Ahir era un dia de ressaca a França. El país es va llevar encara amb el ressò del clam contra el terrorisme que el va desbordar el cap de setmana. En total, 3,7 milions de francesos, segons el recompte que van fer els mitjans de comunicació, van sortir al carrer en diferents ciutats. Només a París diumenge es calcula que hi havia 1,5 milions de manifestants.

Una mobilització que els mateixos acadèmics, refractaris a aquesta mena de judicis, van qualificar d’“històrica”. Per la unitat que s’hi va poder veure, pel seguiment internacional que va tenir i pel gruix de persones que van sortir al carrer. És difícil buscar precedents. La mateixa Revolució Francesa? L’alliberament de París després de la Segona Guerra Mundial? “Hem viscut jornades de dol, hem viscut jornades de còlera, però jornades de fraternitat, això és més estrany. Sobretot quan es troben, braç a braç, gent que no són del mateix partit o de la mateixa religió”, va assegurar l’historidador Michel Winock al diari Le Monde.

El país va mirar de recuperar ahir la normalitat després dels atemptats que va patir durant tres dies seguits, de dimecres a divendres de la setmana passada. Però l’alerta terrorista es va mantenir encara al màxim nivell davant el risc d’atemptat. Sobretot per la sospita que els tres terroristes, els germans Kouachi i Amedy Coulibaly -abatuts divendres per les forces especials-, podrien haver tingut còmplices dins del mateix país.

Incrementar la seguretat

Després de l’enèsima reunió de crisi que el president francès, François Hollande, ha fet aquests últims dies amb el seu govern per fer front a la situació, ahir es va decidir a incrementar el nombre d’efectius militars que patrullaran “pels llocs sensibles del territori”, segons va anunciar el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, que no va voler precisar de quina mena d’indrets es tractaven. Fins diumenge, el nombre de soldats mobilitzats era de 2.000, una quantitat que ahir a la nit es va incrementar a 5.400 i demà arribarà als 10.500. Així, França tindrà més soldats desplegats dins del país que no pas a les missions exteriors, a l’Àfrica i el Pròxim Orient, on hi ha 8.500 efectius.

On sí que es va saber que es reforçava la seguretat, des d’ahir mateix, va ser a les 717 escoles i llocs de culte jueu de França, vigilades per un operatiu de 4.700 policies, gendarmes i soldats, segons va anunciar el ministre de l’Interior francès, Bernard Cazeneuve. L’assalt al supermercat kosher de divendres, en què van morir quatre persones, va portar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a reclamar diumenge, a París mateix, seguretat per als jueus que viuen a França i va deixar caure: “Israel sempre tindrà els braços oberts per a vosaltres”. Netanyahu, en plena campanya per a les eleccions del 17 de març al seu país, va visitar ahir -envoltat d’un excepcional cordó de seguretat- l’indret del supermercat assaltat divendres.

Mentrestant, el Consell Francès de Culte Musulmà, que representa els més de 5 milions de persones que professen aquesta religió, també va reclamar protecció a l’estat després de denunciar, des de dimecres, una cinquantena d’actes islamòfobs entre atacs i amenaces a mesquites o indrets de la seva comunitat. “Ens preocupa. Tots els ciutadans del nostre país seran protegits. Que ningú en dubti”, va assegurar ahir el primer ministre francès, Manuel Valls, sobre la qüestió.

Valls, que ja va fer autocrítica divendres mateix, va anunciar que vénen temps de “mesures excepcionals” en qüestions de seguretat, però va assegurar que el govern actuarà sense “precipitació” ni “improvisació” i que buscarà el màxim consens amb l’oposició. França viu ara un intens debat sobre la resposta que cal donar després dels atemptats i si cal arribar tan lluny com la llei patriòtica que va aprovar el govern nord-americà -durant la presidència de George Bush- després de l’11-S.

Però sembla que el govern francès està disposat a evitar aquell cop de força i el mateix Manuel Valls va alertar contra “els procediments d’excepció, tot i que a un atac excepcional per la seva violència i la seva barbàrie li cal una resposta d’una gran fermesa i, per tant, una resposta excepcional”, va dir. De la llista de qüestions que cal millorar, el primer ministre en va citar l’eficàcia del servei d’intel·ligència dins de les presons, el procediment judicial per punxar telèfons i el combat contra les expressions d’odi a internet.

Mahoma, de nou a la portada

Ahir a la nit es va fer pública la portada del setmanari Charlie Hebdo que demà arribarà als quioscos i que conté -tot i l’atemptat- una vinyeta de Mahoma en nom del “dret a la blasfèmia”, segons va explicar ahir l’advocat del setmanari, Richard Malka. Davant l’expectació generada, al final s’imprimiran 3 milions d’exemplars que es distribuiran a França i ¡en 25 països. El setmanari costarà 3 euros i tots els diners es destinaran, íntegrament, als familiars de les víctimes.