AMÈRICA LLATINA
Internacional 16/04/2018

Guatemala es vol quedar amb la meitat de l’excolònia britànica de Belize

Celebra un referèndum per reclamar que es resolgui el contenciós

Asier Vera
3 min
El president de Guatemala votant ahir en el referèndum sobre la frontera.

Ciutat De GuatemalaGuatemala s’ha cansat d’esperar la seva veïna Belize i ahir va celebrar un referèndum per dir sí al fet que el Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia estableixi on és exactament la frontera entre tots dos països. L’únic que els separa actualment és l’anomenada línia imaginària, una zona on només hi ha tres pedres que indiquen on comença un país i on acaba l’altre, teòricament, després que Guatemala i Belize arribessin a un acord provisional el 2001 amb mediació de l’Organització dels Estats Americans (OEA).

Guatemala, però, no reconeix aquesta frontera i reclama quedar-se amb 12.272 quilòmetres quadrats de Belize, o sigui amb la meitat del territori d’aquesta antiga colònia britànica: es tracta de terrenys continentals, de la zona marítima i de diverses illes. El conflicte fa més de 200 anys que dura.

Llegat de la Corona espanyola

Tot es remunta al 1783, quan la Corona espanyola va donar permís als anglesos perquè explotessin un arbre conegut amb el nom de pal tinta ( Haematoxylon campechianum ) -perquè la seva fusta s’ha usat tradicionalment per tenyir- i que es trobava en els terrenys que ara corresponen a Belize. Quan Guatemala es va independitzar d’Espanya el 1821, els anglesos ja s’havien estès per tot el territori de Belize aprofitant l’explotació d’aquest arbre, amb la conseqüència que Guatemala no va recuperar els terrenys mai més.

Des de llavors Belize es va convertir en una colònia britànica fins al 1981, tot i que no va ser fins deu anys més tard que Guatemala li va reconèixer la independència, però amb matisos: només va admetre com a independents la població i el govern, però no pas el territori. “Quan Guatemala es va independitzar d’Espanya, nosaltres vam heretar els títols sobre el territori de Belize”, argumenta en declaracions a l’ARA la presidenta del Tribunal Suprem Electoral de Guatemala, Maria Eugenia Mijangos.

Segons un acord subscrit per Guatemala i Belize el 2008, tots dos països es van comprometre a consultar la població si volien que el Tribunal Internacional de Justícia resolgués aquest litigi. En principi el referèndum havia de celebrar-se el mateix dia en tots dos països, però el 2015 l’acord es va modificar i es va establir que les consultes populars es podien fer de forma separada. Guatemala té pressa per recuperar el seu territori i ha sigut el primer país a convocar la consulta. En canvi, el ritme de l’excolònia britànica és més lent i encara no ha fixat una data per al referèndum, tot i que s’espera que el celebri a finals d’any. Perquè aquest conflicte es dirimeixi a l’Haia cal que el resultat sigui un sí majoritari als dos països, amb independència del nombre de vots. A partir de llavors, el Tribunal Internacional haurà de determinar en un termini que oscil·la entre els 5 i els 8 anys la frontera entre Guatemala i Belize.

Una frontera invisible

Mentre això succeeix, la gent de Guatemala i Belize continuaran jugant a futbol en l’únic camp del món en el qual cada porteria pertany a un país. Situat entre Guatemala i Belize, el centre del camp travessa la línia imaginària, és a dir, la terra de ningú que en teoria separa els dos països.

Com que no hi ha un límit clar, molts agricultors de Guatemala s’endinsen en territori de Belize per conrear fesol i blat de moro. Però aquestes incursions han tingut conseqüències tràgiques. Des del 1999 un total de 10 guatemalencs han mort a mans de l’exèrcit de Belize. L’última víctima va ser l’abril del 2016, quan diversos soldats van disparar a un menor guatemalenc de 13 anys, veí de la localitat fronterera del Caserío San José Las Flores de Chiquibul.

Els guatemalencs que viuen en poblets limítrofs amb Belize són detinguts moltes vegades en territori d’aquesta excolònia britànica quan estan conreant les seves terres. Ells sempre argumenten que creuen que encara són en territori de Guatemala. Malgrat això, són detinguts i acusats d’entrada il·legal a Belize, cosa que suposa una condemna de sis mesos de presó, commutable per una multa de 1.000 dòlars.

stats