Adeu a Kofi Annan, l’home de l’ONU

El diplomàtic ghanès, que va modernitzar l’organisme en el canvi de mil·leni, mor als 80 anys

Els genocidis de Ruanda i de Bòsnia, la invasió de l’Iraq, els escàndols de corrupció dins l’ONU, la guerra de Síria, la pandèmia de la sida i la crisi dels rohingyes han marcat la trajectòria de Kofi Annan, el primer secretari general de l’ONU de raça negra, que ha mort als 80 anys en un hospital de Berna, segons va explicar aquest dissabte la seva família, després d’una “curta malaltia”.

Annan va néixer en una família benestant: el seu pare era fill d’un governador provincial de Ghana. Va néixer el 1938, quan el país era una colònia britànica, i va viure la independència quan tenia 19 anys. Va llicenciar-se al Macalester College dels Estats Units i va començar a treballar a l’ONU com a responsable de pressupost de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Va anar ascendint en l’engranatge de l’organització internacional fins que el 1993 va esdevenir subsecretari general i responsable de manteniment de la pau, poc abans del genocidi de 800.000 tutsis i hutus moderats a Ruanda i dels 15.000 morts de la massacre de Srebrenica a Bòsnia. En tots dos episodis la seva gestió va ser durament criticada per no haver reaccionat a les informacions que anunciaven les tragèdies. El 2004, en el desè aniversari del desastre ruandès, va reconèixer: “Hauria pogut i hagut de fer més per fer sonar l’alarma i reunir suports. Aquell dolorós record, juntament amb el de Bòsnia i Hercegovina, va influir en el meu pensament i en moltes de les meves actuacions com a secretari general”. Amb tot, Annan va succeir l’egipci Butros Gali com a secretari general de l’ONU el 1997.

El sanejament de l’ONU
El ghanès va heretar una organització a les portes de la bancarrota i va retallar un miler dels 6.000 membres del personal de la seu de l’ONU a Nova York. Annan va deixar petjada entre els empleats, com recorda Yolanda Porter, que va treballar a l’ONU entre el 2002 i el 2008 com a assistent del secretari general adjunt per a Assumptes Econòmics i Socials, entre d’altres. “Quan va acabar el mandat va citar tots els treballadors a la cafeteria de l’edifici del secretariat. Va seure informalment sobre una taula, al costat de la seva dona, amb un micròfon a la mà i, al llarg d’un parell d’hores, ens va explicar anècdotes als centenars de persones que abarrotàvem la cafeteria”, recorda. “Una de les seves virtuts va ser fer-nos sentir part, no d’un equip, sinó d’una família que junts lluitàvem per fer que el món fos un lloc millor, fins al punt que, quan les Nacions Unides van rebre el premi Nobel de la pau, va fer emetre un certificat per a cadascun dels treballadors en què es reconeixia que el premi l’havíem aconseguit gràcies a la feina de tots”, afegeix. Efectivament, el 2001 Annan i l’ONU van rebre el Nobel de la pau. El guardó va reconèixer que el secretari general havia “donat una nova vida a l’organització”.

Annan també va aconseguir que els Estats Units paguessin el seu deute amb l’organisme. El ghanès és responsable de l’establiment dels fallits Objectius del Mil·lenni, l’ambiciós projecte de prioritats que incloïa des de l’erradicació de la pobresa extrema fins al fre de l’expansió de la sida, objectius que s’haurien d’haver assolit el 2015.

Però el segon mandat va ser més difícil. El 2003 el president nord-americà George Bush, amb el suport del britànic Tony Blair i l’espanyol José María Aznar, va envair l’Iraq de Saddam Hussein sense l’aval de l’ONU. El 2004 va esclatar a l’Iraq l’escàndol del programa Petroli per Aliments, que va esquitxar de corrupció responsables de l’ONU, funcionaris i diplomàtics, inclòs el mateix fill d’Annan, Kojo. Un any i mig més tard, Annan deixava el càrrec i es retirava.

Però es va avorrir aviat d’estar apartat de la diplomàcia internacional. Pocs mesos després posava en marxa la seva fundació per promoure el desenvolupament sostenible global, la pau i la seguretat.

Encara va continuar actiu amb la mediació de la crisi postelectoral de Kènia del 2008, que va causar un miler de morts i que va ser potser el seu principal èxit diplomàtic. El 2012 va acceptar convertir-se en l’enviat especial conjunt de l’ONU i la Lliga Àrab per a Síria. Va elaborar un pla de pau que mai va ser implementat i va deixar el càrrec sis mesos després.

La líder birmana Aung San Suu Kyi el va elegir per investigar el genocidi dels rohingyes. I amb el grup de líders globals retirats The Elders, fundat per Nelson Mandela, va continuar treballant per la pau i els drets humans. Aquesta ONG va reclamar el passat 8 d’octubre al govern espanyol i a la Generalitat “un compromís de resolució a través del diàleg i un camí pacífic per superar la crisi” a Catalunya.

Etiquetes