BUENOS AIRESFa més de 10 anys de la crisi del corralito però les cassoles no han deixat de sonar a l'Argentina. Fa poques setmanes, centenars de ciutadans van tornar a omplir alguns carrers del centre de Buenos Aires reclamant llibertat per poder comprar dòlars, una operació que ara mateix no està permesa pel govern argentí.
Això tot i que l'economia argentina la marca el bitllet nord-americà. I fa anys que és així. Els argentins no confien en la seva moneda, el peso , i les operacions comercials de bona part dels sectors industrials i productius del país es fan amb la moneda nord-americana. Com a exemple, per comprar un pis a Buenos Aires, l'operació es negocia i es paga en dòlars.
¿Seria possible a Barcelona comprar una propietat en francs suïssos en lloc d'euros? Doncs això és el que succeeix a l'Argentina cada dia de manera habitual. I la Casa Rosada vol precisament canviar aquesta situació bloquejant la compra de dòlars. Però els argentins, a més de no confiar gens en la seva moneda, tampoc no es refien del seu govern.
Així doncs, una dècada després del malson del corralito , la pitjor crisi econòmica de l'Argentina des de la recuperació de la democràcia el 1983, poca cosa ha canviat pel que fa a la mentalitat de la societat en l'ús (o no) de la seva moneda.
El corralito i la crisi del 2001 van despullar una societat que "vivia per sobre de les seves possibilitats", es diu sempre a l'Argentina quan es parla d'aquells anys. "La paritat entre el peso i el dòlar, 1 a 1, era fictícia", destaca Alcira Canda, empresària del sector turístic des de fa molts anys. Ella recorda com els argentins viatjaven amunt i avall del planeta com si fossin "del primer món".
"Anar a Miami, als EUA, era el més normal del món. Els avions sortien plens d'argentins cap allà cada dia -recorda Alcira Canda- que, amb pesos/dòlars a la butxaca, viatjaven en tours de compres, com qui s'escapa uns dies aprofitant un pont de cap de setmana". D'aquella època encara es conserva una frase que ha quedat per a l'imaginari col·lectiu de tota una generació: " Déme dos ", que fa referència a endur-se dos articles en lloc d'un pel seu baix preu quan es comprava amb pesos/dòlars.
"Un dia històric"
El govern argentí va girar full ahir a un procés important de la història d'aquest país amb el pagament dels quasi 20.000 milions de dòlars de deute que tenia en bons anomenats Boden 2012, una operació simbòlica -llargament esperada- que posava punt final al corralito .
La borsa de la ciutat de Buenos Aires va ser l'escenari triat ahir per la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, per "celebrar un dia històric", tal com ella mateixa el va definir. "El 2002 el deute era del 92% respecte al PIB argentí però ara només el tenim del 8,4% en moneda estrangera", va destacar la cap d'estat entre aplaudiments i crits d'un auditori entregat, ple d'empresaris i funcionaris del seu executiu que es van aplegar en l'acte organitzat per acomiadar el corralito .
"Mai els empresaris havien guanyat tants diners com amb aquest govern!", va cridar eufòrica la presidenta Cristina Fernández. Traient pit, Fernández de Kirchner va voler recordar els economistes i analistes que havien vaticinat que "el deute argentí mai es pagaria, que seria etern". "Aquests analistes són els que ara parlen de la crisi financera mundial amb total impunitat", va dir la presidenta abans de referir-se també a la situació espanyola: "L'Espanya d'ara s'assembla molt a l'Argentina del 2001", va destacar, amb cert to de sarcasme.
L'ombra de la crisi mundial
Podria semblar que l'Argentina és un oasi en un panorama econòmic al món veritablement dramàtic, però no és del tot així. Els principals indicadors econòmics argentins, com són la construcció, la compravenda de propietats, el consum i la compra de cotxes de primera mà, ja mostren un important esgotament i han deixat de créixer.
L'economia argentina es basa en les exportacions agrícoles i ramaderes, el seu veritable motor. La situació internacional respecte a aquests productes ha jugat a favor del país sud-americà, ja que la demanda de productes alimentaris de països com el Brasil i la Xina no s'ha aturat, però ara comencen a disparar-se alguns senyals d'alarma d'un sistema que sembla que s'esgota. I un d'ells és la inflació, especialment la no oficial, que frega el 30% anual, tot i que la Casa Rosada es negui a reconèixer la realitat que viuen dia a dia els argentins en botigues i comerços.
