Kinshasa, en guerra, rep la francofonia
Una vintena de caps d'estat, entre els quals hi ha el president francès, François Hollande, es reuneixen des d'avui a Kinshasa -a la República Democràtica del Congo- en la primera cimera de la francofonia que es fa a l'Àfrica central. Malgrat que l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF) té més força cultural i simbòlica que política, la guerra a l'est del Congo i la secessió del nord de Mali, on els grups jihadistes controlen un ampli territori, seran dos dels principals temes que ocuparan les reunions.
L'oposició congolesa aprofitarà l'ocasió per expressar el seu descontentament amb la situació que viu el país, on s'acusa el president, Joseph Kabila, d'haver comès frau a les últimes eleccions del 2011. Així, la principal força opositora, la Unió per a la Democràcia i el Progrés Social (UDPS), ha fet una crida a "ocupar els carrers" i ha demanat als seus militants que acompanyin el seu cap de files, Étienne Tshisekedi, l'històric líder opositor de 79 anys, a la trobada prevista avui amb el president francès, que ha tingut paraules molt dures amb el règim de Kabila: "La situació al país -va declarar dimarts- és inacceptable des del punt de vista de la democràcia i dels drets fonamentals". Hollande també es va referir a la guerra a l'est del país com una "agressió externa", en una al·lusió a Ruanda, que dóna suport al moviment rebel 23 de Març.
La presència d'Hollande a Kinshasa té una gran importància per a tots els països africans de parla francesa, ja que s'espera que el president socialista es desdigui de la política de Sarkozy al continent. Aleshores, Sarkozy, en el seu primer viatge al continent, es va dirigir als africans amb paraules que van ferir a tothom. Com va declarar l'intel·lectual senegalès Boris Diop, "semblava com si la història africana comencés amb ell". "La seva falta d'humilitat el va fer parlar dels tòpics més desoladors de l'etnologia colonial del segle XIX". Ara s'espera que Hollande demostri sensibilitat i canviï la política a l'Àfrica, on, amb els governs socialistes, especialment el de François Mitterrand, la corrupció i els negocis privats de les firmes franceses s'han imposat per sobre de l'interès general dels africans, cosa que ha provocat violència i ha frustrat la construcció d'estats democràtics i sobirans.
El secretari general de l'OIF, Abdou Diouf, ha declarat que aquesta cimera és també una bona ocasió per recordar que "el futur de la francofonia" és africà, ja que s'espera que l'any 2050 hi hagi 715 milions de parlants de francès a tot el món i que el 85% siguin africans. La promoció del francès i la seva diversitat cultural i lingüística és el primer punt de la carta magna de l'OIF, que té com a segon punt la promoció de "la pau, la democràcia i els drets de l'home".
Violència i pobresa també
A Kinshasa, la gran comunitat francòfona -des del Canadà fins a Suïssa passant per les petites comunitats d'Àsia i Oceania-, a més de parlar de la llengua comuna, també haurà de parlar de la guerra, la pobresa i valorar què està passant amb aquest projecte humanista, l'OIF, que Senghor, el poeta i polític senegalès, va voler definir com un anhel de civilització "en una època en què l'home, amenaçat pel progrés científic que ell ha creat, vol construir un nou humanisme fet a la seva pròpia mida i a la mida del cosmos".
