Duel de vicepresidents al cim de la campanya
Amb el republicà Mitt Romney per primer cop al capdavant de les enquestes, els Estats Units estaven ahir pendents del duel entre els vicepresidenciables, dos pesos pesants com Paul Ryan i Joe Biden.
WASHINGTONA mitjans del segle XIX, els nord-americans no esperaven gairebé res del seu vicepresident. La mort del president William Harrison per una pneumònia al 1840, només 31 dies després d'assumir el càrrec, va canviar aquesta concepció. De sobte, la figura del vicepresident cobrava rellevància, ja que es trobava, com se sol dir als Estats Units, "a tan sols un batec de la presidència".
L'article 2 de la Constitució estableix que en cas de destitució, mort o dimissió del president, o d'incapacitat per exercir els poders i complir els seus deures, el vicepresident assumirà el poder. En la història dels Estats Units, vuit presidents han mort en el càrrec, quatre per causes naturals i quatre per assassinat, mentre que un -Richard Nixon- va dimitir.
Per això els aspirants a la vicepresidència han de complir els mateixos requisits que el candidat a la presidència: ser ciutadà nord-americà, haver nascut als EUA i tenir almenys 35 anys. Els aspirants a número 2 han de demostrar que tenen les capacitats per assumir el màxim poder del país.
Aquest era el principal objectiu de Paul Ryan i Joe Biden en el debat de vicepresidents que s'havia de celebrar aquesta matinada catalana a Danville, Kentucky. El jove candidat republicà té 42 anys, gairebé els mateixos que fa que Biden es belluga pel Senat. Aquest cop, però, el vicepresident no té tant avantatge com el 2008, quan s'havia de mesurar amb una Sarah Palin debilitada per múltiples relliscades en entrevistes televisives. El seu repte era recuperar el terreny perdut per Barack Obama en les enquestes després de la seva decebedora actuació en el debat presidencial de la setmana passada.
Fa quatre anys, els 72 anys del candidat republicà John McCain van centrar els focus en la seva companya de ticket : la governadora d'Alaska, Sarah Palin. Molts analistes, i com ella mateixa va revelar després, consideraven que Palin no estava preparada per assumir la presidència en cas d'una mort sobtada de McCain. No tenia cap experiència a Washington ni en política exterior. La seva resposta "puc veure Rússia des de casa meva" a una pregunta sobre seguretat nacional va provocar l'escarni dels mitjans i va enfonsar encara més la candidatura republicana.
El vicepresident té un paper principalment institucional però també ocupa la presidència del Senat dels Estats Units. No pot intervenir en els debats, però, en cas d'empat, té el vot de qualitat per evitar un bloqueig a la cambra alta. En el pròxim mandat, aquesta funció pot tenir més rellevància que altres anys, ja que algunes enquestes pronostiquen un empat de 50 senadors entre els partits Demòcrata i el Republicà.
Més o menys influents
D'altra banda, alguns vicepresidents han aconseguit tenir una gran influència en les decisions i polítiques del cap de govern. El vicepresident de Bill Clinton, Al Gore, va dirigir programes importants sobre noves tecnologies i medi ambient, mentre que el número dos de George W. Bush, Dick Cheney, es considera un dels vicepresidents més poderosos de la història dels Estats Units. D'altra banda, el vicepresident Lyndon Johnson, que va assumir la presidència després del magnicidi de John F. Kennedy, era un important actor en les negociacions amb el Congrés gràcies a la seva valuosa experiència al Senat.
A més, el vicepresident també pot substituir el president de manera provisional, com va fer Dick Cheney el 2002 i el 2007 quan George W. Bush estava sota els efectes de l'anestèsia perquè s'havia de sotmetre a dues intervencions quirúrgiques.
El càrrec a vicepresident s'elegeix per sufragi, però també pot ser nomenat directament pel president sempre que el Senat ho autoritzi. El 1973, el vicepresident de Richard Nixon, Spiro Agnew, va dimitir i Gerald Ford el va substituir. Quan un any més tard, el mateix Richard Nixon va renunciar a la presidència després de l'escàndol Watergate, Ford, convertit en president, va nomenar Nelson Rockefeller com el seu número dos. Així, per primer cop, els Estats Units van ser governat per dos homes que no havien estat elegits a les urnes.
