ELECCIONS I CRISI
Internacional 05/05/2012

Grècia es prepara per al vot de càstig

Els dos grans partits que dominen la vida política a Grècia rebran demà el càstig de les urnes. L'interrogant és com de dura serà la caiguda. Està en joc la governabilitat i els acords amb la 'troica'.

Cristina Mas
5 min

Amb cinc anys consecutius de recessió, la pitjor al país des de la Segona Guerra Mundial (el PIB s'ha contret un 20% des del 2008 i aquest any ha de caure almenys un 5% més), un atur rècord del 21% i els salaris i les pensions enfonsats, tot apunta que els grecs optaran més pel vot de càstig que per l'abstenció. Els conservadors de Nova Democràcia i els socialdemòcrates del Pasok ho tenen difícil per assegurar la governabilitat del país i, consegüentment, l'aplicació de les mesures dictades amb el segon pla de rescat, que només té el suport d'aquests partits.

Tots els sondejos preveuen una fragmentació del mapa polític, amb més suport a les opcions que -a dreta i esquerra- es van negar a avalar el govern tecnocràtic de Lukàs Papadimos, que ha aplicat al peu de la lletra les receptes de l'eix Merzoky . El nou executiu que sorgeixi de les urnes haurà d'aplicar al juny una nova retallada d'11.700 milions d'euros que reclama la troica . La pregunta clau és qui garantirà la governabilitat per continuar aplicant un remei que està empitjorant la salut d'una economia malalta.

L'electorat s'aboca cap als partits antiausteritat i és molt probable que Nova Democràcia i el Pasok no sumin prou diputats per garantir l'estabilitat parlamentària. L'hemicicle podria passar de 5 a 10 partits, una autèntica "mussaca política", en paraules de Nick Malkoutzis, subdirector del diari Ekathimerini . Quatre partits petits podrien tenir la clau de la governabilitat. I en l'escenari més negre que dibuixen les enquestes, el grup neonazi Alba Daurada, alimentat per la demagògia ultranacionalista i el rebuig a les polítiques de la UE, podria quedar en tercer lloc.

El sistema electoral grec facilita la formació de majories donant 50 diputats de més al grup més votat, amb la qual cosa els dos grans partits en tindrien prou sumant el 45% dels sufragis. Però si superen aquest llistó, el més probable és que formar la coalició no sigui una tasca fàcil per la poca tradició de col·laboració i la pugna d'interessos partidista.

El discurs de la por

Els partits exploten el discurs de la por davant una població que, a les enquestes, rebutja l'austeritat però vol continuar dins l'euro. El candidat socialista, l'exministre de Finances Evànguelos Venizelos, va dir ahir en el míting de cloenda: "Diumenge decidirem si volem continuar dins d'Europa i dins de l'euro, o si llancem el país a la bancarrota i el seu poble a la pobresa massiva". A l'acte, a la plaça de Syntagma, l'epicentre de les protestes antiausteritat, només l'escoltaven uns centenars de seguidors.

Athina Sismanidou (Professora de màrqueting a la upc i eada): “Grècia és un laboratori per saber fins on pot arribar la gent”

Viu a Barcelona des de fa 5 anys i té dos fills catalans. Recull opinions del seu entorn de classe mitjana.

Com ha canviat la mentalitat dels grecs en aquesta crisi?

Fa dos anys la majoria de gent pensava que el problema era el nostre estat: la corrupció, el clientelisme... I volia que vingués Europa a posar ordre. Però les mesures de Merkel i Sarkozy han provocat una caiguda del poder adquisitiu del 50% i han bloquejat totalment l’economia. El dèficit i l’atur no paren de créixer. Cada vegada estem pitjor.

Què passarà si les eleccions no porten a un govern estable?

Crec que és el millor que ens podria passar, perquè això obligaria a fer canvis de veritat. Grècia és el laboratori per veure fins on està disposada a arribar la gent. I està bé que se sàpiga que diem prou.

Quina sortida hi veu?

Per mi no hi ha cap altra alternativa que declarar la fallida i sortir de l’euro. Serà difícil, però no crec que sigui pitjor del que ja estem vivint ara: gent que es queda sense casa, joves que marxen tan bon punt acaben la carrera... Se’ns escapa el futur. A Grècia hi ha gent que passa gana! França i Alemanya no ens poden continuar governant mentre s’enriqueixen apostant per la nostra bancarrota.

Ioannis Golias (Propietari dels restaurants Dionisos): "L’austeritat és dura, però no es pot viure sempre del crèdit"

Amb 52 anys, té la seva pròpia marca de restaurants grecs, amb 8 establiments a Barcelona, Madrid i Sitges. Els seus fills viuen a Grècia.

Què es juga Grècia en aquestes eleccions?

La situació és molt complicada. Si Nova Democràcia–que seria semblant al PP d’aquí– i el Partit Socialista (Pasok) no arriben a formar govern, tindrem un problema molt greu. I si el formen també, perquè la gent no els vol. L’alternativa de sortir de l’euro també ens fa molta por. I sembla que els feixistes poden entrar al Parlament. No hi ha sortida.

Com s’ha arribat fins aquí?

El sistema polític grec, tant si governava la dreta com els socialistes, no permetia fer res. La burocràcia ho bolqueja tot. I els grans partits són ostatges del clientelisme. Caldria acomiadar 400.000 funcionaris, però els dos partits tenen por de la reacció.

Però l’austeritat també agreuja la recessió.

Sí, però hem d’assumir que estàvem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Durant 20 anys hem viscut del crèdit d’Europa, i això no pot ser. Per tirar endavant necessitem inversions, obra pública... Samaras [líder de Nova Democràcia] diu que cal austeritat i creixement, però no sé d’on sortiran els diners.

Emilia Synetou (Recepcionista): "Si continuem així, al final ens haurem de vendre el Partenó"

Va venir a Catalunya fa cinc anys. Voldria tornar a Grècia amb el seu company de Rubí, però la crisi els ho impedeix.

Què creu que passarà a les eleccions de diumenge?

La gent votarà els partits petits, perquè està molt decebuda amb els que ens han governat sempre. Els meus pares són funcionaris i després de treballar tota la vida es troben sense res: el meu pare treballa a l’Ajuntament de Zakynthos i quan no tenen diners no li paguen, i la meva mare, infermera, es va passar un any sense cobrar abans de demanar la jubilació. La gent està indignada, però hem de veure si al final pesa més la por.

Què cal canviar?

El que ha destruït Grècia és la falta de control sobre el poder. Hi ha molts polítics que haurien de plegar. I em sembla que el millor és que ens deixin caure: cal tocar fons per tornar-se a aixecar. Almenys així ens deixaran de controlar des de fora. Si continuem així, al final ens haurem de vendre el Partenó!

Una sortida dolorosa.

Sí, però també ho és el que estem vivint ara, i sense cap perspectiva. Que ens deixin caure d’un cop i que passi el que hagi de passar. És l’única alternativa que veig.

Anna Efthimiou (Enginyera): "Encara no hem tocat fons, la gent sobreviu tirant d’estalvis"

Fa 11 anys que treballa a Barcelona com a enginyera de ponts i camins. Té 35 anys i una filla petita.

Com descriuria la situació de Grècia?

És el pitjor moment que ha viscut en la nostra història. És una situació molt trista, no només a nivell econòmic. Hi ha una decadència generalitzada: la gent ja no té forces per tirar endavant. Els que poden, marxen.

S’ha tocat fons?

Encara no. La gent sobreviu de moment amb el suport de la família o tirant d’estalvis.

Creu que Espanya pot veure’s abocada a la mateixa situació?

La crisi ha agreujat les febleses de cada país: a Grècia el problema era un sector públic molt gran i costós, i a Espanya el problema és l’atur. Aquí la gent es pregunta per què hi ha un aeroport a Lleida, però almenys l’aeroport existeix. A Grècia, en canvi, no sabem on són els diners.

Dilluns sorgirà un govern estable?

La gent està dividida entre europeistes i els que volen sortir de l’euro. Hi ha quatre opcions: dreta i esquerra i dins i fora d’Europa. I també partits nous, fets per gent normal, que no vol avergonyir-se del seu país. Però les coalicions a Grècia no han durat mai: d’aquí sis mesos o un any tornarem a tenir eleccions.

stats