Les FARC per fi entreguen les armes
El desarmament de la guerrilla obre ara el procés perquè es converteixi en una formació política
BarcelonaTirant d’èpica, Juan Manuel Santos es referia a l’entrega d’armes de les FARC com un “viatge cap a la legalitat”. El viatge ha acabat amb la verificació de les Nacions Unides, que han confirmat que els guerrillers ja han deixat tot el seu armament als funcionaris internacionals que actuen com a notaris, tal com es va pactar en el procés de pau amb què el govern de Colòmbia i la guerrilla en actiu més antiga posaven fi a més de cinc dècades de guerra. Han passat quasi 300 dies des que, amb l’estreta victòria del no al referèndum dels acords de l’Havana, es va constatar la divisió política i social que suposa signar la pau amb un grup que deixa més de vuit milions de víctimes, entre morts, ferits, amenaçats o desplaçats. Malgrat els obstacles i els retards, el procés s’ha anat implementant i a hores d’ara ja gairebé ningú no preveu una marxa enrere. “Les FARC han deixat d’existir avui”, proclamava divendres des de París el president Santos, després que l’ONU donés per entregades la totalitat de les 14.000 armes inventariades.
Era un dels punts clau de l’acord, i ara se n’obre un altre de més complicat: el de la integració a la vida civil. “La verificació aconsegueix legitimar el procés de pau”, afirma César Niño, analista polític i màster en seguretat que, malgrat la satisfacció pel desarmament, admet que cal un plus de confiança; sempre hi ha el “risc implícit” de si “les armes lliurades són totes”. Amb tot, subratlla que la mediació de l’ONU és una garantia i que, en les tres fases que ha durat la dejación (així és com s’anomena a Colòmbia), el seu personal ha donat fe que els guerrillers han complert la seva paraula.
A la fi del conflicte, les FARC encara comptaven amb 7.000 guerrillers, que a principis d’aquest any ja havien deixat els campaments a la selva per traslladar-se a les 26 zones transitòries de normalització constituïdes. En aquests campaments els funcionaris de l’ONU han rebut les armes i a canvi han facilitat una certificació individual perquè cada guerriller passi a la vida civil sense problemes legals.
Monuments amb pistoles
L’armament confiscat quedarà tancat en uns contenidors especials segellats per l’ONU. Un cop fos, servirà per construir tres monuments al·legòrics i commemoratius que s’instal·laran en un punt encara per concretar de Colòmbia, a la seu de les Nacions Unides de Nova York i a l’Havana, la capital on, durant quatre anys, govern, guerrilla i mediadors internacionals van negociar punt per punt l’acord.
Però tenir unes FARC desarmades és sinònim de pau? “El conflicte encara no s’ha acabat”, matisa Niño, que afirma que el paramilitarisme o els guerrillers dissidents amb l’acord han “mutat” a grups de delinqüents que “controlen les rutes del narco” i omplen els “buits deixats per les FARC”. És el que aquest expert anomena “mercat de la violència” i que tindria un exemple clar en l’anomenat Pla Pistola, en què bandes criminals paguen fins a dos milions de pesos, menys de 600 euros al canvi oficial, per policia mort.
Inserció laboral
Malgrat això, el comandant Timoleón Jiménez, Timochenko, insisteix que el pas iniciat és irreversible. “Mai tornarem a fer servir la violència. L’única arma que tindrem serà la paraula”, va dir el cap de la guerrilla a principis de mes. El govern es compromet a ajudar a la inserció laboral dels exguerrillers contractant-los, per exemple, en tasques de desminatge o formant-los com a guardaespatlles. Els que no tinguin cap causa oberta per un delicte greu -per violació o de lesa humanitat- i hagin demanat perdó rebran una paga única “de normalització” de menys de 700 euros i ajudes per emprendre.
Exguerrillers al Parlament a partir del 2018
En menys d’un any Colòmbia tindrà un nou president, en substitució de Juan Manuel Santos, incapacitat per a la reelecció per mandat inconstitucional. De fet, el país està en una campanya electoral llarguíssima ja des d’abans del referèndum de la tardor de l’any passat, i el procés de pau en marxa amb la guerrilla és i serà l’arma de partidaris i detractors. L’únic segur és que les FARC tenen garantida la representació parlamentària, almenys durant les dues següents legislatures. L’acord de l’Havana, i posteriorment el que es va aprovar arran del no del referèndum, accepta la conversió de la guerrilla en una formació política. Així, el Senat i el Congrés comptaran amb un mínim de cinc antics guerrillers que compleixin el requisit bàsic de no haver comès delictes que els obliguin a complir condemna a la presó. La formació resultant de les FARC -que encara no està reconeguda- rebrà una subvenció d’uns tres milions d’euros.
