CURSA A LA CASA BLANCA
Internacional 05/09/2012

Dones i llatins, la clau de la Casa Blanca

Núria Ferragutcasas
3 min
EL JOC DE LA PRIMERA DAMA La dona d'Obama, Michelle, va ser una de les estrelles de la nit ahir a Charlotte. El seu objectiu va ser captar el vot femení.

CHARLOTTE (CAROLINA DEL NORD)Als carrers de Charlotte es respira aquests dies, sobretot, diversitat. Els demòcrates van fer ahir gala de la seva pluralitat de gènere, raça, edat i orientació sexual en el primer dia de la seva convenció per nomenar oficialment el president Barack Obama a la reelecció. "Si Obama guanya, espero que elegeixi més dones al Tribunal Suprem i que millori els drets de gais i lesbianes", deia Aaron Walder, un estudiant que considera que si el president no ha fet més és per culpa de la intransigència dels republicans.

La primera dama, Michele Obama, i l'alcalde de San Antonio (Texas), el llatí Julián Castro, van ser les estrelles de la jornada. Els demòcrates esperaven amb els seus discursos captar més vots entre les dones i els llatins, dos electorats que tindran la clau de la Casa Blanca aquest novembre. El 2008 Obama va aconseguir una victòria històrica gràcies a un 56% del vot de les dones, un 67% dels llatins, i un 94% dels afroamericans. Els analistes consideren que el president necessita unes xifres semblants i un gran participació de les minories, que representi el 26% de l'electorat total, si vol ser reelegit.

De moment, amb un 53% del vot femení i un 64% del vot hispà, té un avantatge de sobre el seu rival, Mitt Romney, de 9 i 34 punts, respectivament. Els republicans es van esforçar la setmana passada a retallar aquesta distància en la seva convenció. Per l'escenari conservador van desfilar diferents figures llatines del partit, com el senador de Florida Marco Rubio; el governador de Nevada, Brian Sandoval, i la governadora de Nou Mèxic, Susanna Martínez. D'altra banda, les dones, amb Ann Romney al capdavant, també hi van tenir un paper predominant.

Els dos candidats, doncs, lluiten i lluitaran fins al dia de les eleccions per la confiança de dones i llatins. Per això, de la mateixa manera que ho van fer els republicans, els demòcrates aprofitaran la seva gran festa per reforçar i augmentar el suport d'aquests electorats al president.

Tant el president com Mitt Romney tenen dificultats per expressar les seves emocions i confien en les seves dones perquè mostrin el seu perfil més humà. La feina de Michelle Obama d'ahir era diferent de la d'Ann Romney de fa uns dies. Els nord-americans coneixen bé la història de Barack Obama, de les dificultats de la seva mare per educar-lo i del seu esforç constant per aconseguir el que es proposa.

L'ajuda de Michelle Obama

S'esperava que la primera dama expliqués algunes anècdotes de la vida de la família a la Casa Blanca i les grans decisions preses pel seu marit per fer front als problemes econòmics i de seguretat del país. Sis de cada deu nord-americans tenen una opinió favorable de Michelle Obama i la campanya del president considera la seva aportació molt important. Esperen que ajudi el president sobretot entre l'electorat femení.

Els demòcrates també comptaran amb altres dones. Lilly Ledbetter, víctima en el passat de la discriminació de gènere, va parlar ahir a favor les les polítiques d'igualtat del president. De fet, la primera llei que va signar Obama porta el seu nom i garanteix que les dones cobrin el mateix sou que els homes si fan la mateixa feina. D'altra banda, Sandra Fluke, una estudiant de dret que va rebre els insults del locutor de radio Rush Limbaugh perquè va testificar davant del Congrés a favor dels anticonceptius, parlarà dijous.

Obama i els demòcrates intenten agitar la por entre les dones si Mitt Romney guanya la presidència alertant que els seus drets podrien ser retallats. Per això, juntament amb l'economia i la política exterior, els temes de salut de la dona seran un eix important de la convenció.

Mobilitzar als llatins

Els demòcrates es volen presentar com el partit de la majoria que, a diferència dels republicans, integra les minories. Per això ahir explicaven que un 27% dels seus 4.000 delegats reunits a Charlotte són afroamericans i un 20% llatins. "L'elecció és molt renyida. Els dos candidats estan empatats amb un 44% del vot, i hi ha un 12% d'indecisos", explicava John Zogby, fundador d'una empresa que fa sondejos polítics. Zogby assegura que Obama té un problema amb els llatins, ja que "els indecisos no votaran".

Barack Obama espera que el discurs d'ahir de l'alcalde de San Antonio, Julián Castro, l'ajudi a mobilitzar aquest electorat crucial per a la seva reelecció. Castro va ser presentat pel seu germà bessó, que també es dedica a la política. Hores abans, mentre assajava el seu parlament dalt de l'escenari, va dir que explicaria la seva història, el seu Somni Americà particular. Castro és fill d'una activista pels drets dels immigrants dels anys 70 i alguns ja l'anomenen l'Obama hispà.

stats