Hillary Clinton, sense rivals

Manchester (Nou Hampshire)Hillary Clinton no té rivals. Almenys entre les files demòcrates. Va quedar clar en el debat demòcrata que els tres candidats van fer dissabte a la nit a Manchester, a l’estat nord-americà de Nou Hampshire. L’ex secretària d’Estat dels EUA Hillary Clinton va brillar molt per sobre dels seus contrincants -el senador Bernie Sanders i l’exgovernador Martin O’Malley- i va evitar el cos a cos amb ells per centrar-se en els atacs als republicans, especialment contra Donald Trump. Va arribar a dir d’ell que era una amenaça per a la seguretat nacional i va resumir-ho tot en una frase: “És el millor reclutador que ha tingut mai l’Estat Islàmic”.

Esquivant els atacs de Sanders i O’Malley sobre qüestions com el control d’armes, el rol de Wall Street o les intervencions militars dels EUA a l’estranger, Clinton va acusar Trump de posar bastons a les rodes en la lluita contra el terrorisme. Així va quedar clar que l’estratègia de l’ex secretària d’Estat és ara mateix presentar-se com una garant de la seguretat nacional davant la imprudència dels republicans que han demonitzat els musulmans des dels atacs terroristes de París i San Bernardino, a Califòrnia.

“Em preocupa molt que la retòrica dels republicans, especialment de Donald Trump, estigui enviant un missatge als musulmans aquí als Estats Units i també a la resta del món que hi ha un xoc de civilitzacions -va dir Clinton-, que hi ha una mena de complot occidental, o fins i tot una guerra, contra l’islam, la qual cosa en realitat, al meu entendre, encén les flames de la radicalització”.

Cap resposta a les provocacions

O’Malley va fer tot el possible per mirar de fer exaltar Clinton però no se’n va sortir. La va acusar de canviar els seus punts de vista sobre les armes “cada cop que hi ha eleccions”. Això mentre Sanders recordava als espectadors que Clinton va votar el 2002 a favor d’autoritzar l’ús de la força a l’Iraq.

“Les nostres diferències són bastant profundes sobre aquest tema; no estem d’acord en el plantejament de la guerra a l’Iraq”, va dir Sanders, que va acusar Clinton de ser massa agressiva en política exterior i implicar massa els Estats Units en conflictes estrangers. “L’ex secretària d’Estat afavoreix sempre els canvis de règim sense mesurar les conseqüències indirectes que això pot tenir”.

Clinton va contraatacar i va dir que Sanders havia votat a favor d’un canvi de règim en relació amb Líbia. “Al Senat vostè es va sumar a la votació per acabar amb el règim de Gaddafi i va demanar que hi hagués una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU”.

Els dos rivals de Clinton van argumentar que els Estats Units havien de lluitar contra l’Estat islàmic (EI), però no necessàriament havien d’aconseguir derrocar el president Baixar al-Assad a Síria. “No és Al-Assad qui està atacant els Estats Units”, va dir Sanders. “No hem de ser els que decidim si Al-Assad ha de deixar el poder”, va dir O’Malley.

Però Clinton va acusar els seus rivals d’ingenuïtat. “Hem de tenir present que Al-Assad ha matat almenys 250.000 sirians”, va dir, i va afegir que havia sigut partidària d’armar els rebels moderats per evitar un buit de poder. “Tant de bo pogués ser tan fàcil com dir aquest o aquell”, va dir l’ex secretària d’Estat, que ja es veu com la candidata demòcrata a poques setmanes que arrenquin les primàries a Iowa.

Polèmica per l’accés a dades dels votants

La campanya demòcrata és plàcida i sense ensurts, sobretot si es compara amb la republicana, que lidera, contra pronòstic, l’excèntric Donald Trump. Però, tot i això, i malgrat que només hi ha tres contrincants, alguna guspira ha saltat. L’última és l’accés il·lícit de la campanya del senador Bernie Sanders a dades de votants que havien donat suport a la candidata favorita, Hillary Clinton. Dissabte, en el debat de Nou Hampshire, Sanders va demanar disculpes públicament a Clinton per aquesta qüestió. “Demano disculpes. No és la manera de fer que volem i si qualsevol altra persona de la meva campanya fa una cosa així serà acomiadada”, va dir Sanders en referència a aquest accés il·lícit, que sembla que es va produir per error. No és una qüestió menor, ja que l’accés a la base de dades de votants, si es fa segons les normes establertes, és la base per aconseguir el finançament de la campanya de les primàries.