Equilibris per mantenir l’acord UE-Turquia

Brussel·lesLa UE està fent equilibris per salvar l’acord amb Turquia i mantenir els refugiats fora de les seves fronteres. Després del cop d’estat fallit del 15 de juliol, el govern de Recep Tayyip Erdogan protagonitza una autèntica caça de bruixes en forma de purgues massives en tots els àmbits, i es planteja reintroduir la pena de mort. A Brussel·les hi ha malestar, però també admeten que cal la complicitat d’Ankara per contenir els fluxos de sirians, iraquians i afganesos que han tensionat les costures de la Unió.

Amb l’acord signat al març, la UE va prometre a Turquia 3.000 milions d’euros, ampliables a 6.000, a canvi que Ankara vigili la seva frontera amb Grècia. A més, Brussel·les agilitzaria els tràmits perquè, des del juliol, els ciutadans turcs poguessin entrar a la UE sense visat. Però per aconseguir-ho Turquia havia de complir fins a 72 requisits, dels quals set continuen pendents, segons Brussel·les. Un dels punts més conflictius és l’adequació de la legislació antiterrorista. El motí ha donat a Erdogan més arguments per resistir-se al canvi. I Brussel·les insisteix que no farà concessions.

L’estira-i-arronsa continua i s’ha fixat un nou horitzó a l’octubre. Erdogan, però, ha avisat aquesta setmana que si la liberalització de visats no s’aprova llavors, dinamitarà el pacte.

Amb tot, l’acord segueix, i aquest és el discurs oficial que es defensa a Brussel·les. Tot i així, el ministre d’Afers Exteriors grec, Ioannis Muzalas, ha admès aquesta setmana que el govern hel·lè està “molt preocupat” per la situació de Turquia i creu necessari “un pla B” per si Ankara trenca el pacte.

Retirada de les illes gregues

L’intent de cop d’estat ja ha tingut repercussions pràctiques a les illes gregues. En virtut de l’acord, els arribats en pastera a Grècia eren retornats a Turquia, però els funcionaris turcs que participaven en el procés han estat obligats a tornar a casa. Des d’aleshores, les deportacions des de Lesbos i la resta d’illes estan paralitzades, segons confirmen fonts comunitàries.

També l’escalada verbal ha continuat. Amb més poder des de l’entrada en vigor de l’estat d’excepció, Erdogan ha acusat Occident d’estar darrere el cop, i en concret ha apuntat a Itàlia, Alemanya i els Estats Units. De moment, però, la UE manté les negociacions per al procés d’adhesió, després d’un bloqueig de sis anys, i no acaba de tancar la porta a la liberalització de visats. Malgrat les contínues sortides de to del president turc, des de l’executiu comunitari recorden que “ells saben que ens necessiten, igual que nosaltres els necessitem a ells”.

La pena de mort, línia vermella

Les imatges del cop frustrat van fer la volta al món, però les purgues de militars, periodistes i professors han merescut les crítiques dels responsables europeus. Tanmateix, Thorbjorn Jagland, secretari general del Consell d’Europa, organisme que vetlla pels valors de la integració europea, va fer costat ahir a Erdogan i va reconèixer la necessitat de la neteja, alhora que oferia els seus experts per garantir que es preservessin els drets humans.

Una altra cosa és l’amenaça de recuperar la pena de mort, prohibida des del 2004 a Turquia: “Seria la fi. Es trencarien tots els ponts”, admeten les fonts consultades. La diputada Sena Nur Çelik (AKP), que ahir va visitar Brussel·les amb una delegació de parlamentaris del govern i l’oposició, va assegurar que “ara mateix no és a l’agenda de la cambra” la recuperació de la pena capital.

Els països rics no volen acollir refugiats

Els líders mundials han rebutjat assumir compromisos concrets per acollir refugiats als països rics durant la preparació de la cimera de l’ONU que s’ha de celebrar al setembre. Els negociadors treballaven en un esquema de repartiment de només un 10% de la població refugiada mundial, uns 60 milions de persones, però han posposat un nou acord global fins d’aquí dos anys. La conferència internacional prevista a Nova York el mes vinent havia d’oferir sortides a una realitat colpidora: actualment el 86% dels refugiats del món són acollits en països no desenvolupats.