REGNE UNIT
Internacional 17/05/2015

Escòcia reclama la màxima devolució possible de poders

Cameron fa equilibris per donar més autonomia als escocesos i alhora acontentar els anglesos

Daniel Postico
3 min
PARADA INEVITABLE  Cameron va viatjar divendres a Edimburg per reunir-se amb Nicola Sturgeon.

LondresEscòcia s’ha convertit en una parada inevitable per a David Cameron. El primer viatge que ha fet després de ser reelegit primer ministre ha sigut a Edimburg per reunir-se amb Nicola Sturgeon, la primera ministra escocesa i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), per negociar l’ampliació de competències per a Escòcia. Després de l’èxit de l’SNP a les eleccions britàniques del 7 de maig -en què van aconseguir 56 dels 59 diputats escocesos-, Sturgeon demana el que es coneix com la devo max, la devolució màxima de poders per part de Londres: tots excepte Defensa i Exteriors.

De moment, Londres li ofereix el control directe de l’IRPF, més poders per gestionar les prestacions socials i el traspàs de l’impost sobre el trànsit aeri. Les propostes concretes, segons Downing Street, l’oficina del primer ministre, encara no s’han especificat. Un dels punts de conflicte és el petroli del mar del Nord, amb el qual el govern escocès pretenia finançar la despesa social. Segons el Tresor britànic, la caiguda del preu del barril podria provocar un forat negre en les finances britàniques que no es tenia en compte en les previsions del govern escocès.

Sturgeon va reconèixer a la premsa, després de la reunió, que havia reclamat el retorn de “poders prioritaris més enllà de la comissió Smith”, creada després del referèndum per decidir quines competències haurien de ser transferides a Escòcia. “Estem parlant sobre impostos a les empreses, legislació sobre treball, salari mínim i més poders sobre el benestar”, deia Sturgeon. “No descarto fer canvis raonables si cal”, responia Cameron.

“Segurament, si no haguessin tret tan bon resultat a les eleccions, Sturgeon hauria acceptat el tracte de Cameron i hauria esperat a més endavant per reclamar més coses”, explica a l’ARA Victoria Honeyman, doctora en política a la Universitat de Leeds.

Un segon referèndum?

La pressió de l’SNP és tal que fins i tot Sturgeon, que durant tota la campanya va desvincular les eleccions del referèndum, ha insinuat aquesta setmana que hi podria haver un nou referèndum encara que Londres no hi doni el consentiment. El diari The Guardian citava un pes pesant de l’SNP que advertia de la possibilitat d’aquest nou referèndum. “Ara mateix una consulta no és factible, però tot podria canviar si al referèndum de la Unió Europea [convocat per Cameron per al 2017], el Regne Unit vota per sortir de la UE i Escòcia vota per quedar-s’hi”, diu David Torrance, biògraf no autoritzat de Nicola Sturgeon.

Contrapartida per als anglesos

Un dels principals maldecaps de Cameron és mantenir l’equilibri entre les tres nacions que integren la Gran Bretanya -anglesos, gal·lesos i escocesos-. Després de la devolució dels Parlaments al País de Gal·les i a Escòcia el 1998 i, sobretot, després de les concessions que s’estan fent després del referèndum d’independència d’Escòcia, s’ha incrementat el descontentament entre els anglesos perquè cada cop les altres nacions són més autònomes i, a més, per la seva presència a Westminster, poden decidir sobre assumptes locals anglesos. Alguns estudis assenyalen un creixement del nacionalisme anglès els últims anys, un vot que va tractar de captar el UKIP, el partit de la ultradreta.

El Partit Conservador va aconseguir un diputat a Escòcia, onze a Gal·les i 319 a Anglaterra. Cameron va proclamar durant la campanya el lema “Vots anglesos per a lleis angleses”, però encara no l’ha concretat. Cameron estaria buscant dues maneres de compensar els anglesos i acontentar-los. La primera, impedir que els escocesos puguin votar sobre afers locals anglesos. Això ho faria o bé donant valor doble al vot dels diputats anglesos o bé limitant les últimes lectures de lleis angleses només a parlamentaris anglesos.

La segona mesura -més controvertida- que vol tirar endavant Cameron seria la reducció del nombre de diputats de 650 a 600 i variar les mides d’algunes circumscripcions, especialment a Escòcia i Gal·les, on es necessiten menys vots per aconseguir més diputats. Amb majoria al Parlament, els tories podrien aprovar aquesta llei -bloquejada pels seus exsocis de govern, els liberaldemòcrates, durant l’última legislatura- però comptarien amb una forta oposició de l’SNP i els laboristes, els més perjudicats. Des de l’any 1998 s’han creat diverses comissions per estudiar com es compensa els anglesos en el sistema de votació als Comuns. S’ha parlat de crear un Parlament d’Anglaterra però aquesta opció s’ha descartat pel seu elevat cost i per la complexitat de posar-la en pràctica.

stats