Els viatgers dels avions cridaven mentre miraven la tele del respatller del davant. Els universitaris van estar tot el dia enganxats a l’ordinador o el mòbil, i grups d’amics es van reunir atònits als sofàs. Fins i tot els centres d’estètica, els poliesportius i els hotels es van paralitzar durant les vuit hores en què el jutge Brett Kavanaugh i Christine Blasey Ford, la seva suposada víctima, van estar declarant entre llàgrimes, ràbia i exasperació a la comissió del Senat. La gent no podia mirar enlloc més. Al metro de Nova York els passatgers seguien l’interrogatori amb la mirada fixada al telèfon per escoltar els dos testimonis. La tensió i atenció va ser tanta que alguns no van poder evitar donar el seu parer en veu alta. En les pantalles s’exhibia el dolor, cru i sense filtres, per a delit de tothom. Els demòcrates veien les llàgrimes de Kavanaugh. Els republicans, el dolor de Ford. “Això s’està tornant molt dolorós”, deia la Brenda, una dona de 76 anys, mentre a la tele apareixia la cadira buida de Ford. “Mai ho oblidarem”.

A la ciutat de Colorado Springs, tres amigues conservadores que es coneixen des de fa dècades de l’església es van reunir a casa d’una d’elles, malgrat que pensaven que les audiències sobre l’escàndol sexual serien un espectacle que no deixaria clar què va passar aquella nit del 1982 en una festa d’un institut amb estudiants borratxos on, suposadament, l’adolescent Kavanaugh va atacar sexualment Ford. “Sembla que per a ella el que explica és veritat, però no puc jutjar-ho”, va dir Susan Kennedy, de 57 anys, que també va destacar que, encara que hi hagués hagut un assetjament, ja han passat massa anys. “Ell ja no és el mateix”, va concloure. Al seu costat, Louellen Welsch, de 62, recordava que de nena va patir diversos assetjaments sexuals, així que empatitzava amb la dona que acusa el jutge. “M’hauria encantat denunciar aquestes persones, vull que siguin castigades; no vull mantenir més el secret”, comentava.

En una cafeteria de Pennsilvània, un grup de dones demòcrates també seguien el testimoni de Ford sense dir paraula. “És important veure que una dona té veu”, va comentar una d’elles, finalment. “Voldria abraçar-la i donar-li el meu suport”, va afegir.