Dos morts per l’ajuda humanitària a Veneçuela
L’exèrcit dispara a diversos veïns que bloquejaven una carretera per evitar el desplegament militar
BarcelonaDues persones van morir divendres i quinze més van resultar ferides de bala a la frontera entre el Brasil i Veneçuela quan intentaven impedir el pas de militars veneçolans a la zona, que és un dels punts per on avui hauria d’entrar l’ajuda humanitària a Veneçuela. Per aquí i també per la frontera amb Colòmbia, que, com la del Brasil, es podria convertir en un bany de sang. Aquest divendres, però, va ser un festival de música, ball i ritme. Així de paradoxal.
Juan Guaidó, que es va declarar president interí de Veneçuela a finals de gener, ha assegurat que l’ajuda humanitària entrarà al país sud-americà avui “sí o sí”, paraules textuals. I Nicolás Maduro, el president veneçolà cada cop més qüestionat, diu que no, que l’ajuda no passarà la frontera de cap manera. Les conseqüències, per tant, són imprevisibles.
Dos macroconcerts
Ahir els dos bàndols es van enfrontar a base de música amb l’organització de dos macroconcerts. Al costat colombià de la frontera, un concert que donava suport a Guaidó i a l’arribada d’ajuda humanitària a Veneçuela i que tenia com a objectiu la recaptació de fons. L’actuació va aplegar desenes de milers de persones i hi van cantar 32 artistes, alguns tan coneguts com Paulina Rubio, Carlos Baute, Miguel Bosé, Luis Fonsi i Juan Luis Guerra.
A només uns 300 metres de distància, però a la part veneçolana de la frontera, es va celebrar un altre macroconcert. Allà, però, el públic era íntegrament chavista i molta gent anava uniformada. Tots asseguraven que no necessiten cap mena d’assistència estrangera; això sí, el govern de Maduro va anunciar que distribuiria caixes de menjar entre els assistents i que oferiria assistència mèdica gratuïta. Al concert, que durarà fins demà, està prevista l’actuació de fins a 40 artistes, bàsicament coneguts a l’Amèrica Llatina, com ara Omar Enrique, Omar Acedo i Mundito y la Big Band.
Me fui, aquesta va ser la primera cançó que va sonar al costat colombià, a càrrec de l’artista veneçolana Reymar Perdomo, que va fer embogir el públic. La tonada s’ha convertit gairebé en un himne per als molts veneçolans que s’han vist obligats a deixar el seu país des que Maduro va arribar al poder el 2016. Precisament ahir l’Alt Comissionat de les NU per als Refugiats (ACNUR) i l’Organització Internacional per les Migracions (OIM) van fer pública l’esgarrifosa xifra de veneçolans que han marxat del país en els últims anys: fins a 3,4 milions, la majoria dels quals (2,7 milions) s’han establert en altres països de l’Amèrica Llatina.
“Per a la guerra, res”, es podia llegir a la pantalla gegant situada a l’escenari del concert pro-Maduro que va començar ahir a la part veneçolana de la frontera. Malgrat aquest missatge, a la frontera del país amb el Brasil ahir ja es va registrar un primer incident armat. Efectius de la Guàrdia Nacional i de l’exèrcit veneçolà van disparar contra diverses persones que bloquejaven una carretera a la comunitat indígena de Kumaracapai, a l’estat veneçolà de Bolívar, que fa frontera amb el Brasil. Dues persones van morir i quinze més van resultar ferides. Totes volien impedir el pas dels militars. A l’entrada de la comunitat de Kumaracapai hi ha una gran pancarta que diu “Guaidó president”.
L’ajuda humanitària que es vol traslladar avui a Veneçuela es concentra a l’estat fronterer de Roraima, al Brasil; a la també ciutat fronterera de Cúcuta, a Colòmbia; i a l’illa de Curaçao, que pertany als Països Baixos però que se situa al mar Carib, a només uns 50 quilòmetres de la costa veneçolana. Maduro ha tancat les fronteres i ha desplegat l’exèrcit. Per tant, que l’assistència entri o no en territori veneçolà dependrà en bona part de l’actuació de les forces armades.
Deserció militar
El major Hugo Carvajal, que va dirigir la intel·ligència militar veneçolana durant més de deu anys amb Hugo Chávez al govern i també amb Nicolás Maduro durant alguns mesos, va anunciar ahir que dona suport a Juan Guaidó, cosa que crea un precedent que podrien seguir altres militars. Carvajal va publicar un vídeo a Twitter en què reconeixia Guaidó com a president interí de Veneçuela i titllava Maduro de dictador. “Per ser útil en la consecució de l’objectiu de restablir l’ordre constitucional que ens permeti convocar eleccions lliures”, va afirmar el major per justificar el seu canvi de bàndol. Guaidó va animar ahir altres militars a seguir l’exemple de Carvajal.
