JUDICI HISTÒRIC
Internacional 29/11/2012

L'Argentina jutja per primera vegada els 'vols de la mort'

L'Argentina ha iniciat el judici amb el nombre més gran d'acusats fet fins ara pels crims de la dictadura. Per primera vegada els responsables i pilots dels vols de la mort passen comptes amb la justícia.

Carme Riera Sanfeliu
2 min
L'Argentina jutja per primera vegada els 'vols de la mort'

BARCELONA.Els responsables dels vols de la mort , una de les més temudes tècniques d'extermini de l'última dictadura argentina, seuen des d'ahir per primer cop davant la justícia. Són 68 responsables de drogar membres de l'oposició i tirar-los des d'un avió vius i despullats al mar o al Río de la Plata.

Trenta anys després de la dictadura que va viure el país entre el 1976 i el 1983, la justícia va iniciar ahir el segon tram d'un macrojudici pels crims comesos a l'Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA), el centre de detencions clandestines més important del règim. El procés, que podria durar dos anys, s'ocupa dels casos de 789 víctimes de l'ESMA i preveu la declaració de 900 testimonis.

Entre els acusats hi ha militars ( marines , coronels i exmembres de la Policia Federal) i civils, concretament un advocat i l'exsecretari d'Hisenda de la dictadura, Juan Ernesto Alemann. Entre la seixantena d'acusats n'hi ha set de directament responsables de pilotar els avions. És el cas de Julio Poch, arrestat el 2009 a Espanya i extradit a l'Argentina després que els seus col·legues de l'aerolínia holandesa Transavia el denunciessin per haver presumit d'haver tripulat els avions des d'on tiraven "terroristes d'esquerra". Entre les víctimes més conegudes hi ha la fundadora de les Madres de la Plaza de Mayo, Azucena Villaflor de Vicenti.

Els supervivents dels centres de detenció van destapar l'existència dels vols, i el 1995 el periodista Horacio Verbitski va recollir la confessió del capità Adolfo Schilingo, que va detallar la metodologia d'extermini i va destapar també que els assassinats tenien l'autorització de membres de l'Església catòlica. Schilingo compleix ara una condemna de 1.084 anys de presó a Espanya, on va viatjar per testificar davant el jutge Baltasar Garzón.

Un centenar de fotografies

El judici comptarà amb una prova irrefutable: 130 fotografies de víctimes que van ser desclassificades l'any passat. Les imatges corresponen a una vintena de cadàvers descoberts entre el 1976 i el 1979 a les platges de l'Uruguai, on els havia arrossegat la corrent. Les autoritats uruguaianes van descriure marques de tortura i lesions per violació.

Els responsables de l'aparell repressor dictatorial han gaudit de dècades d'impunitat gràcies a un marc legal que no es va abolir fins al 2006, quan també es van derogar els indults que el 1991 va atorgar l'aleshores president Carlos Menem. 21 anys després del retorn dels processos judicials, 322 militars, policies i agents d'intel·ligència han estat condemnats.

Els càlculs de les organitzacions en defensa dels drets humans diuen que 5.000 presoners de la dictadura van ser torturats i assassinats a l'ESMA. En total, la coneguda com a guerra bruta contra l'oposició política va deixar unes 30.000 persones mortes o desaparegudes.

stats