Itàlia i l’OMS, acusades d’amagar la falta d’un pla antipandèmia
El protocol d’actuació del país no s’havia actualitzat des del 2006
MilàEl 9 de març del 2020 Itàlia va decretar el confinament del país per intentar frenar la propagació del coronavirus, que llavors ja s’havia cobrat la vida de mig centenar de persones i n’havia contagiat més de 9.000. Dos dies més tard, va tancar tots els comerços no essencials. El país transalpí es va convertir en el primer a Occident a ser assotat pel virus i en el mirall en el qual Espanya, França o Alemanya es miraven per intentar anticipar-se. El desavantatge de ser els primers a patir els estralls de la pandèmia a Europa va ser l’excusa esgrimida per les autoritats locals per justificar els errors comesos aquelles primeres setmanes. No obstant això, un informe elaborat per experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per avaluar la resposta italiana a la pandèmia va descobrir que el país transalpí no tenia un pla antipandèmic actualitzat, cosa que hauria permès una resposta ràpida i coordinada per fer front al covid-19.
Un desafiament sense precedents: la resposta inicial d’Itàlia al Covid-19 és el títol de l’anàlisi que un equip d’experts de l’OMS a Itàlia liderats per Francesco Zambon van començar a redactar a finals de març per avaluar la resposta italiana a la pandèmia i elaborar un model que pogués servir per gestionar l’emergència sanitària en altres països. En el document, que consta de 102 pàgines, els experts afirmen que, a causa de la falta de preparació, la resposta inicial a la pandèmia en els hospitals italians va ser “improvisada, caòtica i creativa”.
El document assenyala que el pla antipandèmies italià estava datat el 2017, però aquell any, en lloc d’actualitzar-lo, les autoritats es van limitar a confirmar el pla que hi havia en vigor i que havia estat elaborat el 2006 per fer front a l’emergència per l’epidèmia del SARS. El responsable en aquell moment era Ranieri Guerra, llavors director general per a la prevenció sanitària al ministeri de Sanitat; aquell mateix any va ser nomenat subdirector de l’OMS per a iniciatives estratègiques. Guerra és, a més, membre del grup d’experts que assessoren el govern des de l’inici de la crisi.
L’informe va ser publicat el 13 de maig a la pàgina web de l’OMS i retirat tan sols 24 hores després. Segons va denunciar Zambon, l’OMS, juntament amb el ministeri de la Sanitat italià, va pressionar el seu equip per censurar el document. L’expert italià apunta directament a Guerra i al director regional de l’OMS per a Europa, Hans Kluge, dels quals diu que el van advertir que les seves conclusions podrien perjudicar la reputació de l’agència i del govern de Roma.
Presumptes pressions
En diversos correus electrònics, revelats per un programa de la televisió pública italiana, Guerra va suggerir a Zambon modificar la data del pla antipandèmies. Més tard, però, el número dos de l’OMS a Europa va defensar el seu treball al capdavant de la direcció general per a la prevenció sanitària i va acusar els autors de l’informe d’imprecisions que, segons la seva declaració, van portar l’agència a retirar el document de la pàgina oficial. Per la seva banda, el ministeri va assegurar desconèixer l’informe abans de la publicació i va negar qualsevol interferència.
El qüestionat document ha estat presentat com a prova pels familiars de víctimes del covid-19 davant la Fiscalia de Bèrgam, que investiga la gestió de la pandèmia per part de les autoritats. “Aquest informe ha obert la caixa de Pandora de la negligència burocràtica i política en què ha caigut Itàlia”, denuncien des de la plataforma Nosaltres Denunciarem. L’associació va presentar la setmana passada una demanda en nom de 500 famílies per exigir a les autoritats 100 milions d’euros d’indemnització pels presumptes errors comesos durant l’emergència a Itàlia, on han mort més de 73.600 persones pel coronavirus.
