Hernán del Valle: “La decisió d’emigrar es pren sense tenir en compte si hi ha possibilitat de rescat o no”

BarcelonaL’1 de maig Metges Sense Fronteres (MSF) i l’organització Estació d’Ajut al Migrant per Mar (MOAS, per les sigles en anglès i amb base a Malta) posaran en marxa una operació de rescat al Mediterrani central. Ho explica Hernán del Valle, de MSF.

Què pretenen amb aquesta missió?

Primer volem minimitzar els morts al Mediterrani però també fer visible que la política migratòria de la UE de tancar portes perquè no arribin a Europa fa que la gent prengui decisions desesperades, caigui en màfies i hi hagi moltes morts.

Fins ara se n’encarregava la Unió Europea.

Sí, però ara la seva missió Triton es preocupa més de protegir les fronteres. Nosaltres no volem ni podem substituir-la. El 2014 el programa europeu de rescat Mare Nostrum va rescatar 150.000 persones al Mediterrani.

La justificació per eliminar el Mare Nostrum era que provocava un efecte crida.

La idea que el fet que hi hagi vaixells capaços de rescatar nàufrags atrau i potencia la immigració és cruel i fal·laç. Les dades del 2015 sense el Mare Nostrum ja són més elevades que les del mateix període de fa un any. Sense rescat la gent continuarà venint, perquè les persones que arriben prenen la decisió d’emigrar sense tenir en compte si hi ha possibilitat de rescat o no, perquè pateixen guerra, persecució o violència. El rescat no entra en els seus càlculs.

En què consisteix la seva missió?

Només disposem d’un vaixell, amb base a Malta, amb una tripulació de 20 persones formada per MSF i MOAS, que és la propietària del vaixell. D’aquests, cinc són membres de la nostra organització, i s’encarregaran de donar l’ajut bàsic d’aigua, menjar i escalfor, però lògicament també l’atenció mèdica primària. Malgrat que és una operació independent, ens coordinem amb el Centre Marítim de Roma, que és qui rep les trucades de SOS i deriva les trucades als vaixells de la zona.

¿És el primer cop que MSF s’involucra en una missió així?

Sí, i de fet és una continuació de l’atenció que donem en aquests països amb guerres i conflictes al nord de l’Àfrica i a l’Àfrica Subsahariana. Al Mediterrani atendrem la mateixa gent que fuig de la guerra de Síria, de la misèria.