Espanya deixarà un contingent a l'Afganistan després del 2014

BARCELONAEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va fer ahir una visita sorpresa a l'Afganistan per reunir-se amb les tropes espanyoles i entrevistar-se amb el president Hamid Karzai. En el primer aniversari de la constitució del seu govern, Rajoy va ratificar el compromís amb la missió de l'OTAN al país, que s'acaba el 2014, i va afegir que està disposat a mantenir un contingent a la base militar d'Herat més enllà d'aquesta data. Si s'arriba a un acord en aquest sentit amb la resta de membres de l'aliança, la reconstrucció de la zona quedaria també en mans d'empreses espanyoles.

És el primer cop, d'ençà que ocupa el càrrec, que Rajoy -que no havia estat mai a l'Afganistan- visita soldats espanyols en missió internacional. Acompanyat del ministre de Defensa, Pedro Morenés, i de la cúpula militar, Rajoy es va entrevistar amb el president afganès, Hamid Karzai, i membres del seu govern. També va visitar Herat, on Espanya té una base de suport avançat amb un hospital i un aeroport, i Qala-e Nau, on hi ha el gruix del contingent espanyol, integrat per 1.369 militars.

La retirada de les tropes espanyoles coincideix amb la fi de la missió de la ISAF, l'operatiu de l'OTAN a l'Afganistan, que abans del desembre del 2014 ha de treure els seus 100.000 efectius del país i deixar-lo en mans de les forces de seguretat afganeses. El replegament espanyol va començar fa un mes amb una reducció del 10% de personal, i continuarà amb la retirada del 40% al llarg del 2013 i la resta el 2014. Tot i això, segons va reiterar Morenés, Espanya podria accelerar el replegament, i "si no hi ha res que capgiri la situació" al país de "manera radical".

Operació complexa

Però la retirada és complexa perquè el país està lluny de l'estabilitat. Més de deu anys després que el president nord-americà George Bush ataqués l'Afganistan com a resposta als atemptats de l'11 de setembre, i després del col·lapse del règim dels talibans, no hi ha garanties de seguretat ni polítiques.

El Pentàgon i la Casa Blanca volen tenir un calendari de retirada abans de finals d'aquest any dels seus 66.000 soldats, després que Barack Obama hagi ordenat un replegament total. Els generals nord-americans, però, diuen que cal deixar entre 6.000 i 15.000 soldats, en vista de la debilitat del govern. Després de dos mandats, Karzai no es pot tornar a presentar a les eleccions previstes a la primavera i el futur polític del país està en l'aire.

Els constants atacs protagonitzats per policies i soldats afganesos contra les tropes internacionals responsables del seu entrenament són només una mostra de fins a quin punt Kabul no pot controlar la situació. És el que en l'argot militar anomenen atacs green on blue, que aquest any han causat una cinquantena de baixes. Rajoy va demanar als soldats "que no abaixin la guàrdia fins al final de la missió". L'exèrcit ha enviat en les últimes setmanes tres helicòpters de combat més al país per donar cobertura als soldats, després de la reducció d'efectius.

Les patrulles conjuntes entre els contingents internacionals i les forces armades afganeses van començar fa més d'un any amb l'objectiu de garantir que l'exèrcit podrà assumir la seguretat del país. El resultat, però, empeny a l'optimisme. Els analistes militars apunten que fins ara l'OTAN ha pogut contenir la pressió de la insurgència i dels talibans gràcies a la seva superioritat aèria, però tot i així no ha pogut derrotar la guerrilla, sinó només mantenir-la allunyada de les grans ciutats.

Amb Karzai

A la reunió amb Karzai, Rajoy va anunciar la seva disposició a mantenir el contingent i alhora, segons l'agència Efe, va proposar la creació d'una missió comercial espanyola per a la construcció d'infraestructures d'aigua i de telefonia.