Europa, satisfeta amb la nova proposta grega

Brussel·lesJust a la cruïlla entre l’euro o el Grexit, ahir semblava que Atenes havia triat l’horitzó europeu. A Brussel·les es respirava alleujament després de dues setmanes accelerades. Les primeres reaccions al paquet de reformes que el govern d’Alexis Tsipras va enviar dijous a la nit van ser generalment positives. El pessimisme s’allunyava un dia abans de la reunió que avui tindran els ministres de Finances de la zona euro per analitzar la situació.

Positives però prudents. Aquestes van ser les opinions generalitzades a les capitals i institucions europees davant del moviment d’Atenes. El president francès, François Hollande, es va mostrar optimista i va titllar el programa grec de “seriós i creïble”. Hollande va advertir de la importància de les pròximes hores, en un moment en què Grècia “necessita disciplina”, però en què també se li ha “d’estendre la mà”. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va indicar que es tracta d’una “bona proposta” que “avança en la direcció correcta”.

Reaccions positives

El primer ministre italià, Matteo Renzi, també es va mostrar confiat a arribar a un acord, fins i tot avui mateix a la trobada dels ministres de l’euro. Si hi ha fumata blanca en aquesta reunió, es podria desconvocar la cimera dels caps d’estat i de govern de la zona euro -i posteriorment els de la UE- que s’havia convocat demà per tractar monogràficament de Grècia. També el ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, tot i que va mostrar-se “prudent”, va reconèixer que “a priori” el pla significa “tornar a la casella anterior” al referèndum, quan les discussions van quedar bloquejades. Fins i tot el ministre de Finances eslovac, Peter Kazimír, un falcó de la zona euro, va admetre “progressos” en la proposta grega.

Però aquestes bones vibracions en la represa del diàleg entre Atenes i Brussel·les encara no són cap victòria. El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va admetre que avui espera “una gran decisió” i que el pla de reformes és “meticulós”. Tot i així, necessitarà “un ampli suport de Grècia per donar-li més credibilitat”. Certament, el programa de reformes enviat per l’executiu hel·lè s’assembla formalment al que els grecs van rebutjar el 5 de juliol, tot i que podria acabar tenint més bones condicions que l’anterior rescat (una possible reestructuració del deute), que Tsipras podria utilitzar com a carta per vendre l’acord a casa. No obstant això, Dijsselbloem, habitualment dur a l’hora de defensar la postura dels creditors, creu que encara s’ha de “considerar acuradament” la proposta.

Aquesta també és la línia defensada per Alemanya. El portaveu del ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, es va mostrar escèptic amb el document. “No és suficient tornar a les propostes de finals de juny”, va advertir. Tot i així, va matisar que si el Parlament grec prenia “decisions legislatives” seria un pas endavant.

El retret de Putin: “On era la UE”?

El president rus, Vladímir Putin, va negar ahir categòricament que el primer ministre grec, Alexis Tsipras, hagi demanat ajuda financera a Moscou davant la perspectiva d’un trencament de les negociacions entre Atenes i els seus socis de l’euro. Tot i això, Putin no es va estar de carregar contra Europa pels mals que pateix Grècia: “Es pot culpar de tot els grecs, però, si ho feien malament, on era la Comissió Europea? Per què no va corregir l’activitat econòmica dels anteriors governs grecs?”