Europa blinda ara la seva frontera
La UE estudia injectar 3.000 milions d’euros a Turquia a canvi de contenir el flux de refugiats
Brussel·lesSuperada la fricció pel repartiment de 160.000 refugiats, els líders europeus van abordar ahir un debat sobre el qual hi ha molt més consens: blindar la frontera exterior de la UE per evitar una nova crisi migratòria. Un drama humanitari que ha posat contra les cordes l’acord de Schengen i que ha evidenciat les debilitats de la solidaritat europea. Segons l’esborrany de conclusions que discutien els caps de la UE ahir a la nit, l’estratègia és ara millorar la cooperació amb els països de trànsit dels refugiats, com ara Turquia, i reforçar la frontera exterior de la UE per evitar entrades irregulars.
Els líders europeus saben que sense la col·laboració de Turquia, principal país de trànsit dels refugiats sirians -actualment n’acull dos milions-, serà difícil aturar l’arribada de persones. Segons fonts comunitàries, de les 350.000 persones que han intentat entrar a la UE, 50.000 van ser retingudes a Turquia. El vicepresident primer de l’executiu comunitari, Frans Timmermans, va viatjar dimecres a Ankara per abordar amb el govern turc un pla de cooperació. Sobre la taula hi ha la injecció de 3.000 milions d’euros per ajudar aquest país en la gestió del flux migratori.
L’esborrany de conclusions promet un pla d’acció que ajudarà a “accelerar el compliment de la liberalització de visats”. Una demanda històrica de Turquia, que és l’únic país candidat a entrar a la UE en què els seus ciutadans no tenen permès entrar sense visat en territori comunitari. Però aquesta és una concessió que molts països rebutgen, especialment Alemanya i França. “Amb el pretext que Turquia ens ajudi no podem acceptar que hi hagi liberalització de visats sense condicions, amb individus dels quals no sabem la identitat”, va alertar el president francès, François Hollande. Els estats de la UE estan entre l’espasa i la paret: necessiten Ankara per fer front al flux de migratori, però temen que sigui a qualsevol preu. La deriva autocràtica d’Erdogan ha empitjorat les relacions amb el país, però la crisi de refugiats condemna la UE a entendre-s’hi.
Gestió comuna de la frontera
Els socis de la UE volen assegurar que la solidaritat existirà sempre que es comparteixi la responsabilitat en la gestió de fronteres. És a dir, que no es rebutjarà les persones que requereixin protecció internacional, però sí que s’agilitzarà el retorn dels immigrants econòmics que no tenen dret d’asil. Tanmateix, la UE vol evitar que entrin en territori europeu, vigilant més i millor l’exterior, i ahir discutien la creació d’un sistema de vigilància de les costes i les fronteres europees, un cos de seguretat que seria fruit de la cooperació entre els estats membres i l’Agència de Control de Fronteres, Frontex. La proposta la impulsa França, però els països de l’Est en desconfien per “la minva de sobirania” que, argumenten, podria comportar.
L’altre punt per reforçar la fortalesa europea és la relació amb els països d’origen d’immigrants econòmics oferint ajudes al desenvolupament. La Comissió Europea va lamentar ahir que els estats no haguessin complert encara els seus compromisos econòmics en aquest camp, entre ells el del Fons d’Ajuda a l’Àfrica. No obstant, Brussel·les no creu que aquesta sigui l’única solució i citarà diversos països d’origen africans l’11 i el 12 de novembre a La Valletta (Malta) a una conferència per trobar futures solucions.
Mentrestant, gairebé 160.000 refugiats arribats a Europa esperen a ser traslladats a altres països des de Grècia i Itàlia. Els primers dinou van arribar a Suècia la setmana passada. De moment, només sis països, entre els quals Espanya, s’han mostrat disposats a acollir immediatament refugiats.
