Internacional 19/10/2015

Hongria tanca fronteres i força els refugiats a fer la volta per Eslovènia

El país alpí limita a 2.500 el nombre de persones que s’atendran cada dia per garantir un bon tracte

B. Surk / S. Castle
4 min
Hongria tanca fronteres i força els refugiats a fer la volta per Eslovènia Merkel vol accelerar  La negociació perquè Turquia entri a la UE

Spielfeld (Àustria)El petit estat d’Eslovènia, amb 2 milions d’habitants, s’ha convertit aquest cap de setmana en l’últim focus d’atenció de la crisi de refugiats que viu la UE. Milers de persones han estat desviades, des de la matinada de dissabte, cap a aquest país muntanyós després que Hongria va tancar la frontera amb Croàcia i va bloquejar així la que fins aleshores era la principal ruta dels refugiats que van cap al nord d’Europa.

El primer ministre eslovè, Miro Cerar, va anunciar que l’exèrcit del seu país ajudaria a gestionar el flux de refugiats que provenien de Croàcia i que, davant del tancament de la frontera amb Hongria, van haver d’emprendre el camí més cap a l’oest. Va ser així com les autoritats eslovenes es van fer càrrec dels refugiats que arribaven al punt fronterer de Petisovci i els anava transferint cap a la frontera amb Àustria, una etapa més del seu llarg periple abans d’arribar a Alemanya, destí de la gran majoria.

“Vull deixar clar que Eslovènia no viu cap estat d’emergència”, va assegurar Miro Cerar en una compareixença davant dels periodistes a Ljubljana, la capital, on va anunciar el desplegament dels militars. “Hi ha un procediment en marxa i està funcionant bé, però és important que les forces de seguretat rebin el suport tècnic i logístic que necessiten”.

Fracàs col·lectiu d’Europa

La decisió unilateral d’Hongria de tancar la seva frontera amb Croàcia -després que fa un mes va decidir fer el mateix amb la frontera sèrbia- mostra el fracàs col·lectiu d’Europa a l’hora de construir una estratègia comuna i coherent per gestionar el flux de refugiats.

Durant setmanes els refugiats s’havien pogut moure amb relativa llibertat pels Balcans i la resta de països europeus en direcció al nord d’Europa, especialment Alemanya, on centenars de milers de persones ja han demanat asil aquest 2015. Però la decisió hongaresa de tancar la ruta des de Croàcia cap al seu país genera una ombra de dubte sobre el que pot passar des d’ara i com reaccionaran altres països europeus -si també tancaran fronteres.

Sense perspectives de canvi a la vista en la guerra de Síria, amb l’hivern que s’acosta i els temors creixents que els països europeus cada cop seran menys receptius als refugiats, milers de persones han decidit fer aquesta arriscada travessa ara, mentre encara és possible, tot i els perills que comporta.

Dissabte uns 600 refugiats, la majoria sirians però també afganesos i iraquians, van arribar a Eslovènia procedents de Croàcia -ja que s’havien trobat la frontera amb Hongria tancada- i van ser traslladats, per la policia eslovena i cada dues hores, cap al punt fronterer de Spielfeld, a Àustria.

Les autoritats eslovenes van fixar en 2.500 el contingent màxim de persones que podien atendre per dia. I van assegurar que complirien estrictament aquest objectiu per garantir un tracte adequat i eficaç als refugiats. La xifra va originar una petita guerra de declaracions, ja que Croàcia va demanar que en fossin 5.000 al dia, però com que Àsutria no n’accepta més de 1.500, Eslovènia va dir que no ampliaria aquest nombre.

I és que preocupa no només que Eslovènia pugui gestionar aquest flux, sinó també que ho pugui fer Àustria. Abans que Hongria tanqués la seva frontera amb Croàcia la mitjanit de divendres, 4.800 refugiats que ja estaven en trànsit van arribar a Nickelsdorf (Àustria) el mateix divendres, mentre que 3.500 ho van fer dissabte i encara se n’esperen més els pròxims dies.

A la frontera eslovena amb Àustria, els refugiats sirians i d’altres nacionalitats estan molt al cas dels controls fronterers més estrictes que s’han implantat els últims dies a les fronteres austríaca i alemanya. Molts temen quedar deixats de la mà de Déu en un país dels Balcans durant dies o setmanes, o fins i tot veure com Europa tanca del tot la porta abans que ells arribin a Alemanya o a altres països més al nord.

Impossible un viatge en avió

“Volíem obtenir un visat de l’ambaixada sueca per viatjar en avió fins allà. Però és impossible”, diu Latifa Shaab, una estudiant de 21 anys provinent de la ciutat siriana de Homs. A ella, com a molts altres compatriotes seus, no els va quedar més remei que travessar Turquia, pujar en una precària embarcació per arribar a Grècia i fer camí a través de Macedònia, Sèrbia i -ara- Croàcia amb l’esperança d’arribar a Estocolm i demanar allà l’asil.

Ahir, en una dura carta publicada al dominical The Observer, els bisbes de l’església d’Anglaterra van acusar el primer ministre, David Cameron, de girar l’esquena als refugiats i no estar a l’altura de les circumstàncies. I van proposar que s’impulsi un pla per acollir 50.000 refugiats en cinc anys al Regne Unit.

Merkel vol accelerar la negociació perquè Turquia entri a la UE

L’estancat procés d’adhesió de Turquia a la UE podria rebre un nou impuls si Ankara col·labora en la gestió de la crisi de refugiats que viu Europa. Aquest va ser el missatge que va passar ahir la cancellera alemanya, Angela Merkel, en una visita a Istanbul, on es va entrevistar amb el mateix president turc, Recep Tayyip Erdogan. Merkel va reconèixer que l’adhesió és un procés de “final obert” però es va mostrar disposada a fer-lo més “dinàmic” i a obrir tres nous capítols de negociació, entre els quals els que fan referència a la justícia i les llibertats fonamentals. El primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, va celebrar la nova visió d’Europa i es va mostrar esperançat que realment es tornin a impulsar les negociacions.

Mentrestant, a Colònia es va viure ahir una jornada electoral local molt sentida, en què la candidata independent de la CDU, Henriette Reker, que va ser apunyalada dissabte en un atac contra la seva política de mà estesa amb els refugiats, es va imposar a les urnes. Segons el setmanari Der Spiegel, l’agressor -detingut i que havia reconegut el mòbil de l’atac- havia militat als anys 90 en un grup neonazi.

stats