Internacional 14/02/2018

Juncker frena els plans de Macron per a les eleccions europees del 2019

El president de la CE rebutja la circumscripció europea i defensa el sistema de caps de llista

Laia Forès
3 min
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Brussel·lesPocs líders europeus tenen un relat i un projecte tan europeista com Emmanuel Macron. El president de França va inaugurar el seu mandat amb un discurs molt aplaudit a Brussel·les. I molt lloat especialment pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que sempre ha vist Macron com un aliat per tirar del carro europeu. Però les eleccions europees han posat en 'standby' la bona sintonia entre els dos mantadaris.

Juncker ha frenat aquest dimecres els plans del president de França de cara a les eleccions europees que se celebraran el maig del 2019. El president de la CE ha descartat -com ja va fer el Parlament Europeu- que hi puguin haver per primera vegada llistes transnacionals, és a dir, una circumscripció europea en què els ciutadans puguin triar eurodiputats d'altres països.

La idea que hi havia sobre la taula era la de mantenir les circumscripcions estatals, però reservar 27 escons per a les llistes transnacionals. Macron havia donat suport a la proposta i hi havia insistit molt. Però Juncker, tot i estar-hi a favor, ha dit clarament que aquesta vegada tampoc podrà ser. "Hem de ser realistes: no podrà ser per al 2019", ha assegurat el president de la Comissió Europea.

Caps de llista a les eleccions europees per substituir Juncker

El luxemburguès no només ha descartat una de les idees de Macron: Juncker també ha defensat que per a les eleccions del 2019 es mantingui el sistema dels caps de llista, inaugurat als últims comicis europes, el 2014, per escollir el president de la Comissió Europea. El president de França, en canvi, rebutja la proposta.

El sistema, conegut amb el nom en alemany de 'Spitzenkandidat', consisteix en fer que els partits polítics europeus designin un cap de llista, que serà el seu candidat a convertir-se en president de la Comissió Europea. El 2014 Juncker era el cap de llista del Partit Popular Europeu (PPE), el més votat als comicis. Formalment, el cap de l'executiu comunitari l'han d'escollir els líders europeus, però aquest sistema permet implicar els ciutadans en l'elecció i, per tant, fer-la més democràtica.

Juncker, de fet, ha demanat als partits que designin candidat abans de finals d'aquest any perquè els caps de llista tinguin temps de fer campanya per tota la UE. "És important, perquè els debats de les eleccions europees no acabin sent debats nacionals", ha dit el president de la CE. Macron, que planeja crear un nou grup polític europeista després de les eleccions, es quedaria al marge de l'elecció del substitut de Juncker.

Durant la roda de premsa que ha ofert aquest dimecres -una de les poques que ha celebrat des del seu nomenament-, Jean-Claude Juncker ha insistit en la seva proposta de fusionar en un sol càrrec el president de la CE i el del Consell Europeu (l'òrgan format pels caps d'estat o de govern dels estats membres). La idea, però, difícilment comptarà amb l'aval de tots els governs de la UE.

Pressió per augmentar la contribució dels socis

Al marge de les eleccions europees, la Comissió Europea també ha llançat una advertència aquest dilluns als governs de la UE: amb l'actual aportació a la caixa comuna comunitària de l'1% del seu PIB no n'hi ha prou. El comissari europeu de Pressupostos, Günther Oettinger, ha avisat que si els estats membres no augmenten la seva contribució al pressupost europeu, hi haurà retallades en àrees com l'agricultura i els fons de cohesió. "S'hauran de prendre decisions díficils", ha dit Oettinger.

La sortida del Regne Unit del club europeu i l'augment del pressupost de temes com la defensa o la lluita antiterrorista suposaran un forat d'entre 13.000 i 15.000 milions d'euros, que s'hauran de compensar amb retallades i amb un augment de la contribució dels estats membres.

La CE vol que els socis dediquin un 1,2% del seu PIB de cara al marc financer plurianual per al període 2020-2027, un augment de dues dècimes que difícilment els governs acceptaran. A la pròxima cimera, prevista per al 23 de febrer, els líders començaran a debatre el nou marc financer i les propostes de Brussel·les.

Recaptació de l'IVA a nivell europeu

Brussel·les també preveu tapar el forat del Brexit amb un augment dels anomenats recursos propis. La seva proposta principal -que és molt poc probable que compti amb el consens necessari entre els estats membres per fer-la possible- és impulsar una reforma del sistema de recaptació de l'IVA que faria possible que la caixa comuna europea augmentés entre 15.000 i 20.000 milions d'euros anuals.

La Comissió Europea posa sobre la taula altres idees que també servirien per augmentar el pressupost europeu sense una contribució directa dels estats membres, com ara una reforma de la base comuna de l'impost de societats, la distribució dels beneficis del Banc Central Europeu o mesures per gravar l'economia digital, entre d'altres. En total, Brussel·les calcula que aquests mesures podrien servir per recaptar fins a 63.000 milions d'euros anuals entre el 2021 i el 2027.

stats