CRISI DE L'EURO
Internacional 05/09/2012

França i Itàlia volen que la UE reconegui els esforços del sud

Els líders de França i Itàlia, François Hollande i Mario Monti, exigeixen acabar amb els dubtes sobre els països del sud que fan els deures. Un missatge que vol afavorir el pla del BCE previst per demà.

Sandra Buxaderas
3 min

ROMA.Ja n'hi ha prou de posar entrebancs als governs de la Unió Europea i al Banc Central Europeu (BCE) en els seus plans d'ajut a països com Espanya i Itàlia. El president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Mario Monti, es van reunir ahir a Roma per reclamar als dirigents i l'opinió pública del centre i del nord d'Europa que deixin de posar tots els governs del sud al mateix sac i comencin a premiar els que apliquen l'austeritat.

Demà el president del BCE, Mario Draghi, hauria d'aprofitar la reunió del comitè de direcció del banc per refermar la intenció d'ajudar els països que, com Espanya i Itàlia, tenen la prima de risc disparada malgrat estar fent esforços ingents d'austeritat. Draghi, molt criticat pel Bundesbank, entre d'altres, ha recordat aquesta setmana que és legítim que el banc compri bons estatals a tres anys en el mercat secundari. "Cal que, a mesura que els països fan progressos en política econòmica, hi hagi un reconeixement de la UE per tal que no persisteixin les elevades primes de risc que no tenen cap relació amb l'estat de l'economia", va dir Monti.

"Observem amb atenció els plans d'estabilització dels mercats dels títols de deute sobirà a l'Eurozona", va afegir l'italià. Es va mostrar satisfet d'haver contribuït, va dir, a fer que els polítics i els formadors d'opinió del nord s'hagin rendit a l'evidència que "fer els deures a casa és necessari però no suficient", va declarar Monti. En definitiva, que ara els mercats no es poden deixar sols.

Un estudi del Banc d'Itàlia difós ahir assenyala, precisament, com Itàlia està pagant una prima de risc desproporcionada pels seus bons a deu anys. El diferencial amb els bons alemanys "s'hauria de situar entorn dels 200 punts". Ara l'estat italià ha de pagar més del doble en interessos, ja que des del juny passat la diferència mitjana entre els dos bons ha estat de 450 punts. Aquesta desproporció, apunta el document del banc nacional italià, només s'explica per l'efecte contagi d'altres països. Es refereix, sense anomenar-los, als problemes de Grècia.

El Banc d'Itàlia està en línia amb un altre estudi de la patronal italiana Confindustria, segons el qual la prima de risc hiperinflada castiga l'economia italiana per valor de l'1% del PIB i és la causa de 144.000 acomiadaments.

Tres etapes per salvar l'euro

Hollande va fer costat a Monti i va anunciar que també França farà aviat esforços d'austeritat. "Itàlia ha donat proves de seriositat amb els comptes públics, i França ho farà amb el pressupost que presentarà a finals de mes", va afirmar.

El president francès va exposar que ara Europa ha de recórrer tres etapes per salvar l'euro. "Fer aplicar les decisions del Consell de la UE" aprovades al juny, "resoldre els problemes de Grècia i Espanya" i "realitzar la unió bancària" a la cimera europea del 18 i 19 d'octubre.

Hollande també es va mostrar favorable a una pròrroga en el pagament dels interessos del deute grec "si la troica de creditors reconeix els esforços i la credibilitat de Grècia". Això sí, el francès descarta "haver de posar més fons" europeus per ajudar Grècia i va afegir que, si Atenes vol la comprensió europea, ha de posar "molt" de la seva banda. Hollande va elogiar esforços d'austeritat fets per Monti. Els dos dirigents van repetir que entre ells hi ha "una gran sintonia", tot i els diferents recorreguts polítics. "Des de l'elecció d'Hollande -va dir Monti- ens hem trobat en gran sinergia defensant a la UE una via de més creixement".

Cimeres a dos

Els dos dirigents, però, es van esforçar a allunyar la sensació que, amb trobades com les d'ahir, esperen marcar l'agenda europea sense respectar el parer de països més petits i molt susceptibles, com Holanda i Finlàndia. Monti va defensar les bilaterals per preparar el terreny de les cimeres europees. "Al Consell de la UE s'hi troben 27 senyors i senyores i se'ls exigeix que al final de la jornada hagin pactat conclusions i comunicats a la premsa. Afortunadament hi ha una mica de treball preparatori...", va dir.

Aquesta setmana la cancellera alemanya, Angela Merkel, es reunirà amb el president espanyol, Mariano Rajoy, Hollande amb el britànic David Cameron i Monti amb el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy.

stats