ALEMANYA
Internacional 23/06/2015

Fins a 30.000 presoners, forçats a treballar a la RDA

Un estudi detalla quin tracte rebien els presos polítics a l’Alemanya de l’Est

Isaac Lluch
3 min
Schalck-Golodkowski en una fotografia de l’abril de l’any 2000.

MunicEls treballs forçats dels presos van tenir un paper important en l’economia de l’extinta RDA. Entre 15.000 i 30.000 presoners van ser explotats anualment pel règim de l’Alemanya comunista, segons detalla un estudi presentat ahir per la comissària d’Assumptes de l’Est del govern alemany, Iris Gleicke.

Els presoners es destinaven a treballar en mines de carbó o en fàbriques de ciment, o s’enviaven a construir vies de tren, en les tasques més dures i perilloses. Si bé no hi ha cap indicació que els presos polítics estiguessin més mal tractats que la resta de presoners, sí que van ser discriminats amb tasques especialment desagradables, com subratlla l’estudi que ha ajudat a elaborar l’historiador del Centre per a la Investigació Contemporània de Potsdam Jan Philipp Wölbern. “Els presos es destinaven a sectors en què gairebé no es podien trobar treballadors civils. Eren àrees mal remunerades i especialment perilloses. La seguretat a la feina era deficient”, va detallar Wölbern, que va explicar que milers de condemnats van ser destinats a sectors neuràlgics de l’economia -com per exemple l’abastiment d’energia-, i que molts cops corrien grans perills per a la seva salut perquè havien de manipular mercuri i combinats químics.

A l’“últim esglaó” de la jerarquia

Els treballadors forçats van arribar a ser gairebé un 1% del total de la població activa de la RDA. Wölbern va explicar que del que en teoria havien de cobrar com a sou gairebé no veien res, sinó que era retingut per les autoritats i els centres de reclusió. Els presos polítics eren “l’últim esglaó” de la jerarquia de presoners i en la majoria d’ocasions es dedicaven a fer “els treballs més bruts”. Representaven personal fàcilment substituïble i que no havia de fer vacances.

Segons alguns estudis publicats amb anterioritat, unes 600 empreses de la RDA van tenir presoners condemnats a treballs forçats, entre les quals hi ha la predecessora de l’actual Deutsche Bahn -la companyia ferroviària alemanya-, que es va haver de disculpar pel seu passat. La fàbrica Rüdersdorf també va tenir presoners treballant a l’explotació minera de lignit de l’antiga regió de Lusàcia, entre Polònia i Alemanya. Les associacions de víctimes exigeixen des de fa temps indemnitzacions a aquestes empreses.

A finals del 2012 la revisió dels treballs forçats dels presos polítics ja va estar en primer pla de l’actualitat. Llavors la multinacional sueca Ikea va admetre que des dels anys 80 era conscient de la contribució dels presoners polítics a la seva producció de mobles.

Segons càlculs de les autoritats elaborats a partir de la documentació de la Stasi, als anys 80 es venien mercaderies amb un valor anual de 200 milions de marcs -uns 102 milions d’euros- que provenien de la producció que portaven a terme els presoners.

Mor un dels exdirigents més poderosos de l’Alemanya Oriental

Alexander Schalck-Golodkowski, ex secretari d’Estat del ministeri de Comerç Exterior de l’extinta RDA i principal responsable del tracte de divises amb Occident, va morir diumenge al vespre prop de Munic als 82 anys. Juntament amb el cap d’estat Erich Honecker i amb el secretari d’Economia Günter Mittag era un dels polítics més influents de l’Alemanya comunista. Gràcies a les seves negociacions el 1983 amb el president de la Unió Social Cristiana bavaresa (CSU), Franz Josef Strauss, la RDA va aconseguir un crèdit milionari que va evitar que fes fallida.

stats