Internacional 09/06/2016

Traficant o refugiat: qui és l'eritreu extradit a Itàlia?

Les policies italiana i britànica investiguen si s'han equivocat d'home després d'anunciar que tenien el mafiós més buscat del món

Ara
3 min
L'home extradit ahir a Roma (esquerra) i una foto d'arxiu del traficant.

BarcelonaLa detenció d'un dels traficants de persones més buscat del món, l'eritreu Medhanie, que va ser extradit dimecres a Itàlia, podria ser un error. Després d'haver donat una gran volada a la detenció, la policia britànica i la italiana investiguen si s'han equivocat de persona. La Fiscalia italiana l'acusava de la mort de 359 immigrants en un naufragi davant les costes de Líbia l'octubre del 2013.

Hores després que les autoritats sudaneses lliuressin un home a Itàlia, amb un gran rebombori mediàtic que el presentava com el cap d'un imperi i amb el sobrenom del General, tres amics del detingut han alertat que hi ha hagut un error d'identificació. Asseguren que l'home extradit a Itàlia és Medhanie Tesfamariam Kidane, un refugiat eritreu de 27 anys detingut el mes passat a Khartum. L'home no hauria estat mai a Líbia, el centre d'operacions de l'autèntic traficant, ni tindria res a veure amb les xarxes de tràfic de persones.

La primera a advertir de l'error va ser Meron Estefanos, una periodista eritrea resident a Suècia molt coneguda entre la diàspora i que havia entrevistat el traficant fa uns mesos. "La primera fotografia que va publicar la BBC era la de Medhanie, però després la premsa italiana va començar a publicar imatges de l'home que havia estat detingut per ser extradit a Roma, i estava clar que no era la mateixa persona", explica Estefanos a l'ARA. Vaig rebre uns 400 missatges de gent que deia que el coneixien, i que era un refugiat que tenia el mateix nom de pila: era al lloc equivocat en el moment equivocat", apunta. La periodista, que dirigeix Eritrean Initiative on Refugee Rights, està convençuda que l'autèntic traficant continua al Sudan.

Medhanie va reconèixer en una entrevista amb la periodista refugiada que havia portat fins a 13.000 eritreus en el perillós trajecte entre Líbia i Itàlia entre el 2014 i el 2015. "Vivia a Líbia, on treballava per als traficants libis, però quan va saber que el buscaven se'n va tornar al Sudan", explica Estefanos.

La ruta dels eritreus que fugen d'una de les dictadures més ferotges del món, com constatava ahir un informe de l'ONU. Una de les principals causes de la fuga massiva –6.000 joves cada mes– és el servei militar obligatori per temps indefinit que han de fer tots els homes de 17 a 60 anys. Uns 70.000 eritreus han buscat la seguretat d'Europa el 2014 i el 2015 en les pasteres al Mediterrani central.

Primer han d'aconseguir sortir vius d'un país on la policia té ordres de disparar contra tothom que s'apropa a la frontera. El Sinaí era fins fa poc una de les rutes de sortida, amb destí a Israel –on els eritreus formaven part dels contingents de mà d'obra sense papers sobreexplotada al treball domèstic i la construcció–. Però des que l'exèrcit egipci ha desplegat un fort aparell de seguretat a la península en la seva lluita contra els grups jihadistes, aquesta via ha quedat tancada.

Els eritreus prenen majoritàriament la ruta de Líbia a través del Sudan, on són freqüents els segrestos i les violacions. A més, han de fer una travessa d'entre una i dues setmanes pel desert, en camions atapeïts, on molts moren de deshidratació o bé queden abandonats pel camí. Un cop a Líbia esperen en pisos pastera sotmesos als maltractaments dels traficants, i amb poc menjar i aigua, fins que paguen fins a 1.500 euros per pujar a una barcassa que els ha de portar fins a aigües italianes. En aquesta ruta han mort almenys 2.427 persones aquest 2016, segons les dades de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM).

Estefanos constata el fracàs de les polítiques europees de control de fronteres i lluita contra les màfies: "Mai no es pot segellar del tot una frontera, i quan s'incrementa la vigilància en un lloc només s'aconsegueix enviar la gent a una altra ruta més llarga i perillosa, on els traficants porten més gent en embarcacions més precàries", recorda Estefanos. "La nova ruta surt ara d'Alexandria cap a Itàlia: les polítiques europees només posen més vides en perill", afegeix.

Tuesday Reitano, investigadora de The Global Initiative Against Transnational Organized Crime i experta en xarxes de tràfic de persones, alerta que personatges com Medhanie –l'autèntic– només són l'última baula de la cadena: "Es tracta només de facilitadors que recluten els immigrants a Eritrea i treballen amb les xarxes sudaneses i líbies –sovint, plenes de funcionaris corruptes–. No són els que fan el negoci. Potser, amb sort, s'enduen 50 euros per persona. Cal no oblidar que a Líbia els subsaharians tenen un estatus molt baix. Són gent subsidiària de les màfies locals". Reitano, però, afirma que les detencions simbòliques podrien tenir un valor per acabar amb la sensació d'impunitat de les màfies. "Per això és molt greu que hagin esbombat la detenció d'algú que han presentat com un gran traficant i ara sabem que s'han equivocat en la identificació. Si es confirma l'error, serà terrible", lamenta.

stats