Efecte rebot: les convencions inflen la intenció de vot als Estats Units

BarcelonaEl rebot en les enquestes que va obtenir Donald Trump després de la convenció republicana, i que el va posar per primer cop al capdavant de la cursa, ha resultat ser un miratge que no ha trigat a desaparèixer. Segons una de les mitjanes de sondejos de referència, la de RealClearPolitics, el magnat immobiliari va arribar a la trobada que el va proclamar candidat presidencial republicà tres punts per darrere de Hillary Clinton. El protagonisme que va tenir entre el 18 i el 21 de juliol va fer que en les primeres enquestes fetes després de la festa política republicana, publicades a partir del 25 de juliol, la seva intenció de vot fes un salt de quatre punts fins a situar-se com a favorit amb un punt d’avantatge.

El mateix dia 25, però, arrencava la convenció demòcrata, que va provocar un rebot en les enquestes encara més gran per a Hillary Clinton. En els primers sondejos posteriors a la seva coronació com a aspirant demòcrata a la Casa Blanca, publicats a principis d’aquesta setmana, Clinton va fer un salt de pràcticament set punts i va recuperar el lideratge en la intenció de vot amb gairebé sis punts d’avantatge sobre Trump, el doble del que tenia abans de les dues convencions.

Clinton, doncs, ha sortit clarament reforçada després de les dues convencions. A més, el seu avantatge encara s’ha fet més gran en les enquestes publicades els últims dos dies, que ja recollien no sols els efectes de les festes polítiques dels dos partits sinó també la polèmica per l’enfrontament de Trump amb els pares d’un soldat nord-americà musulmà mort a l’Iraq. Un sondeig del diari The Wall Street Journal i la televisió NBC, publicat ahir, posava la demòcrata nou punts per sobre del seu rival. Un altre de Fox News la situava deu punts per davant i un de McClatchy-Marist ampliava l’avantatge a 15.

El ‘convention bounce’

L’impuls que dóna la convenció de cada partit a la intenció de vot del seu candidat és un fenomen habitual en les campanyes presidencials nord-americanes. Es coneix com al rebot de la convenció (en anglès, convention bounce ) i s’explica per la sobreexposició dels candidats, que durant uns dies tenen molt més protagonisme mediàtic que el candidat rival, i també per la confirmació definitiva de la nominació, que redueix el nombre d’enquestats que no trien cap dels dos candidats principals. En les últimes dues setmanes el pes d’aquest segment s’ha reduït en quatre punts. Els dies en què Trump es va posar per davant, pescava molts d’aquests enquestats. Després, però, els ha tornat a perdre, i Clinton és l’única que se n’ha beneficiat.

Segons les dades històriques de l’empresa de sondejos Gallup, el rècord històric del rebot més gran després d’una convenció el té el marit de l’actual candidata demòcrata, Bill Clinton, que quan va ser nominat el 1992 va fer un salt en les enquestes de 16 punts. Llavors, però, als condicionants habituals s’hi va unir la retirada sobtada d’un candidat independent, Ross Perot, que fins llavors anava frec a frec a les enquestes amb Clinton i George Bush pare. En les campanyes posteriors els rebots de les convencions han sigut gairebé sempre d’una dimensió similar a la d’aquest any, d’entre tres i vuit punts.

Avís sobre la fiabilitat

L’estadístic Nate Silver, que el 2008 va saltar a la fama pel seu pronòstic perfecte del resultat en les presidencials d’aquell any, ja ha avisat que les enquestes no comencen a ser fiables fins a uns mes després de les dues convencions. El 2008, en què la convenció republicana va ser després de la demòcrata, Barack Obama va augmentar l’avantatge que tenia en quatre punts gràcies a la convenció, però John McCain va tenir un rebot de sis punts i es va posar per davant la setmana següent. L’efecte de les convencions va desaparèixer a poc a poc i un mes després Obama ja gaudia d’un còmode avantatge que el portaria a la Casa Blanca.