CONFLICTE

A Etiòpia, la guerra s’està fent en silenci

En plena època de la sobreinformació, del soroll constant i de llums i flaixos que arriben a tot arreu, al nord d’Etiòpia s’està fent la guerra enmig d’un silenci absolut. Les armes van començar a xiular fa dues setmanes, eclipsades per les eleccions dels Estats Units, per la pandèmia i, molt probablement, també per aquesta lectura, enquistada i errònia, que sovint es fa des d’Occident i que ve a dir que les tragèdies en països africans entren dins d’una certa i previsible normalitat. Però aquest cop per entendre tant silenci davant una guerra tan fosca cal mirar, sobretot, cap a una figura: la del jove primer ministre etíop, Abiy Ahmed, premi Nobel de la pau el 2019 per haver posat fi a la lluita eterna entre el seu país i la veïna Eritrea. El mateix home que, fa un any i durant el discurs d’entrega del guardó, va repetir fins a 55 vegades la paraula pau -deixant per al record frases com “Em queden quilòmetres per recórrer en el camí de la pau”- és ara qui ha declarat, literalment, la guerra a les autoritats regionals de Tigre, qui està ordenant bombardejos diàriament i qui ha bloquejat qualsevol comunicació per aconseguir que ningú -tret dels que lluiten, fugen o moren- pugui saber amb exactitud què passa al nord d’Etiòpia. Ha tallat internet, ha detingut periodistes, ha bloquejat carreteres i nega l’accés a les agències internacionals d’ajuda humanitària.

Tot i així, les petites dosis d’informació que arriben dibuixen escenes d’una gran guerra. Com a mínim, 35.000 persones han travessat ja la frontera d’Etiòpia per refugiar-se al sud del Sudan. Les Nacions Unides calculen que en les pròximes setmanes ho poden arribar a fer fins a 200.000 etíops més. Portals com Al Jazeera o The New Humanitarian mostraven aquesta setmana imatges de milers de persones arribant a terra sudanesa: amb cares desencaixades, carregant a l’esquena infants -també ancians- o maletes i petits farcells amb les poques coses que havien pogut salvar de casa seva. Els mateixos refugiats relataven bombardejos “que destrueixen pobles sencers”, però també atacs amb tancs, amb fusells o directament amb ganivets contra civils. Amnistia Internacional, de fet, informava fa una setmana precisament d’això: “centenars de civils morts” apunyalats per les tropes etíops. En el comunicat subratllava: “És una tragèdia horrible, el veritable abast de la qual se sabrà amb el temps”. Quan es trenqui el silenci. Si és que mai s’arriba a trencar.