POLÍTICA EUROPEA
Internacional 02/10/2012

Europa trenca de nou l'esquerra francesa

Els diputats francesos comencen a debatre avui sobre el tractat pressupostari europeu en un clima tens. Els sectors més esquerrans hi votaran en contra, cosa que fragilitzarà l'autoritat del president Hollande.

àlex Vicente
3 min
AMB CAUTELA François Hollande ha demanat el sí al tractat europeu amb la boca petita, la votació se li presenta com una mena de tràmit incòmode.

PARÍSEl Parlament francès es pronuncia avui sobre el tractat europeu que consagra l'austeritat a la UE amb nerviosisme a les files de l'esquerra. El president François Hollande, també el primer ministre Jean-Marc Ayrault, ha demanat el vot favorable amb la boca petita, per no molestar en excés el sector més euroescèptic a les files progressistes, al qual pertanyen fins i tot alguns membres de l'executiu. Així, sense una consigna de vot emmarcada en un projecte contundent proeuropeista, la votació es presenta com una mena de tràmit incòmode que el govern ha de superar amb rapidesa per no tornar a desestabilitzar els mercats i irritar el soci alemany.

En termes polítics, el procés suposa un tràngol considerable per a Hollande, que observa sense poder-hi fer gran cosa com el seu brevíssim període de gràcia s'esvaeix del panorama polític. El president francès no només s'enfronta a una oposició implacable per part de la dreta exsarkozista, sinó també a nombrosos enemics dins del mateix camp del progrés. Començant pel Front d'Esquerra de Jean-Luc Mélenchon, que diumenge va fer una nova demostració de força amb una gran manifestació a París, pensada per protestar contra l'austeritat que, segons els seus principals detractors, el tractat predica com a única doctrina aconsellable.

Mélenchon, cap de files de l'esquerra antiliberal, vehicula un discurs molt estès a França, on progrés i europeisme no sempre han anat lligats. Va tenir el suport d'un considerable 11% dels francesos a les passades presidencials. I no és cap secret que bona part de l'electorat socialista, que al maig va optar pel vot útil, veu la seva iniciativa amb bons ulls. Set anys després del referèndum sobre el tractat constitucional del 2005, el sentiment euroescèptic segueix sent fort. Segons un sondeig Ifop aparegut ahir a Le Figaro , el 60% dels francesos preferirien encaminar-se cap a una menor integració europea, mentre que només el 49% creuen que pertànyer a la UE aporta un benefici al país.

Mélenchon ha exigit a Hollande que convoqui un referèndum. Però el president francès, que en altres moments de la seva carrera política s'havia mostrat partidari de consultar el poble, es negaria a córrer el risc de veure com el poble tomba el protocol europeu de sortida de la crisi. La pràctica unanimitat dels analistes descriuen Hollande com un personatge traumatitzat per la victòria del no al referèndum del 2005, quan era primer secretari del Partit Socialista. Aquell triomf del no va debilitar la seva autoritat i va reduir dràsticament les possibilitats de presentar-se a les passades presidencials, a les quals va acabar concorrent la seva excompanya sentimental Ségolène Royal, amb el resultat conegut.

El ressò del passat

L'actual president francès va optar aleshores per les solucions de consens. Va decidir organitzar un referèndum intern, en què els militants van donar suport al tractat amb una àmplia victòria del sí. Però, una vegada conegut el resultat, els antiliberals de la formació van batallar per obtenir la victòria del no. D'entrada, l'ex primer ministre Laurent Fabius, actual ministre d'Exteriors, però també altres membres de l'actual executiu, com Arnaud Montebourg, Vincent Peillon o Benoit Hamon. Tots ells donen suport ara al tractat que se sotmet avui a votació. Amb l'excepció d'Hamon, màxim referent dels antiliberals del partit. No és cap secret que s'hi oposa, però ha optat pel silenci, mentre que els joves diputats del seu entorn ja han dit que hi votaran en contra.

En la mateixa situació esquizofrènica estan els dos ministres ecologistes que hi ha al govern. Els Verds francesos s'han pronunciat en contra del tractat, a excepció d'un reducte d'incorregibles europeistes conduït per Daniel Cohn-Bendit, que en conèixer el resultat va anunciar que es desvinculava momentàniament de la formació ecologista que va fundar.

L'habitualment poc reservada ministra d'Habitatge, Cécile Duflot, que fins al maig presidia Els Verds, ha preferit no pronunciar-se sobre el tractat, conscient que si s'hi oposa podria veure perillar la seva permanència al govern i fragilitzaria encara més la coalició. Tots els tenors de la dreta han demanat reiteradament la seva dimissió.

Quin projecte per a Europa?

Enmig d'aquest joc d'interessos diversos, Hollande ha hagut de fer una campanya extremadament tímida pel sí i silenciar el seu projecte europeu, sobre el qual segueix sense donar cap pista. ¿Apostarà per la convergència europea o s'aferrarà a la sobirania, com li exigiran els euroescèptics d'esquerra dels quals depèn l'estabilitat del seu govern? Més que no saber-ho, Hollande no contesta. Però el seu silenci no podrà ser indefinit. Les eleccions europees del 2014, quan caldrà exposar un projecte clar als ciutadans, s'imposaran aviat en l'horitzó de la política interna per a un president immers des del primer dia del seu mandat en una interminable cursa d'obstacles.

stats