Josep M. Colomer: “Les primàries porten sorpreses, són imprevisibles”

BarcelonaApassionat de la política europea i nord-americana, el professor Josep M. Colomer és un bon coneixedor del procés electoral que és a punt d’obrir-se als EUA. Acaba de publicar El gobierno mundial de los expertos, on aborda la qüestió de la governança global.

¿El discurs polític tradicional està desdibuixat als EUA?

Als EUA hi ha molt de consens sobre les polítiques públiques. La política econòmica bàsica no es discuteix, i temes de llibertats, que han sigut més polèmics, al final s’han resolt. I aquesta poca polarització de les polítiques públiques fa que el personalisme sigui més important.

Ho afavoreixen les primàries?

Les primàries són un mecanisme imperfecte que permet moltes sorpreses, són imprevisbles. Vota menys gent que a les eleccions de veritat i els que ho fan tenen preferències a vegades diferents de la majoria d’electors. A més, el procés dura un any, cada estat vota un dia diferent i cadascú sap el que s’ha votat abans i hi reacciona, i el que va primer en un lloc és favorit, però si perd en un altre lloc ja no…

Com s’explica que encara alguns outsiders liderin les enquestes?

Per què la gent està cansada dels polítics tradicionals. A més, Jeb Bush és la gran decepció, és més fluix que el seu germà, no és un bon candidat. I qualsevol que diu el que li passa pel cap crida l’atenció perquè és diferent, és un llenguatge nou.

També hi ha Sanders per als demòcrates o fins i tot Jeremy Corbyn al Regne Unit…

Jo aposto que ni Sanders, ni Corbyn, ni Trump, ni Carson mai guanyaran unes eleccions de veritat. Podria arribar a passar que fossin candidats, però mai guanyarien, és impossible. Hi ha precedents, i no ha passat. A l’hora de votar s’imposa el seny.

Però hi ha indignació pel paper de molts polítics…

Bona part del desprestigi dels polítics ve del fet que ja no són tan poderosos com abans, la UE i les institucions globals els han pres molta capacitat de decisió. Per exemple, els perjudicats per les polítiques d’austeritat són menys tolerants a la incompetència, a la corrupció, al malbaratament, i d’aquí ve la indignació.

Com s’aconsegueix una democràcia més participativa?

Ho ha de ser en els dos sentits, de participació de baix cap a dalt i de rendiment de comptes de dalt cap a baix. De fet, la gran assignatura pendent per a la legitimació de les institucions globals és el control dels resultats.

¿Els lobis al final són els que governen el món?

Qui té més diners té més poder, però qui té molta gent també té molt poder. El gran exemple són les eleccions dels EUA, on mai no ha guanyat ningú només amb diners. El mateix Obama no tenia diners però sí molta gent. I compta molt.