Internacional 19/06/2017

Guerres i violències generen 10 milions de nous refugiats

La meitat dels desplaçats són menors d’edat

Marta Rodríguez
2 min
Guerres i violències generen 10 milions de nous refugiats

BarcelonaSíria, l’Afganistan, el Sudan del Sud, l’Iraq i, en menor mesura, la Colòmbia del procés de pau continuen expulsant gent de casa seva i són els països que han fet créixer més el trist cens dels desplaçats forçosos. L’any passat, 10,3 milions de persones van haver de deixar casa seva per fugir de guerres, violència o abusos de drets fonamentals per poder sobreviure. La xifra torna a treure els colors a una comunitat internacional incapaç d’aturar el degoteig constant de 20 desplaçats nous cada minut, que sumen un nou rècord. En acabar el 2016 hi havia al món 65,5 milions de persones desplaçades, segons les dades actualitzades que l’agència de l’ONU ACNUR ha fet coincidint avui amb el Dia Internacional dels Refugiats.

Dos de cada tres persones s’han quedat dins de les fronteres del seu país, mentre que 22,5 milions han anat a altres països. Només 2,8 milions han sol·licitat el dret a asil. Sense comptar els 5,3 milions de refugiats palestins que fa dècades que esperen tornar a casa, Síria és un altre any el país amb més desplaçats, a causa dels estralls de la guerra civil, i ja té més de la meitat de la seva població fora dels seus llocs d’origen.

No obstant això, el fracàs del pla de pau del Sudan del Sud l’ha convertit en un dels punts més inestables i en què els refugiats creixen més ràpidament. El país més jove del món -independitzat del nord el juliol del 2011- comptava a finals de l’any passat amb 3,5 milions de persones fora de casa però és que només en el primer semestre del 2017 l’ACNUR ja n’ha comptat 500.000.

On van els damnificats de guerres i violències? Contradient sensacions i estats d’opinió a Europa, la majoria de refugiats es queden en països menys desenvolupats o en vies de desenvolupament i només una petita part intenta o aconsegueix arribar a territori de la UE.

Turquia, el soci que vigila fronteres i controla la migració a canvi de diners de la UE, continua sent el líder en acollida, però és que en aquest grup d’estats generosos s’ha d’incloure el Pakistan, el Líban, l’Iran, Uganda i Etiòpia. En total, es fan càrrec de vuit milions de persones.

Paradoxalment, Uganda va ser el país que va acollir més refugiats nous l’any passat, més de mig milió de persones, però, per contra, només ha rebut un 17% del finançament necessari per garantir-los una bona assistència, segons va denunciar el Consell de Refugiats Noruec.

Un altre any, Alemanya és el país industrialitzat que ha acollit més refugiats i ha concedit més proteccions d’asil, malgrat que els membres de la Unió Europea estan incomplint els seus propis compromisos de reubicar 160.000 persones que esperen a les illes gregues.

L’ACNUR alerta que la situació és lluny d’estabilitzar-se i afegeix a en aquest informe una nova dada per a la reflexió. Només 552.000 desplaçats van tornar a casa l’any passat, la immensa majoria a l’Afganistan.

La crisi dels refugiats té un fort impacte en la infància. La meitat dels desplaçats són menors de 18 anys i 75.000 nens sense cap companyia d’un adult van demanar asil l’any passat, segons l’ACNUR.

stats