Queden menys de tres setmanes per a les eleccions generals a Grècia, que han de decidir si l’esquerra alternativa de Syriza es fa càrrec del govern, en una de les pitjors crisis de la seva història recent. Però la campanya es juga també lluny d’Atenes. Diumenge el govern alemany esbombava a través de Der Spiegel que Grècia podria sortir de l’euro si no paga el deute i aplica l’austeritat pactada. I ahir va ser el president francès, François Hollande, qui va recordar, en una entrevista a France Inter, que “els governants hauran de respectar els compromisos presos”, tot i que va prendre distància de Berlín argumentant que “els grecs són lliures de decidir sobiranament el seu govern i la seva pertinença a l’eurozona”. A Brussel·les, la reacció tampoc es va fer esperar: “La pertinença de Grècia a l’eurozona és irrevocable”, va assegurar ahir un portaveu de la Comissió.

En la seva roda de premsa dels dilluns, el portaveu d’Angela Merkel no va desmentir la filtració del setmanari i va insistir que “els socis europeus van oferir el seu ajut a Grècia a llarg termini, més enllà de l’actual legislatura”. La idea que aquest cop una sortida de Grècia de l’euro seria “gestionable”, perquè Europa compta avui amb les eines per evitar el famós efecte dòmino, va ser repetida ahir pel president txec, el conservador Milos Zeman. I també pel govern espanyol, que a través del seu secretari d’estat per a la UE, Iñigo Méndez de Vigo, declarava ahir que la sortida de Grècia de l’euro seria “enormement perjudicial” per als grecs, però no suposaria “un risc sistèmic” per al conjunt de la UE, informa Europa Press.

Torna el ‘Grexit’

Les amenaces de Berlín amb el Grexit (el concepte per definir la sortida de Grècia de l’euro i la UE) -un déjà-vu del 2012- van ser utilitzades en tots els extrems de l’espectre polític grec. El primer ministre conservador, Andonis Samaràs, va tenir més arguments per presentar-se com l’únic garant dels compromisos i de l’estabilitat perquè Grècia pugui sortir del rescat, amb la idea -no avalada per les dades- que el pitjor ha passat.

També va donar munició a Syriza, que ja havia anticipat el recurs al discurs de la por. Dissabte Alexis Tsipras, líder de Syriza, va declarar en un congrés de la formació que Grècia farà una quitança sobre la major part del seu deute, de manera que sigui sostenible. Tsipras recorda que això es va fer el 1953 per a una Alemanya devastada en la postguerra “i s’haurà de fer a Grècia el 2015”. El líder de Syriza ho va aprofitar per deixar caure que en aquell moment, quan Grècia era creditor de Berlín, no va interferir en la política interna alemanya.

L’euro es desploma

En els mercats, l’euro va arribar a caure ahir fins als 1,19 dòlars, el nivell més baix des del 2006, en part per les revelacions de Der Spiegel i també per la perspectiva d’una compra de deute públic que el Banc Central Europeu estaria preparant per al 22 de gener, només tres dies abans de les eleccions gregues. La Borsa d’Atenes va patir una caiguda del 5,63% i l’interès del bo grec a 10 anys es va elevar fins al 9%.

Els analistes es mostren prudents, i les enquestes donen un marge cada dia més estret a Syriza. La perspectiva que l’esquerra alternativa pugui guanyar les eleccions però sense prou marge per formar govern és sobre la taula. De fet, la primera prova de foc per al nou executiu serà, precisament, la que ha forçat Samaràs a convocar eleccions anticipades a mitja legislatura: la votació del president al Parlament, per a la qual es requereix una majoria qualificada de 200 diputats, molt lluny de les perspectives de Syriza. “El país no pot assumir més drama. La gent està exhausta i desesperada i les institucions que els haurien de servir estan cremades”, alertava fa uns dies Alexis Papachelas en una columna al diari Kathimerini.