Héctor Abad Faciolince: "En un món que empitjora, Colòmbia és una bona notícia"
Escriptor i periodista colombià
BarcelonaEl seu pare va morir a mans dels paramilitars, però ell ja no es vol considerar una víctima. Héctor Abad Faciolince (Medellín, 1958) és optimista amb el procés de pau que les FARC i el govern de Colòmbia van iniciar el 2012 i que està a punt de posar fi a cinc dècades de guerra.
Té marxa enrere el procés de pau?
El procés ha arribat en un punt de no retorn. Ara hem de pensar si la justícia de transició i el tribunal per a la pau podran dur a terme bé la seva tasca. Hauran d’amnistiar molts guerrillers i impartir sentències que indiquin que no es tracta d’una negociació per a la impunitat. Les condemnes es decidiran segons el grau de veracitat i el problema pot venir si els 2.000 militars presos, que també poden acollir-se al procés de pau, confessen i involucren altres militars i civils que van col·laborar amb les FARC o els paramilitars.
Per què hi ha sectors contraris a les negociacions?
El motiu més important és la preocupació de certs sectors davant les veritats que poden sortir del procés de pau. Les confessions dels militars poden assenyalar persones que van finançar grups paramilitars o que van treballar en connivència amb l’exèrcit quan actuava de forma irregular. Aquestes veritats poden portar problemes a alguns sectors.
Com es tanquen les ferides de més de 50 anys de conflicte?
Els acords de pau són un primer pas. Sovint, les víctimes de la guerrilla són les que més accepten les penes reduïdes fixades en els acords perquè no volen que el seu patiment es repeteixi. No podem esperar una justícia plena, perquè llavors no es pot avançar. Per un país que ha patit tant, cal un nivell de justícia no òptim i un nivell de perdó molt ampli. Al final, cal un acte de generositat, garantir una justícia especial als guerrillers i deixar-los fer política amb les regles democràtiques.
¿Les faccions de les FARC que no accepten l’acord poden alterar el procés de pau?
L’estat haurà de combatre els que no es desmobilitzin, però si aconseguim que siguin menys, el problema serà menor. L’acord de pau no portarà a un país ideal ni tampoc acabarà amb tots els problemes, però sí que contribuirà al fet que el país evolucioni i millori. En un món on les coses empitjoren, Colòmbia pot donar una bona notícia.
Com serà el dia després de la signatura de l’acord?
Després de la felicitat arriba la ressaca i haurem d’arremangar-nos i començar a treballar per fer un país més just, menys desigual, més culte i més educat. Un país una mica més moderat, menys furiós i menys agressiu. Potser aquesta ressaca ens dóna la tranquil·litat necessària per fer les coses a poc a poc, per ser capaços d’inventar alguna solució que sorprengui el món.
