LA CRISI DE L’EURO L’IMPACTE DEL REFERÈNDUM
Internacional 06/07/2015

Grècia diu ‘no’ i reclama un canvi de rumb a Europa

L’àmplia victòria de l’‘oxi’ obre una crisi sense precedents a la UE i empeny Tsipras a no fer més concessions, en ple ‘corralito’

Cristina Mas
3 min
Simpatitzants del no a la proposta dels creditors van omplir ahir a la nit la plaça Sintagma d’Atenes  per celebrar  la victòria.

Enviada especial a AtenesEls grecs han perdut la por. Amb els bancs tancats i sotmesos a un corralito, amb la majoria de mitjans de comunicació i la patronal fent una agressiva campanya a favor del sí, i Alemanya amenaçant-los amb el retorn a la dracma, han dit no. Un no rotund. Un no que veuen com un rebuig a l’Europa de l’austeritat, que sacrifica la gent per salvar els bancs i on les decisions tecnocràtiques han suplantat la política. El resultat del referèndum va ser molt més contundent del que tothom s’esperava i del que havien previst les enquestes: 61,32% pel no, per un 38,68% del sí, amb una participació del 62,5%. El no va guanyar a totes les regions. Sense pal·liatius. S’obre una crisi sense precedents en la història de l’euro i del projecte de la Unió Europea.

Milers de grecs van omplir de gom a gom la plaça Sintagma per celebrar el resultat. “La gent pobra ha votat pel no, i a Grècia hi ha molts pobres”, resumia ahir Elias Pantelakos, un estudiant d’enginyeria naval de 25 anys, que representa els joves al comitè central de Syriza. “Hem votat per recuperar la democràcia, per tornar a posar les decisions en mans de la gent. És un missatge molt clar per a tot Europa: o canvia o s’enfonsa”, sentenciava. El vot dels treballadors i d’una joventut que pateix un 60% d’atur va ser determinant . “Ara Tsipras també ha de respectar el missatge: no pot anar a Brussel·les i firmar qualsevol cosa. No pot sacrificar aquest resultat en nom de continuar dins l’euro”, afegia el líder juvenil.

Un mandat per a un bon acord

El primer ministre grec, amb un aval molt més ampli del que va obtenir a les eleccions del gener, va reclamar un canvi de rumb als socis europeus: “Grècia ha demostrat que no es pot fer xantatge a la democràcia; els grecs han pres una decisió valenta, la decisió que canviarà el debat a Europa”, va dir Alexis Tsipras. “Entenc que els electors no m’han donat un mandat contra Europa, sinó un mandat per a una solució duradora”, va advertir, alertant que no hi ha opcions fàcils per tornar a l’entesa amb els creditors del país més endeutat de l’euro, però que tot és possible si hi ha voluntat política. El ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, havia sigut el primer a parlar: “El no d’avui és un gran sí per a una Europa democràtica i reforça la protecció que Grècia ofereix al seu poble”.

Els grecs també van viure el referèndum d’ahir com la primera oportunitat de decidir, que els ha donat un govern enfrontat amb els creditors i que ha promès una nova política. Ni l’entrada a la UE ni la Constitució europea havien passat per les urnes i l’últim executiu que havia promès una consulta sobre els plans de rescat del país, el del socialdemòcrata Iorgos Papandreu l’any 2011, va caure poc després per ser substituït per un tecnòcrata.

Després de cinc anys d’austeritat a ultrança, i d’homes de negre als ministeris, en l’ oxi ( no en grec) va pesar també l’orgull i la voluntat de recuperar el dret de decidir sobre les qüestions que marquen la vida de la gent. “El no és el futur dels nostres fills, i Europa ens ha d’escoltar, la gent es mereix viure amb dignitat”, deia ahir a Sintagma Soula Platsaki, una perruquera de 40 anys.

Poc temps i un dilema

Tsipras tornarà a Brussel·les amb el mandat de rebutjar una oferta que ni tan sols era ja sobre la taula dels creditors. Necessita urgentment liquiditat per obrir els bancs, que tenen la caixa buida. L’impacte sobre l’economia del tancament dels bancs, precipitat pel Banc Central Europeu, és devastador i necessita un acord en qüestió de dies que doni oxigen a un sistema financer que frega la bancarrota. Ara és el torn de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que es troba amb el dilema de cedir davant l’esquerra alternativa o deixar caure el primer país de l’euro i afrontar-ne les conseqüències.

stats