ACORD ‘IN EXTREMIS’
Internacional 14/07/2015

Europa respira, l’euro se salva i Grècia accepta un pla draconià

Tsipras es compromet a aplicar un pla de reformes exprés i a crear un fons amb les privatitzacions per accedir a un nou rescat

Esther Herrera
4 min
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, i el seu nou ministre Euclid Tsakalotos sortint exhaustos de la marató de negociació.

Brussel·les“Perdó, però no sortireu d’aquesta sala, de cap manera”, els va dir el president del Consell Europeu, Donald Tusk, a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i al primer ministre hel·lè, Alexis Tsipras, ahir a les sis del matí. La frase, publicada pel diari Financial Times, la va pronunciar Tusk quan els dos mandataris veien que després de llarguíssimes hores de negociacions el Grexit era l’únic escenari possible. La cimera de caps d’estat i de govern de l’eurozona de diumenge ja ha passat a la història per haver sigut una de les més llargues -disset hores-, però sobretot de les més tenses i dividides que es recorden.

Un ambient enrarit, de vegades “violent”, segons fonts pròximes a les negociacions, és el que es va viure entre els líders europeus. Dividits entre lluitar per una Grècia dins o fora de l’euro, van plasmar en un document el resultat de les desavinences de sis mesos. Els uns demanaven “més credibilitat” a Grècia i els altres creien que l’executiu d’Alexis Tsipras ja havia fet prou. Al marge de les reunions es van fer fins a tres recessos en què la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, François Hollande, el del Consell Europeu, Donald Tusk, i el primer ministre grec, Alexis Tsipras, van intentar a arribar a una entesa que finalment es va anunciar ahir a les 9 del matí.

Els ministres de l’eurozona i després els líders europeus tenien sobre la taula un duríssim document amb dues condicions que mai no s’havien imprès en paper: la sortida “temporal” de Grècia de la zona euro si no complia els seus compromisos i la creació d’un fons d’actius, per valor de 50.000 milions d’euros, com un aval per “reduir el deute dels creditors”. Segons fonts pròximes a la negociació, França va demanar que es retirés el Grexit temporal a canvi de donar suport al fons. I així va ser com va quedar reflectit en el document final de conclusions. “No són els diners, és de l’existència d’aquest mecanisme del qual discrepem”, lamentaven fonts del govern grec poc abans de sortir el sol.

La picabaralla entre els estats es va fer palesa en l’eix franco-alemany, que ha quedat tocat per la crisi grega. Hollande va entrar a la reunió amb un discurs triomfalista que afirmava que una “Europa sense Grècia és una Europa que recula”: “I jo no vull que reculi”, assegurava. El president francès va ser el punt d’equilibri en les negociacions entre Grècia i Alemanya, i tot i que va acabar cedint en alguns punts ho va fer després d’“una dura discussió”, segons admetien ahir fonts de l’Elisi.

Merkel, la veu més dura

D’altra banda, Alemanya va jugar fort, amb duresa fins i tot, un paper assumit en molts moments per la mateixa cancellera alemanya, que fins aleshores havia sigut més flexible que el seu ministre de Finances, Wolfang Schäuble. Però el seu rol va canviar des de la convocatòria del referèndum i el suport al no de Tsipras, que per a ella va marcar un punt d’inflexió. Berlín no es refia d’Atenes i va voler recordar que si bé volia el país a la zona euro “no seria a qualsevol preu”. El govern alemany va insistir ahir que la proposta d’un rescat, que podria arribar als 86.000 milions d’euros, “és extremadament generosa”, i que per restablir la confiança cal aplicar totes les mesures.

El Grexit s’ha evitat, però a l’alt preu d’una Europa tocada. “Vaig dir que la situació seria més difícil després del referèndum i s’ha demostrat que és cert. Però s’ha acordat un compromís, no hi ha guanyadors ni perdedors. No crec que els grecs se sentin humiliats ni que els altres socis hagin perdut la fe. És el típic compromís europeu”, va dir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. “L’acord evita les conseqüències polítiques que hauria tingut la falta de resultats de les negociacions”, va afirmar Tusk.

“La sortida de l’euro no hauria sigut una imposició. Grècia sempre ha dit que es volia quedar a l’euro i només n’hauria marxat si ho hagués demanat”, va explicar Merkel després de la cimera, mirant de tancar algunes ferides. “Hem afrontat dilemes difícils i hem hagut de fer concessions difícils per evitar l’aplicació dels plans d’alguns cercles ultraconservadors europeus”, va replicar Tsipras a Brussel·les.

L’única concessió a Grècia ha sigut la reestructuració del deute (amb terminis més llargs), però sempre que s’apliquin totes i cadascuna de les mesures esmentades, i després que els homes de negre vegin sobre el terreny les reformes a partir de la tardor. Però en cap cas hi haurà “quitança”, tot i que i fins i tot l’FMI ha assegurat en diversos informes que el país mai no serà capaç de pagar tot el seu deute (un 180% del PIB, 322.000 milions d’euros).

L’acord dels líders europeus només és el primer pas per iniciar negociacions. Grècia, de moment, segueix amb els bancs tancats i sense tenir una perspectiva clara de quin dia obriran. El BCE va anunciar ahir que manté la línia de liquiditat, però que no l’augmenta. Avui els ministre de Finances dels Vint-i-vuit es veuran per decidir com s’aplicarà un crèdit pont per pagar 3.500 milions d’euros al BCE dilluns que ve.

stats