Internacional 15/09/2018

Dos anys per frenar les emissions de CO2

Ciutats i regions fan un pas endavant contra el canvi climàtic enfront de la inoperància dels estats

Sònia Sánchez
4 min
El pas de l'huracà 'Florence' per Carolina del Nord, agreujat pel canvi climàtic.

BarcelonaMentre a la costa est dels Estats Units tocava terra l’huracà 'Florence' i deixava almenys cinc morts i unes inundacions devastadores, a l’altre extrem del país acabava la Cimera de l’Acció Global pel Clima, celebrada a San Francisco.

Un estudi urgent de la Universitat Stony Brook de Nova York i el Laboratori Nacional de Berkeley advertia que el 'Florence' portava un 50% més d’aigua i era 80 quilòmetres més gran a causa del canvi climàtic. Però a aquestes altures, i després d’un estiu ple d’esdeveniments climàtics extrems, aquestes conclusions ja no eren una sorpresa per a ningú.

Amb tot, la negociació política per implementar l’Acord de París contra el canvi climàtic segueix encallada. Diumenge passat va acabar a Bangkok l’última reunió preparatòria de la cimera anual pel clima de l’ONU, que al desembre es reunirà a Polònia amb la missió d’aprovar el reglament d’aplicació de l’Acord. Però la trobada tailandesa només va servir per constatar que la redacció del reglament és encara a les beceroles.

Però mentre els estats s’encallen en discussions eternes, els governs subestatals i locals semblen disposats a passar al davant. A la cimera que va acabar divendres a San Francisco, 4.500 delegats de governs regionals i locals (també alguns d'estatals), empreses, inversors, societat civil, científics i ONG van posar sobre la taula els seus compromisos concrets en matèria climàtica.

El mateix amfitrió de la trobada, el governador de Califòrnia, Jerry Brown, va prometre que el seu estat arribarà el 2045 a les emissions zero de CO2 o el que en diuen la “neutralitat d’emissions” (zero emissions tenint en compte tant el que s’emet com el que s'absorbeix). Forma part de l’esforç que aquest i altres estats nord-americans estan fent per contrarestar les polítiques del govern de Donald Trump, que no només ha marxat de l’Acord de París sinó que està desmantellant tot el llegat Obama, que anava dirigit a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

La cimera de Califòrnia va voler posar en relleu que el temps s’esgota. Els càlculs científics diuen que per poder complir l'Acord de París i evitar un escalfament global de més de 2 graus cal que les emissions arribin al seu pic el 2020 com a molt tard i des d’allà comencin a reduir-se de forma dràstica i accelerada. Un informe publicat durant la cimera alertava que les emissions s’haurien d’haver reduït a mitjans del 2030.

"Un concepte que s’ha tractat molt en la cimera és que cal una transformació exponencial, no lineal ni progressiva, sinó exponencial", explicava per telefon des de San Francisco el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet.

Indígenes demanen justícia climàtica durant la Cimera d'Acció Global pel Clima, a San Francisco.

Catalunya ha participat a la trobada com a membre de la Under2 Coalition, que agrupa més de 200 governs locals i subestatals "amb voluntat d’anar més enllà de l'Acord de París”. El govern català –amb els de Navarra i el País Basc, l’única representació de l’estat espanyol a la cimera– va presentar el seu compromís d’assolir el 50% d’energia produïda per renovables el 2030 (des del 16,4% actual) i al 100% el 2050, a més d’elevar al 60% la recollida selectiva el 2020.

Per a Calvet, és clar que caldrà assumir el lideratge que els estats estan deixant vacant. "Un exemple és Califòrnia, als EUA, però en trobem un altre a Espanya: Catalunya va aprovar una llei de canvi climàtic pionera al sud d'Europa i el govern espanyol el que va fer és impugnar-la. Cal veure què fa ara el govern de Pedro Sánchez, però el primer que hauria de fer és retirar el recurs", recorda.

Les ciutats també estan passant a l'acció. La xarxa C40 de ciutats pel clima, de la qual Barcelona forma part, va aprofitar la Cimera de l'Acció Global pel Clima per explicar que fins a 27 grans ciutats del món, entre les quals Barcelona i Madrid, però també Londres, Berlín, Los Angeles, Nova York i París, han arribat ja al seu pic d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i avui ja emeten almenys un 10% menys que aquell màxim.

L'informe ressaltava que aquesta reducció d'emissions, que engloba una població urbana total de 54 milions de persones, s'ha produït en els últims 5 anys coincidint amb un moment de creixement econòmic i demogràfic. Una prova més que competitivitat i descarbonització són compatibles.

Dins de C40, Barcelona s'ha compromès a avançar cap a l'objectiu de neutralitat d'emissions, amb un pla pel clima que té l'aval d'aquesta xarxa internacional com a projecte compatible amb els objectius de l'Acord de París.

Altres compromisos que es van adoptar en la cimera anaven dirigits a accelerar el canvi cap als vehicles elèctrics. A la cimera es van repetir les crides als productors de cotxes perquè accelerin aquesta transformació, i fins a una dotzena de ciutats es van comprometre a desplegar exclusivament autobusos d'emissions zero per al 2025.

stats