Europeus i africans, reunits per abordar la crisi de refugiats
La UE intentarà frenar el flux de persones durant l’hivern a través d’acords bilaterals
Brussel·lesEls líders europeus es reuneixen avui a La Valletta, Malta, amb 63 mandataris de països africans per abordar el paper del continent en la crisi dels refugiats. La trobada es va convocar fa set mesos, després de la mort de 800 persones a les costes de Líbia.
Quin objectiu té la trobada de mandataris?
Europa diu que no pot acceptar tots els sol·licitants d’asil
La UE pretén enviar el missatge que encara que tothom té dret a sol·licitar asil, no tothom pot ser acceptat. Segons expliquen fonts europees, la diferència entre la ruta dels Balcans i la de Líbia per arribar a Europa és que la majoria de persones que fugen de l’Àfrica no deixen enrere la guerra, sinó que són “migrants econòmics”. Sembla que tota la cimera girarà sobretot al voltant d’aquest últim grup.
Quina relació té l’Àfrica amb la crisi dels refugiats?
Acords bilaterals agilitzaran el retorn de migrants econòmics
Sota la premissa que la majoria de migrants no deixen enrere conflictes armats i no són perseguits, la UE ja ha engegat acords bilaterals amb diversos països per incloure polítiques de retorn més ràpides. Actualment té disset acords, però cap amb els països africans d’on fugen més persones. En el marc de la conferència de La Valletta està previst que la UE tanqui un nou acord amb Etiòpia.
El fet és que, després de Turquia, Líbia és la segona via d’entrada que més persones utilitzen per intentar arribar a territori comunitari. Els ciutadans d’Eritrea, que fugen d’una de les dictadures més temibles del món, són els únics del continent considerats prioritaris per sol·licitar asil a la UE.
Aspirar a una vida millor lluny de la pobresa, les conseqüències del canvi climàtic i la falta d’oportunitats també són motius que empenyen moltes persones a buscar un futur lluny dels seus països. Segons les últimes dades de l’agència europea d’estadística Eurostat, després dels eritreus els ciutadans de Nigèria, Somàlia i Mali són els que més demanen asil a Europa. No se’ls pot negar el refugi, però tenen més difícil quedar-se legalment a la UE.
Quins són els països clau a la cimera?
Unes 3.200 persones han mort intentant travessar el Mediterrani
El país clau, sobretot, és Líbia. Després de la Primavera Àrab i la mort del dictador Muammar al-Gaddafi, el país està immers en una guerra civil amb dos governs diferents: un a la ciutat de Tubruq i un altre a Trípoli. Al caos s’hi afegeixen les tensions entre diferents tribus, molt reprimides durant la dictadura. Una situació que ha acabat explotant com una olla a pressió. Enmig d’aquest clima profundament enrarit, també s’hi ha enfortit l’Estat Islàmic. En aquest desgovern les màfies trafiquen amb vides humanes i operen gairebé amb total impunitat.
A més, Líbia té una situació geogràfica clau. Amb sortida al mar, és a 300 quilòmetres de l’illa de Lampedusa, a Itàlia, una travessia molt perillosa. Segons l’Organització Internacional de Migracions (OIM), al voltant de 3.200 persones han mort intentant fugir cap a Europa aquest any. Sense un govern a Líbia capaç d’impedir l’actuació de les màfies, la UE va engegar l’operació militar Sofia (abans EunavforMed), que aspira a desmantellar les embarcacions destinades al tràfic de persones en territori libi. Per fer-ho, però, és necessari el mandat de l’ONU o, en última instància, el consentiment d’un govern d’unitat nacional libi, encara ara inexistent.
Al tancament d’aquesta edició fonts consultades confirmaven a l’ARA que Líbia tindrà representació a la trobada, tot i que encara no ha transcendit qui hi assistirà.
Què volen els uns i els altres?
Les prioritats són aturar el flux de persones i suport econòmic
Els caps d’estat i de govern europeus volen provar d’aturar, tant com sigui possible, el flux incessant de persones, especialment amb l’arribada de l’hivern. També volen enfortir la col·laboració amb el continent africà, i aconseguir un mandat a partir del qual aquests països es comprometin a formar part de polítiques de retorn de persones que no tenen dret a asil.
A canvi, els països africans pretenen aconseguir la creació d’instruments legals per afavorir la sortida de mà d’obra qualificada cap a Europa, i esperen que tiri endavant una de les promeses de la UE: el Fons Fiduciari per a l’Àfrica, que havia de tenir un suport inicial de 1.800 milions d’euros del pressupost comunitari i que ara per ara només té 31,8 milions. Fonts europees indiquen que diversos països anunciaran noves contribucions.
