“Europa serà còmplice de les desaparicions”

Barcelona“No venim a fer llàstima. Venim amb la cara ben alta a mostrar un moviment que ha nascut a Mèxic i que vol transformar el país”, deia divendres a Barcelona Omar García, un dels estudiants de magisteri mexicans que la nit del 26 de setembre del 2014 es va salvar, mentre 43 dels seus companys van desaparèixer en mans de la policia local. L’Omar no vol relatar l’experiència aquella nit perquè “el temps dels testimonis ja ha passat”. Diu que han parlat moltes vegades i ara ja és hora que els escoltin, que la comunitat internacional forci el govern de Mèxic a garantir els drets humans al país. Aquest és l’objectiu de l’Eurocaravana 43, formada per Omar García, Eleucadio Ortega -pare de Mauricio Ortega, un dels desapareguts- i Román Hernández, advocat de les víctimes. Des de fa tres setmanes i fins a mitjans de maig, tots tres recorren diverses capitals europees -ahir es van manifestar a Barcelona- per seguir reclamant “el retorn amb vida dels 43 normalistes ”.

“Estem enfadats”, admetia Omar García. Després de més de set mesos de lluita, i d’haver recorregut a “totes les instàncies legals possibles”, incloent-hi la UE i l’ONU, el govern mexicà d’Enrique Peña Nieto, segons diuen, segueix fent com si no sentís les seves demandes i ha donat el cas per tancat. El 27 de gener l’executiu mexicà va cloure la investigació assegurant que els 43 nois havien sigut assassinats pel càrtel Guerreros Unidos, que els havien calcinat i n’havien tirat les restes al riu. Ho basen en la troballa (confirmada) de les restes d’un dels 43 joves i la declaració de tres membres de Guerreros Unidos “amb signes d’haver sigut sotmès a tortura”, segons explica l’advocat.

“Però com podem creure un govern que va intentar entregar-nos unes restes que no eren les dels nostres fills?”, es queixa Eleucadio Ortega. Es refereix a les restes trobades a l’abocador de Cocula, al mateix estat de Guerrero on van passar els fets, i que l’equip independent de forenses argentins va desestimar que fossin dels joves. “En aquell moment vam sentir que el govern mexicà s’estava burlant de nosaltres”, explica Ortega, amb una indignació que el porta a ser encara més contundent: “El govern mexicà no és govern, és delinqüent i assassí”.

I és que els familiars i amics dels normalistes tenen molt clar qui és el culpable: “L’estat mexicà”. “Tant se val si després els ha entregat algú altre [com el càrtel Guerreros Unidos]. Culpar el narco seria com culpar el capità del vaixell que es va enfonsar al Mediterrani fa una setmana. Hem d’anar a l’arrel del problema”, afegeix García.

Per això, reclamen a la comunitat internacional que pressioni el govern de Peña Nieto. “Demanem a la UE que cancel·li tots els tractats econòmics amb Mèxic fins que no es garanteixin els drets humans al país, en cas contrari en seran còmplices”, rematava l’advocat de les víctimes.

Greu crisi de drets humans

“Mèxic pateix una greu crisi de drets humans”, afirma Hernández, amb 23.000 persones desaparegudes i 150.000 morts en el marc de l’anomenada guerra al narcotràfic. “Per tot donen la culpa al narco, però per què aquesta guerra la paga el poble mentre ells [els polítics] van de bracet amb els narcotraficants?”, es pregunta García.

“A Mèxic no hi ha justícia per als pobres ni els camperols”, diu Ortega, que ha treballat tota la vida al camp i volia que el seu fill “estudiés per tenir un futur”. “Quan em van dir que havia desaparegut, vaig pensar: el meu fill no és cap delinqüent o assassí perquè el govern el tracti així”, explica. Ortega té cinc fills més i l’esperança de trobar el sisè amb vida.

Però la crida de l’Eurocaravana 43 va més enllà dels normalistes : “Si aquest cas amb tanta difusió internacional no es resol, menys encara els altres, des de la massacre d’Aguas Blancas fins a les noies de Ciudad Juárez”, es lamenta García.