Nou bombardeig dels Estats Units contra l'Estat Islàmic a Líbia

TunisL'exèrcit dels EUA va bombardejar avui diverses posicions a la ciutat líbia de Sirte presumptament sota el control de l'autodenominat Estat Islàmic (EI), que havia fet d'aquesta ciutat costanera el seu principal feu al país magribí fins el passat mes de maig. L'atac ha comptat amb el suport del Govern d'Acord Nacional libi presidit per Faiez Serraj, que compta amb el suport de la comunitat internacional, però es disputa amb dos altres Executius paral·lels el control de Líbia. Trossejat el seu territori entre desenes de milícies, aquest país àrab pateix una greu situació de caos i desgovern des de la caiguda del règim del coronel Gaddafi a l'octubre del 2011.

“El primer atac ha estat dut a terme avui a llocs concrets de Sirte causant severes pèrdues entre les files de l'enemic”, ha declarat el primer ministre Serraj en un comunicat difós per la televisió nacional. “El Consell Presidencial, com a Comandant Suprem de l'Exèrcit, va decidir demanar als EUA que realitzés atacs aeris específics contra el Daesh [acrònim àrab de l'EI] ... Vull assegurar-vos que aquestes operacions seran limitades a un calendari específic i no excediran Sirte i els seus suburbis”, ha afegit Serraj des de Trípoli.

El portaveu del Pentàgon, Peter Cook, ha confirmat que els bombardejos han estat fruit d'una petició del Govern libi, i ha afirmat que tenen com a objectiu assistir a les forces pro-governamentals en els seus esforços “per derrotar l'EI en el seu bastió”. Aquesta no és la primera vegada que els EUA llancen un atac aeri contra presumptes instal·lacions del grup jihadista a Líbia. El darrer va ser el mes de febrer a la ciutat de Sabrata, a l'oest del país. La coordinació amb el Govern libi és essencial, ja que una clara majoria de la població rebutja qualsevol intervenció militar estrangera que sigui unilateral.

L'anunci de l'atac es produeix quasi un mes i mig després que milícies vinculades al govern de Serraj, les principals pertanyents a la ciutat de Misrata, declaressin haver arrabassat a l'EI el control de Sirte, situada a 370 kilòmetres a l'est de Tripoli, a la franja central del país. Tanmateix, el bombardeig d'ahir és tota una admissió que a Sirte, ciutat natal de Gaddafi, encara es concentren importants bosses de resistència de la organització jihadista. Gràcies a la inestabilitat del país magribí i a l'existència de governs paral·lels en conflicte, a partir del 2015, l'EI va aconseguir anar guanyant una zona d'influència a la regió de Sirte de més de 150 quilòmetres de longitud. Segons les estimacions del servei d'intel·ligència dels EUA, el grup podia arribar a comptar amb entre 3.000 i 5.000 milicians, la majoria arribats de l'estranger.

Des d'aquest feu, l'EI va llençar diversos atacs contra les instal·lacions petrolíferes properes, provocant el seu tancament i, per tant, una reducció de la producció de cru. Precisament, la Companyia Nacional de Petroli (CNP) de Líbia va anunciar ahir la reobertura de dues terminals petrolíferes que haurien de permetre augmentar de forma progressiva l'exportació de petroli, principal font de riquesa del país magribí. Abans de la guerra civil del 2011, Líbia produïa 1,5 milions de barrils diaris de petroli, però els últims anys amb prou feines van arribar a una mitjana 300.000. Segons els càlculs de la CNP, a finals d'any la xifra ascendirà a 900.000.

La notícia constitueix tot un baló d'oxigen per al Govern de Serraj, que ha experimentat una davallada de la seva popularitat en no aconseguir millorar les condicions de vida d'una població farta de viure en una economia de guerra. A bona part del país, els talls del corrent elèctric són constants, els funcionaris no reben a temps els seus sous, i a molts libis se'ls acaben els estalvis.