Internacional 27/07/2020

Itàlia mira amb preocupació Espanya i espera el seu rebrot

El país, que ha estabilitzat els casos a la baixa, va obrir discoteques un mes més tard que aquí

Soraya Melguizo
3 min
El teatre de l'òpera l'Scala de Milà va reobrir el 21 de juny.

MilàLa corba de contagis a Itàlia es manté estable mentre augmenten els casos a Espanya, França o el Regne Unit. En les últimes 24 hores les autoritats sanitàries han confirmat 5 morts i 170 nous positius, davant dels 255 del dia anterior. A més, per quart dia consecutiu, la Llombardia, la regió més castigada per la pandèmia, no ha registrat decessos. El país transalpí, que va ser el primer a Europa a patir el flagell del covid-19, mira amb preocupació els seus veïns mentre els experts es divideixen entre els que proclamen la fi de l'epidèmia i els que adverteixen que el pitjor encara ha d'arribar.

Itàlia va ser el primer país a Europa a decretar el confinament i un dels últims a alleugerir les mesures de contenció. El 15 de juny va arrencar l'última fase de la desescalada al país, després del tancament total per la pandèmia el 9 de març. Cinemes, teatres i museus van obrir les portes aquest dia, però el govern de Giuseppe Conte va decidir retardar un mes l'obertura del sector de l'oci, fires i congressos i deixar la decisió final en mans de les regions.

Des del 15 de juliol, no abans, discoteques i sales de ball han reprès la seva activitat de manera desigual a tot el territori. El Vèneto i la Toscana, que concentren bona part de l'oci nocturn a les seves localitats costaneres, van ser les primeres a apujar la persiana, el passat 15 de juliol. D'altres, com la Pulla, van donar via lliure només a les estructures amb espais a l'aire lliure. En canvi, a Catalunya les discoteques van obrir ja a mitjans de juny, tot i que no s'hi permetia ballar, i pels volts de Sant Joan, ja en fase 3, els locals d'oci nocturn obrien amb un 30% d'aforament. Tot i que les platges i els xiringuitos es van vetar, la revetlla es va celebrar profusament.

"Les discoteques poden facilitar la circulació de virus. És famós el cas a Corea en què un únic individu va contagiar moltes persones passant d'un bar a un altre", explica a l'ARA el doctor Pier Luigi Lopalco, especialista en malalties infeccioses i docent d'higiene i medicina preventiva a la Universitat de Pisa. El professor Lopalco sosté que és "molt difícil evitar una segona onada d'una epidèmia", però defensa que el seu impacte depèn de la capacitat del sistema sanitari per reaccionar a aquesta circulació. "A Itàlia estem fent un gran esforç per controlar els brots amb el rastreig de contactes al territori", apunta. No obstant això, adverteix l'expert, "el virus ha tornat a circular en alguns països europeus i és probable que comencem a veure'l també a Itàlia".

Precaució a les fronteres

El país transalpí manté una vintena de rebrots controlats en tot el territori. Els primers nous focus es van localitzar a finals de juny entre comunitats de jornalers estrangers en diverses localitats del sud del país, que van ser confinades. La por als casos importats de coronavirus ha fet extremar les mesures de precaució. Roma ha tancat les seves fronteres a 13 països i la setmana passada va imposar una quarantena obligatòria als viatgers procedents de Romania i Bulgària. A més, la regió del Laci ha anunciat que farà tests serològics a les estacions de trens i autobusos de la capital als viatgers procedents d'aquests dos països, així com de Moldàvia i Ucraïna. Una estratègia que el govern podria estendre a tot el territori nacional per contenir els contagis procedents de l'estranger. En aquest sentit, el ministeri de Sanitat italià està treballant per introduir tests ràpids als aeroports.

El balanç italià ha despertat un cert optimisme entre la població, però els especialistes adverteixen que el pitjor podria no haver arribat encara. "Les dades fan pensar que podrem tenir problemes no a l'octubre o el novembre sinó ja a finals d'agost", va defensar el viròleg Andrea Crisanti, el responsable de gestionar amb èxit l'emergència al Vèneto. En una entrevista amb Il Messaggero, el professor de parasitologia molecular de l'Imperial College de Londres va formular la hipòtesi que les diferències entre Itàlia i altres països com Espanya respecte al nombre de nous contagis es podrien deure al fet que al país transalpí "potser no s'estan fent les proves a les persones adequades".

Mentre algunes regions, com la Campània, imposen multes de fins a 1.000 euros als que no portin la mascareta en llocs públics, ahir l'exministre de l'Interior Matteo Salvini va organitzar un congrés al Senat "contra l'alarmisme" del coronavirus. "La mascareta? Ni en tinc ni en faig servir", va respondre el líder de la Lliga a un empleat que li va demanar que se la posés.

stats