AVANTÍTOL CRHONICLE TEXT SEMI
Internacional 15/12/2012

Un Egipte dividit vota avui la nova Constitució islamista

Avui se celebra la primera ronda del referèndum sobre l'esborrany constitucional apadrinat per les forces islamistes. La profunda divisió social posa en dubte que sigui una Constitució duradora.

Ricard G. Samaranch
3 min
Partidaris del president Mohammed Mursi mostren un exemplar de l'Alcorà durant una manifestació organitzada ahir pels Germans Musulmans al Caire per defensar l'esborrany constitucional.

EL CAIREA Egipte no hi ha dia de reflexió. Ni tampoc de calma des que el president Mohammed Mursi va encendre l'escena política atorgant-se uns poders gairebé absoluts a través d'un controvertit decret. L'oposició i les forces islamistes que donen suport a Mursi van continuar ahir el seu particular pols al carrer. Al Caire, la concentració islamista va ser més concorreguda, però pacífica. A Alexandria, en canvi, partidaris i detractors de l'esborrany de la nova Constitució es van embrancar en una batalla campal després que un imam trenqués la neutralitat establerta pel govern i demanés el vot pel sí.

El referèndum de l'esborrany constitucional se celebra en dues rondes. Avui estan convocats a les urnes els ciutadans de deu províncies que inclouen les dues ciutats més poblades, Alexandria i el Caire. En la segona ronda, dissabte que ve, votaran les províncies restants. La decisió de votar en dues fases està motivada pel fet que una bona part dels jutges del país -que són els encarregats per llei de supervisar tots els processos electorals- han decidit boicotejar el referèndum. La magistratura és un dels sectors més hostils a les últimes decisions polítiques del president Mursi.

Què diu la Constitució?

El text té un clar regust islamista. És fruit de nombrosos compromisos entre sensibilitats diverses, de manera que el resultat és ambigu i permet diferents lectures. L'equilibri de forces al pròxim Parlament serà decisiu a l'hora de desenvolupar-lo en un sentit o en un altre. El text final va ser aprovat només amb els vots dels partits islamistes perquè els laics es van retirar de l'Assemblea Constituent en les últimes sessions. Però l'esborrany recull alguna de les seves aportacions.

Dels 236 articles, el més debatut és el número dos, que estableix la identitat del país i el rol de la xaria o llei islàmica. La redacció és la mateixa que en la Constitució del 1971: "L'islam és la religió de l'estat, l'àrab és la llengua oficial i els principis de la xaria són la principal font de legislació".

Encara que l'esborrany reconeix les principals llibertats individuals, les organitzacions de drets humans sostenen que no s'inclouen prou garanties per protegir-les. El sistema de govern retalla algunes de les competències que tenia Mubàrak. En canvi, el que manté els privilegis és l'exèrcit, ja que el seu pressupost es decidirà en un òrgan on els militars tenen majoria.

Quin suport polític té?

En línies generals es pot dir que la nova carta magna ha dividit el país en dues meitats: islamistes a favor i laics en contra. Ara bé, hi ha matisos importants: mentre que el salafisme institucional dóna suport al text, els corrents més radicals s'hi oposen perquè creuen que no es blinda la xaria com a font única de dret.

En canvi, al bàndol de l'oposició també hi ha sectors islamistes moderats, com ara el partit Egipte Fort, liderat per Abdel Moneim Abul Fotuh, excandidat a les presidencials.

La gran pregunta és per qui es decantarà el que a Egipte s'anomena el partit del sofà , és a dir, la població que no està ideologitzada i que no ha participat en les manifestacions dels últims dies.

Quins són els possibles escenaris del referèndum?

A falta d'enquestes, la majoria d'experts aposten per una victòria del sí atesa la gran capacitat de mobilitzar els seus votants que tenen les forces islamistes. Per tant, un triomf del no seria una sorpresa majúscula. Ara bé, en cas que es compleixin els pronòstics, el marge del resultat serà molt important. El sí no només necessita guanyar, sinó que ho ha de fer de manera clara. Si s'imposés per un marge estret, el més probable seria que tard o d'hora s'obrissin negociacions entre els partits i que el nou Parlament esmenés el text.

Després de la dissolució de l'Assemblea Popular el juny passat, el país està sense poder legislatiu. Després del referèndum, està previst que el president Mursi convoqui eleccions. Llavors s'obrirà una nova batalla electoral potser tan decisiva com la del referèndum. Així doncs, és previsible que la votació d'avui no aturi el clima de tensió política. Només una victòria aclaparadora del sí, que deixés l'oposició abatuda i desmoralitzada, podria posar fi al pols que mantenen els dos Egiptes.

stats