Cristina Fernández: “Em poden dur a la presó, no els tinc por”

Buenos AiresNi la pluja frenava els milers i milers de militants kirchneristes a l’hora de fer costat a l’expresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner davant dels jutjats federals de la ciutat de Buenos Aires. L’escalf dels seus i els crits d’ànims els notava l’ex cap d’estat argentina en entrar en seu judicial, i els sentia també el jutge federal Claudio Bonadio, que acusa Fernández de Kirchner d’associació il·lícita i també irregularitats al Banc Central de la República Argentina durant els seus anys al capdavant de la Casa Rosada.

Mentre que des del govern del president Mauricio Macri asseguren que la justícia treballa de manera independent, des de les files del kirchnerisme estan convençuts que es tracta d’un acte de persecució política contra l’expresidenta, i més ara que no té cap mena d’aforament, ja que no té cap càrrec públic.

La causa judicial contra Cristina Fernández s’ha batejat a l’Argentina com a Dòlar Futur, per la suposada operació posada en pràctica pel Banc Central argentí en els últims mesos del govern kirchnerista en la compravenda de dòlars. El jutge investiga si l’expresidenta i els altres imputats suposadament van cometre el delicte de “frau contra l’administració pública” amb els contractes a futur del dòlar que el Banc Central va fer el 2015. I davant d’aquestes acusacions, l’expresidenta argentina va optar per presentar-se davant del jutge, com se l’havia citada, però es va negar a declarar i va presentar un escrit en la seva defensa. Per aquesta mateixa causa també s’han hagut de presentar davant la justícia l’exministre d’Economia de l’Argentina, Axel Kicillof, i l’extitular del banc central argentí, Alejandro Vanoli.

En deixar l’oficina del jutge Claudio Bonadio, l’ex cap d’estat argentina, ja al carrer i davant dels jutjats, era aclamada per milers dels seus seguidors arribats de tota l’Argentina. Damunt d’un camió a tall d’escenari i amb uns altaveus al seu costat, deixava clar que la poden citar a declarar les vegades que vulguin, però que “mai aconseguiran que calli”. “Em poden ficar a la presó. Com ja he dit i reitero: no els tinc cap por”, cridava Fernández. L’èxtasi dels militants kirchneristes en veure de nou en acció la seva líder, després de 4 mesos reclosa a casa seva a la Patagònia argentina, a milers de quilòmetres de la capital, era absolut. “He vingut a donar suport a Cristina Fernández perquè el que està fent aquest jutge és clarament un acte de persecució política”, deixava clar Ezequiel Fonseca, un jove membre de La Cámpora, l’agrupació juvenil que dirigeix el fill de l’ex cap d’estat argentina, Máximo Kirchner.

El retorn de Cristina

Més enllà de la causa judicial contra Fernández, sigui o no persecució política, el que ha aconseguit la citació judicial a Buenos Aires de l’expresidenta és el seu retorn a l’escena política. En deixar la Casa Rosada al desembre després de 12 anys ocupant-la ella i el seu marit, Néstor Kirchner; l’expresidenta havia optat pel silenci i el perfil baix. Molt poques vegades se l’ha vist pel carrer i cap en actes públics del seu partit, el Front per a la Victòria.

A Cristina Fernández se l’ha vist enèrgica, combativa, desafiant i polèmica. I més enllà de com acabi la causa judicial en contra seva, tornar a Buenos Aires ha sacsejat la política argentina. Ni els papers de Panamà, on figurava el nom del president argentí, Mauricio Macri, havien trasbalsat i tensat tant l’actualitat política i mediàtica argentina com el retorn a l’escena de Cristina Fernández. Més encara quan el seu partit passa per un molt mal moment, amb desercions i fissures. ¿Pot ser el retorn de la líder del kirchnerisme com a cap de l’oposició?