ESCENARI POST-BREXIT
Internacional 05/07/2016

Farage plega del UKIP però el missatge antiimmigració es queda

Els candidats ‘tories’ a succeir Cameron fan seva la retòrica del fins ara líder dels eurofòbics

Quim Aranda
3 min
Farage plega del UKIP però el missatge antiimmigració es queda

LondresNigel Farage marxa, però la retòrica de desconfiança davant la immigració impulsada pel líder del UKIP s’ha instal·lat al nou Regne Unit que emergeix del divorci amb la Unió Europea (UE). El líder del partit xenòfob i antieuropeu, gran triomfador del referèndum del Brexit del 23 de juny, va anunciar ahir per sorpresa a Londres la seva renúncia. A diferència de la immensa majoria de polítics, que pleguen quan les urnes els foragiten, Farage ho deixa després d’un doble gran triomf: la sortida del Regne Unit de la Unió i la incorporació del punt clau del seu ideari -el control de fronteres i la limitació de l’entrada de no nacionals al país- al discurs dels candidats conservadors a la successió del premier dimissionari, David Cameron.

Com a resposta a la incertesa generada, a través de les xarxes socials s’ha promogut la campanya #EUworkers [treballadors de la UE] per defensar els seus drets. L’únic que els hi ha garantit sense excepcions és el Partit Laborista.

Comiat eufòric

Quan ahir va comunicar públicament la decisió, Nigel Farage no podia mostrar-se més eufòric per un èxit contra pronòstic que ha capgirat el paisatge de Westminster: el primer ministre ha caigut, el cap de l’oposició, Jeremy Corbyn, és a la corda fluixa, i una espasa de Dàmocles penja sobre els tres milions de ciutadans comunitaris que resideixen al Regne Unit.

“Mai he sigut i mai he volgut ser un polític de carrera -va dir Farage en la compareixença-. L’objectiu era treure el Regne Unit de la Unió, que és el que es va votar en el referèndum. Sento que he fet la meva part i que no podria aconseguir més. Per això crec que és just que faci un pas al costat com a líder del UKIP. Durant la campanya del referèndum vaig dir que volia recuperar el control del meu país i avui dic que vull recuperar la meva vida. I comença ara”.

Tot i així, encara continuarà com a diputat del Parlament Europeu els dos anys que presumiblement duraran les negociacions de sortida de la Unió per “evitar” qualsevol pas en fals del govern en el procés de compliment del Brexit. Farage va destacar que, si el futur gabinet necessitava la seva experiència per tractar amb Brussel·les, estaria disponible. Implícitament, seria la manera de reconèixer el paper de “l’exèrcit de la gent del UKIP, sense la qual no s’hauria celebrat ni guanyat el referèndum”. Farage va evitar mostrar-se partidari de cap dels cinc candidats conservadors a succeir Cameron com a primer ministre, però sí que va insistir que hauria de ser del bàndol favorable al Brexit.

Quan Farage tot just enllestia el comiat, la tory Andrea Leadsom presentava la seva campanya en un altre punt de Londres. La secretària d’estat d’Energia va ser molt contundent en assegurar que si arriba a Downing Street “el Regne Unit sortirà de la Unió, la lliure circulació de persones s’acabarà i serà el Parlament britànic qui decidirà quantes persones es podran establir” al país. Amb tot, també va assegurar que “els nacionals de la Unió no seran una moneda de canvi”, i va garantir el dret a residència dels que ja hi viuen. Aquest punt va ser compartit per Liam Fox, però no per la ministra Theresa May, la favorita en les enquestes, que ha insinuat que el futur dels ciutadans comunitaris pot dependre de la sort que corrin els britànics residents en països de la UE. “Com a part de la negociació haurem de considerar la posició de les persones de la UE que són al Regne Unit”.

Aquesta posició va ser ratificada ahir al Parlament pel número dos d’Interior, però contestada per molts diputats tories. May demostra, en tot cas, que si aconsegueix rellevar Cameron a Downing Street farà servir tot l’arsenal al seu abast per aconseguir un bon tracte amb Brussel·les. Els emigrants poden valer el seu pes en or en uns moments en què la retòrica de què són ostatges ja ha provocat que, des del referèndum, hagin augmentat el 20% les denúncies per delictes d’odi contra estrangers i s’hagi arribat a la xifra de gairebé 600, segons va confirmar ahir Scotland Yard.

stats