L’Aràbia Saudita bombardeja posicions houthis per frenar el seu avanç al Iemen

El CaireL’Aràbia Saudita va liderar ahir una onada de bombardejos aeris contra posicions de la milícia houthi, que va fer un cop d’Estat al Iemen al febrer i va desencadenar una confrontació civil. L’ofensiva, en què van participar diversos països aliats, s’inscriu en la batalla que lliuren l’Aràbia Saudita i l’Iran per a l’hegemonia regional al Pròxim Orient, exacerbada arran de les revoltes àrabs. De religió xiïta, els houthis reben el suport de Teheran i han ampliat les àrees que tenen sota control, un moviment percebut com una greu amenaça de Riad, després de fer caure el president Abd Rabbuh Mansur al-Hadi. L’acció podria provocar l’esclat d’una nova guerra en una zona en flames.

Entre els objectius dels bombardejos hi ha l’aeroport de la capital, Sanà, així com la base militar de Dulaimi en un intent de debilitar la força aèria a disposició dels houthis i neutralitzar part de les seves defenses antiaèries. Segons l’agència Reuters l’atac hauria afectat diversos habitatges pròxims a aquestes instal·lacions i hauria provocat la mort d’almenys 13 persones. A més, els caça bombarders saudites també van atacar posicions dels houthis al nord del país, a prop de la frontera entre els dos països. A l’operació, batejada com a Tempesta Decisiva, també hi van participar avions dels Emirats Àrabs Units, Jordània, Kuwait, Qatar, Bahrain i el Marroc, d’acord amb informacions de la cadena de televisió Al-Arabiya.

Lluita pel control d’Aden

A més dels bombardejos, sobre el terreny ahir es van intensificar els combats entre les milícies houthis i les forces lleials al president Al-Hadi, que s’han fet fortes a Aden, la segona ciutat del país. Els seus homes van aconseguir recuperar el control de l’aeroport internacional d’aquesta ciutat, situada al sud del Iemen. Al-Hadi va arribar al poder el 2012, gràcies a un acord patrocinat per l’Aràbia Saudita pel qual el president Abdul·lah Sàleh va dimitir després de més de tres dècades de governar el país amb mà de ferro. Tanmateix Sàleh no ha abandonat l’escena política, i el seu suport als houthis, que representen un terç de la població al Iemen, va ser clau per a l’èxit de la seva revolta.

L’acció militar va provocar una reacció immediata de l’Iran que, a través del portaveu del ministeri d’Afers Estrangers, va demanar “una aturada immediata de l’agressió militar i els bombardejos contra el Iemen”. “És una violació de la sobirania nacional i encara complicarà més la crisi”, va dir el portaveu. La retòrica dels líders houthis va ser més contundent: van qualificar els bombardejos de “declaració de guerra” i van fer una crida a la població perquè es mobilitzi davant l’agressió de l’Aràbia Saudita. Aquest país té un llarg historial d’intervencions al Iemen i bona part de la població iemenita el veu amb recel.

Nombrosos estats àrabs, en canvi, van expressar el seu suport a l’acció liderada per Riad i la van justificar per la necessitat de restablir la legitimitat i els poders del president Al-Hadi. També va fer-ho l’egipci Nabil el-Arabi, secretari general de la Lliga Àrab. L’organització panàrab celebrarà aquest cap de setmana a Xarm al-Xeikh la seva cimera anual, en què s’espera que el conflicte al Iemen esdevingui un assumpte central. Washington, per la seva banda, no només va donar suport públicament a l’operació, com la Gran Bretanya i França, sinó que va declarar que ajudaria la coalició antihouthi en qüestions logístiques i d’intel·ligència. La Unió Europea, en canvi, va apuntar que la crisi no es pot resoldre militarment.

Citant responsables del govern saudita els mitjans de comunicació locals van assegurar que el país es planteja dur a terme una operació militar terrestre al Iemen i ja ha mobilitzat més de 150.000 soldats. Tant el Pakistan com Egipte, que va enviar quatre vaixells militars al golf d’Aden, es van mostrar disposats a sumar-se a la coalició militar en cas d’una acció militar terrestre. Així, doncs, hi ha un risc seriós que es produeixi una escalada del conflicte bèl·lic i que adquireixi dimensions regionals. “Aquest conflicte no es pot resoldre militarment”, va advertir el professor de la London School of Economics Fawaz Gerges en una entrevista a la cadena BBC. La intervenció de Riad, el primer exportador mundial de petroli, es va produir després que el seu intent de patrocinar el diàleg entre les parts hagi fracassat.

L’atac arriba en un moment de màxima tensió en la guerra freda entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, i quan aquest últim està en la fase final de les negociacions amb les principals potències mundials sobre el seu programa nuclear. De fet, l’acció saudita pot interpretar-se com una advertència a Teheran perquè no s’envalenteixi en cas d’arribar a un acord amb Washington.

Suport aeri dels EUA a l’Iraq per recuperar Tikrit

Els Estats Units i els seus aliats van iniciar aquest dimecres a la nit una ofensiva aèria per ajudar el govern de l’Iraq a prendre el control de la ciutat de Tikrit, en mans dels jihadistes de l’Estat Islàmic (EI) des del juny del 2014. “Les forces de la coalició internacional estan donant suport en el combat contra l’EI dins de Tikrit i al voltant”, va dir ahir el coronel Patrick Ryder, portaveu del comandament central nord-americà. Ryder va deixar molt clar, però, que la coalició només està en coordinació amb el govern i forces de seguretat de l’Iraq. “Nosaltres no coordinem les nostres operacions amb l’Iran o amb les milícies afavorides per l’Iran, que també participen en l’ofensiva terrestre”, va aclarir en un comunicat. La participació nord-americana a Tikrit consisteix en atacs aeris, serveis d’intel·ligència i assessorament a les forces iraquianes. Al tancament d’aquesta edició, el departament de Defensa nord-americà ja havia confirmat 17 atacs amb caces, bombarders i avions no tripulats contra les posicions de l’EI. L’ofensiva per recuperar Tikrit -iniciada a principis de març-és clau per avançar cap a Mossul, la segona ciutat del país i també controlada pels jihadistes des de l’estiu passat.