquè utilitza el terrorisme per sobreviure políticament, fer una amalgama amb qualsevol força islamista i criminalitzar l'oposició".

stats