Egipte demana a Espanya l’extradició del 'faraó català', l’empresari que va denunciar la corrupció d’Al-Sissi

Mohamed Ali diu que l'acusació de frau fiscal, en un cas que ara està a l'Audiència Nadional, busca silenciar-lo

El règim egipci ha demanat a les autoritats espanyoles que extradeixin Mohamed Ali, l’empresari de la construcció de 46 anys que l’any passat va desencadenar unes inèdites protestes contra el rais Abdel Fattah al-Sissi. Des del seu autoexili a Cabrera de Mar, Ali va difondre per Facebook una sèrie de vídeos en què revelava les luxoses construccions de palaus per a militars del règim a càrrec del pressupost del ministeri de Defensa. El 20 i 27 de setembre passats milers de joves van seguir la seva crida a manifestar-se al Caire i altres ciutats, en les protestes més importants contra Al-Sissi, que van acabar amb uns 4.000 detinguts segons Amnistia Internacional. El règim va recuperar el control del carrer, que domina amb mà de ferro des del cop del 2013 contra el govern dels Germans Musulmans, el primer elegit democràticament en la història d’Egipte. La petició d’extradició està en mans de l’Audiència Nacional i el jutge té un termini de 45 dies per pronunciar-se.

Entrevista al 'faraó català': "Tinc por que l'entorn d'Al-Sissi enviï un sicari a matar-me"

“Com que no em poden extradir per motius polítics, han presentat un cas per frau fiscal”, assegura a l’ARA Ali, que nega totes les acusacions i diu que no sobreviuria a la presó si les autoritats espanyoles acaben entregant-lo. En una entrevista a l'ARA, Ali ja havia expressat que tenia por per la seva vida. El fet que l'empresari hagués treballat durant 15 anys com a constructor per a l’exèrcit va donar una gran rellevància a la seva denúncia de corrupció perquè era una veu des de dins del sistema: en els vídeos detallava un entramat de suborns i pressupostos faraònics per construir hotels per a generals, un sumptuós palau amb tots els detalls al gust de la dona d’Al-Sissi, o edificis per als serveis d’intel·ligència. No queda clar per què l’empresari –conegut a Egipte amb el sobrenom de faraó català– va acabar trencant amb el règim, però ell assegura que li devien diners i que no podia continuar callant davant la corrupció.

Segons consta al dossier de 20 pàgines que la Fiscalia d’Egipte ha tramès a les autoritats espanyoles per fonamentar la petició d’extradició, l’1 d’octubre del 2019, uns dies després d’aquelles inèdites protestes, la Fiscalia d’Egipte va emetre una ordre de detenció a la Interpol contra Ali, a qui qualifica de “fugat”. Se l’acusa d’haver defraudat a la hisenda pública uns 7,5 milions d’euros en operacions de compravenda de vivendes i d’haver blanquejat 200.000 euros. El 3 de març el consell de ministres espanyol va trametre el cas a l’Audiència Nacional. Ali va declarar per videoconferència el 9 de juliol davant del jutge, que no ha dictaminat ni la seva detenció ni cap mesura cautelar. Enmig del procés, al febrer l’empresari va ser condemnat en absència per un tribunal d’Egipte a cinc anys de presó i una multa de 220.000 euros per frau fiscal.  

Ali, que fa uns mesos es fotografiava muntant a cavall i amb cotxes de luxe, assegura ara que no té diners per pagar un advocat i el cas el porta un d’ofici. El 2018 va obtenir la residència espanyola pel xalet que va comprar al Maresme i recorda que aleshores les autoritats egípcies no li van posar cap impediment per marxar: “Si vaig cometre frau, per què no em van detenir quan podien fer-ho? Tot el procés contra mi va començar després de la difusió dels vídeos”. Ali, que té el passaport caducat, no ha demanat protecció internacional a Espanya, però diu que ara es planteja fer-ho.

Si el jutge acaba aprovant l'extradició –un pas necessari perquè entre Espanya i Egipte no hi ha conveni–, l'última paraula la tindrà el govern espanyol. El 2011, després de la revolució que va derrocar Hosni Mubàrak, Egipte va demanar a Espanya l’extradició de Hussein Salem, assessor del president derrocat, però el Tribunal Constitucional no la va autoritzar perquè Salem s'havia nacionalitzat espanyol. Salem va arribar a un acord amb Al-Sissi per poder tornar al país a canvi de pagar 525 milions d'euros i després els tribunals egipcis van arxivar el cas.

Des de l'arribada al poder d’Al-Sissi –que, segons l'última reforma constitucional, podrà continuar al poder fins al 2030 si és declarat guanyador de les pròximes eleccions– la Fiscalia d'Egipte ha formulat diverses peticions d'extradició contra dissidents establerts a Europa i a l'Àsia, sobretot contra membres dels ara il·legalitzats Germans Musulmans.