França reduirà la xifra de diputats i limitarà el seu càrrec a tres mandats

BarcelonaCom si la reforma del sistema ferroviari no li estigués generant prou maldecaps -els treballadors van fer vaga dimarts i dimecres i han convocat més mobilitzacions-, el president francès, Emmanuel Macron, també pretén impulsar ara una reforma de la Constitució que preveu reduir un 30% el nombre de parlamentaris al país i limitar el seu càrrec a tres mandats consecutius. La polèmica està servida, sobretot perquè el partit de Macron no té la majoria al Senat -controlat pels conservadors Republicans- i una reforma d’aquesta envergadura requereix el suport d’almenys un 60% dels legisladors de totes dues cambres, o la convocatòria d’un referèndum. I el president francès no sembla disposat a jugar-se l’última carta a les urnes de moment.

La reducció del nombre de parlamentaris va ser una de les principals promeses de Macron durant la seva campanya electoral. Per tant, el president francès s’estaria limitant a complir el seu programa. Potser per això el primer ministre, Édouard Philippe, va anunciar les mesures amb gran solemnitat davant els mitjans de comunicació. La reforma també preveu escollir un 15% dels diputats (61 en total) mitjançant un sistema proporcional. O sigui, 61 dels 404 escons de l’Assemblea Nacional es distribuiran entre els partits en funció dels vots que hagin obtingut, a diferència del que passa en l’actualitat: el sistema majoritari vigent de dues voltes sobrerepresenta els partits guanyadors i anul·la els perdedors.

Sistema proporcional

Això va fer que el 2017 el Front Nacional de Marine Le Pen es quedés sense gairebé representació a l’Assemblea Nacional, malgrat que va ser el segon partit més votat a les presidencials. “És una almoina per a la democràcia”, va escriure Marine Le Pen a Twitter sobre la reforma proposada. La presidenta del Front Nacional considera que escollir només el 15% dels diputats amb un sistema proporcional no permetrà alterar l’hegemonia dels partits majoritaris.

La reforma també preveu que es mencioni l’especificitat de Còrsega a la Constitució. “Això permetrà adaptar les lleis de la República a les especificitats insulars, però sota el control del Parlament”, va destacar Philippe. La proposta, però, no convenç els nacionalistes corsos, que la consideren totalment insuficient.

La reducció de parlamentaris suposarà que, a partir de l’any 2022, el nombre de diputats de l’Assemblea Nacional passi de 577 a 404, i el de senadors, de 348 a 244. D’aquesta manera, França es convertiria en un dels països del món amb menys nombre de parlamentaris per càpita (un per 164.941 habitants), cosa que els Republicans no veuen amb bons ulls, ni tampoc alguns membres d’En Marxa, el partit de Macron. Opinen que l’eliminació de circumscripcions suposarà menys contacte entre el parlamentari i els seus electors. A més, els legisladors i la resta de càrrecs electes -a excepció dels alcaldes de municipis de menys de 9.000 habitants- no podran ocupar el càrrec més de tres mandats consecutius.

Macron també preveu altres mesures. Vol posar fi a la inclusió automàtica dels expresidents de la República al Consell Constitucional, i suprimir el Tribunal de Justícia de la República, la funció del qual consisteix a jutjar els delictes comesos per ministres durant l’exercici de les seves funcions. Per acabar, la reforma constitucional també preveu que la carta magna estableixi “l’imperatiu de la lluita contra el canvi climàtic” al país.

El consell de ministres té previst aprovar aquestes noves mesures el dia 9 de maig. Després passarà a les cambres.

Les reformes impulsades per Macron

Menys parlamentaris

El Parlament francès reduirà en un 30% el nombre total d’escons, passant de 577 diputats a 404, i de 348 senadors a 244.

Limitació al càrrec

Els legisladors i la resta dels càrrecs electes només podran ocupar el càrrec un màxim de tres mandats consecutius, a excepció dels alcaldes de municipis que tinguin menys de 9.000 habitants.

Sistema proporcional

Un 15% dels diputats (61 en total) seran escollits amb un sistema proporcional, és a dir, en funció del nombre de vots obtinguts per cada partit.

L’especificitat de Còrsega

La Constitució mencionarà de manera explícita l’especificitat de Còrsega.

Consell Constitucional

Es posarà fi a la inclusió automàtica dels expresidents de la República al Consell Constitucional.

Eliminació d’un tribunal

S’eliminarà el Tribunal de Justícia de la República, l’objectiu del qual és jutjar els delictes comesos per ministres durant l’exercici de les seves funcions.

Canvi climàtic

La Constitució establirà “l’imperatiu de la lluita contra el canvi climàtic” a França.