Hollande adverteix des de Mali que la guerra encara no ha acabat
França vol despendre's de la missió a Mali i cedir-la a les tropes africanes, però veu que la intervenció va per llarg. Hollande va celebrar ahir els primers èxits de l'ofensiva des de Tombouctou.
BARCELONADesprés de deu mesos de silenci, els tam-tams van tornar a ressonar ahir a Tombouctou per homenatjar el president francès, François Hollande, que va fer una visita mil·limetrada a la històrica ciutat, només sis dies després que les tropes franceses i malianes anunciessin el seu alliberament de les milícies d'islamistes radicals. Enmig d'un bany de masses -" Vive la France, vive Hollande ", corejava la multitud- i acompanyat pel president interí de Mali, Dioncounda Traoré, el líder francès va felicitar les forces aliades pel seu ràpid avanç tot i l'escomesa inicial dels jihadistes en el seu afany per arribar a la capital, Bamako.
La celebració, però, va fer-se enmig d'una emoció continguda. Flanquejat per un soldat o paracaigudista francès cada 10 metres, Hollande va parafrasejar la seva advertència de mitjans de gener, quan va anunciar la intervenció a Mali: aquesta guerra va per llarg i França hi prendrà part el temps que faci falta. "Ens portarà unes setmanes més -va assegurar-. Els combats no han acabat. Seria un error pensar que perquè hem aconseguit assegurar les ciutats de Gao i Tombouctou podem parar-nos aquí".
L'Elisi espera amb ànsia cedir el control i la supervisió del nord del país a la missió internacional de suport a Mali (AFISMA, en les seves sigles en anglès) integrada per tropes africanes que, segons França, coneixen bé la guerra de guerrilles al desert. Però l'espera de moment va per llarg. Només han arribat 2.000 efectius i encara no són sobre el terreny els instructors promesos per la UE. Però per Ferran Iniesta, professor d'història de l'Àfrica de la UB, les tropes africanes no són garantia d'èxit. "Durant els últims anys han intervingut en diversos conflictes de l'Àfrica occidental i no han estat gaire eficients", explicava a l'ARA.
La necessitat d'un pacte nacional
Hollande va aterrar ahir a la base de Sévaré, on es repleguen les tropes franceses, amb un equip inusual. L'acompanyaven el ministre d'Exteriors i el titular de Defensa i Desenvolupament. L'equip gal no tenia només al cap la celebració, sinó també enviar un missatge al govern d'unitat nacional de Bamako: cal reconstruir el país tenint en compte els pobles separatistes del nord.
La decisió de França de dirigir-se a Kidal, l'última ciutat que queda per alliberar, sense les forces malianes ha generat polèmica a Bamako. L'Elisi ha estès la mà a una negociació amb els tuaregs seculars que controlen la ciutat, una opció criticada per Bamako.
"Cal que Mali entri en una fase de reconciliació nacional", deia el ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, aquesta setmana en una entrevista. I ahir Hollande va insistir-hi: "Els que van associar-se als grups terroristes hauran de respondre pels seus crims, però davant de la justícia, i la justícia no és venjança", va subratllar.
Diverses ONG han denunciat els abusos de l'exèrcit malià en la seva ofensiva al nord, com també s'han protagonitzat escenes de pillatge. Acotant el cap, Traoré va prometre "zero represàlies i exaccions" en els territoris del nord, però el llarg historial d'abusos de l'exèrcit malià posa en dubte aquest compromís.
