TRAVES BUROCRÀTIQUES

Els EUA negaran l’entrada al personal del Tribunal Penal Internacional

Pretenen evitar que les seves tropes siguin processades per crims de guerra

Els Estats Units no sotmeten els seus ciutadans a més llei que a la nord-americana i ahir van intensificar el seu atac a la Tribunal Penal Internacional (TPI), amb seu a l’Haia. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va anunciar ahir que l’administració Trump denegarà visats a “aquells individus del TPI directament responsables de qualsevol investigació” que tingui com a objecte personal nord-americà. Pompeo va estendre l’amenaça a aquells que “persegueixin personal aliat, inclosos els israelians”. En un futur, va advertir, els EUA podrien imposar sancions econòmiques.

La mesura de coacció anunciada ahir pretén impedir una possible investigació del TPI sobre el paper dels Estats Units en la guerra de l’Afganistan. Un informe previ d’aquest organisme detallava crims de l’exèrcit afganès i dels talibans, però també de les tropes nord-americanes i de la CIA, inclosos actes de tortura i violacions. El mateix Comitè d’Intel·ligència del Senat va documentar el 2014 tortures i altres abusos protagonitzats per la CIA. En la seva compareixença al departament d’Estat, Pompeo es va referir també ahir a Israel. Palestina va presentar el maig de l’any passat una denúncia per possibles “crims de guerra i contra la humanitat” per l’ocupació israeliana.

Richard Dicker, responsable de justícia Internacional a Human Rights Watch -ONG amb seu central a Nova York-, va denunciar ahir que “la decisió dels Estats Units de prohibir la concessió de visats al personal del TPI és un escandalós intent d’intimidar el tribunal i dissuadir-lo d’investigar la conducta dels EUA”, i va afegir que els països membres del TPI “no poden tolerar aquesta obstrucció”.

Els Estats Units i Israel són dos dels països que no han ratificat l’Estatut de Roma, que va donar lloc al naixement del TPI l’any 2002. Després de les experiència dels tribunals especials per Iugoslàvia i Rwanda, el TPI es va establir com un tribunal permanent per a la investigació i sanció de crims de guerra i de lesa humanitat a tot el món. Encara que Bill Clinton va signar l’Estatut de Roma, l’entrada en vigor del mateix als Estats Units mai va arribar a sotmetre’s a la ratificació del Senat.

Un dels principals detractors del Tribunal Penal Internacional és l’assessor de Seguretat Nacional, John Bolton, que al setembre va anticipar la intenció del govern. “No cooperarem amb el TPI. No li prestarem assistència. No ens hi sumarem. Deixarem que mori sol. De fet, el TPI ja és mort per a nosaltres en tots els sentits”, va dir. Aquell mateix mes, Bolton també va anunciar el tancament de la delegació a Washington de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina per haver denunciat al seu aliat israelià.

En la seva intervenció d’ahir, Mike Pompeo va presentar la decisió com una forma de donar-li al TPI una oportunitat. En el seu parer, “el TPI està atacant l’estat de dret dels Estats Units”.

No és la primera vegada que els Estats Units carreguen contra aquest organisme del qual 124 països formen part. En temps de l’anomenada “guerra contra el terror”, George Bush va aprovar una llei que autoritzava la utilització de tots els “mitjans necessaris” per blindar els seus ciutadans davant de qualsevol investigació.

Trump veta el veto del Congrés al mur

Després de més de dos anys a la Casa Blanca, el president Donald Trump ha exercit per primer cop el seu dret de vetar resolucions del Congrés. I ho ha fet per defensar el seu projecte de mur a la frontera amb Mèxic, que no té el vistiplau de la cambra baixa ni de l’alta, malgrat que aquesta última és de majoria republicana. Trump va solemnitzar el moment amb una cerimònia envoltat dels seus col·laboradors al Despatx Oval , on va signar el veto a la resolució del Congrés que s’oposava a la seva declaració d’emergència nacional per garantir el finançament del polèmic mur: “Avui veto aquesta resolució. El Congrés té la llibertat d’aprovar-la i jo tinc l’obligació de vetar-la”. Davant la impossibilitat que la cambra aprovés la partida de 6.000 milions d’euros per al mur, Trump va optar per decretar el 15 de febrer una emergència nacional, una mesura que li permetia obtenir el finançament al·legant una situació de crisi. Poc després el Congrés va aprovar una resolució, a proposta dels demòcrates, que revocava aquesta declaració. Un veto que ara és vetat pel president.